EL SOU (SHOW) DELS POLÍTICS

Generalitzar està lleig i, a més, és demagògic: de polítics, per tant, n'hi ha per a tots els gustos, de tots els colors, de roïns i de pitjors... També n'hi ha, fins i tot, dels que se guanyen el jornal. Però, quan haurien de cobrar els alcaldes i els polítics en general?

Resulta prou vergonyós i, potser, perjudicial per a la nostra jove democràcia (o serà per fomentar les vocacions polítiques?, mai se sap) que un del assumptes que provoca més consens -sobre tot a l'inici d'una legislatura- és, precisament, l'augment dels sous respecte als quatre anys anteriors per a alcaldes i regidors, sense mirar l'IPC, l'euríbor, el TAE, l'IRPF, l'IBI o qualsevol dels impostos que ens mortifiquen a la resta de mortals que no gaudim d'un sou per ocupar càrrec públic.

De tota manera, llevat dels desfaenats, els llepaculs i els mendicants que s'apropen a la política a la recerca d'un bocata, un plat de llenties i, fins i tot, d'una primera i única ocupació laboral (Toni, hi ha molt de desgraciat ficat en política! -em comentava un amic l'altre dia), la majoria d'alcaldes i regidors estan malpagats... No cal dir els presidents de govern que cobren menys que qualsevol gerent d'empresa mitjana!

Si us fixeu en l'enquesta que fa aquest dies un diari de València, sobre el que haurien de cobrar els alcaldes de les ciutats de més de 50.000 habitants, la resposta hauria de ser clara: haurien de cobrar entre 4 i 5 mil euros... Per què? Doncs, perquè si es tracta de gent professional, de segur que a la seua vida privada cobren més de dos mil euros al mes i tampoc poden perdre diners dedicant-se a la política... I per què no més de tres mil i menys de quatre? Doncs, perquè això ho cobren molts regidors alliberats, i gent amb menys responsabilitat que els alcaldes... Per tant, diga el que diga el poble, és a dir, el resultat de l'enquesta del Levante, la resposta encertada és més de 4.000 euros.

El que fem i decidim les persones no és cap dogma de fe, perquè les persones ens equivoquem contínuament -jo el primer- fins i tot a l'hora de votar: heus ací la grandesa de la democràcia (jo seguesc pensant que els ciutadans del meu poble es van equivocar el 27 de maig, perquè jo sóc demócrata i accepte el resultat de les eleccions, però tinc un altre punt de vista de veure les coses). Si molta gent s'equivoca a l'hora de triar estudis, feina (si se pot!) o parella, per què no pot equivocar-se a l'hora d'opinar o en el moment de votar?

Una cosa és el pluralisme i la llibertat d'opinió, una altra el valor del vot (tots valen el mateix, per suposat!) i una cosa ben diferent és el valor de l'opinió: tots els ciutadans opinen de futbol, de llengua o de política, però a mi sempre m'agrada escoltar els que més en saben que, normalment, no solen ser els que més se prodiguen als mitjans de comunicació (perquè no interessa els que manen?, segurament).

Revista "LA VILA" dels Socarrats

De socarrat a socarrat. L'amic Vicent Usó m'envia per email la següent convocatòria que us adjunte tot seguit. I com lletra d'escriptor només demana lector, ací la teniu:

<<Benvolgut/a.

Per la present et convide a la presentació de la revista "La Vila", que edita l'Associació Cultural Socarrats. L'acte serà divendres 28, a les 20,30 hores, al Casal Jaume I de Vila-real . En acabant, ho mullarem amb un vi d'honor.

El nucli central de la publicació l'ocupa la figura del dibuixant Quique, que fou distingit pel col·lectiu com a Socarrat Major 2007, un premi que comparteix amb gent de tant de prestigi com ara Enric Valor, Vicent Pitarch o Raimon, entre altres. A banda de les paraules de Quique en les quals repassa la concepció de l'humor que han tingut diferents dibuixants des de Forges i Perich a Ibáñez o Gila, la revista inclou diferents articles que s'ocupen de descriure la seua figura. Així, de Quique en parlen la presidenta de Socarrats, Maribel Castillo, el periodista Joan Soler o l'escriptor Vicent Fausto. Els textos es complementen amb dibuixos del mateix Quique. A més, però, hi ha articles de diferent caire: sobre el vi del Priorat, a partir de la visita que féu l'associació a la comarca vitivinícola catalana, sobre la pèrdua dels Furs i la Nova Planta que imposà la monarquia borbònica, sobre les raons de ser de la política o sobre el Club de Lectura que impulsa l'associació.

Esperem, doncs, poder comptar amb la teua presència>>.
.............................................................................

L'AFEGITÓ FUTBOLÍSTIC DE LA MITJA NIT

P.D.- M'haureu de perdonar, una vegada més, els agnòstics del futbol, però aquesta nit -per primera vegada en la història- els aficionats del Vila-real anem a dormir amb la satisfacció de ser líders de la Primera Divisió.

VISCA ER BETI I QUE NO PIERDA CONTRA EL REAL MADRID!!!

Demà els andalusos que guanyen al Madrid, perquè, sincerament, ja cansa tanta propaganda de la Casa Blanca i del mitja-punta Raül, el que tira del carro, el que ni a l'Atlètic de Madrid (quin gol del Kun Agüero i quin golàs de Forlán), ni, molt menys, al Vila-real, hui per hui, tindria lloc a l'equip titular, perquè cap equip de primera té, com a mitges puntes, tots d'aquestos cracks: Rossi, Nihat, Tomasson, Pirés, Cazorla, Matias Fernández (més que Mati-gol, Mati-passada), Cani... Llàstima que només hi ha un davanter centre (Guille Franco) i dos centrecampistes clàssics (Josico i Senna). De tota manera, el Vila-real encara donarà molta guerra abans de l'explossió futbolística de Bruno i la recuperació de Mavuba (ha de demostrar que val el que ha costat!): quan això arribe, serà massa per la carabassa!!! Endavant Vila-real: a triomfar sense triomfalismes, corrent i treballant, perquè al futbol guanya la qualitat, la velocitat i la joventut!

ANIVERSARIS

Potser sou molts els que penseu que això dels aniversaris històrics són coses inútils i per a perdre el temps. Altres, en canvi, pensem tot el contrari, sobre tot els mestres, professors i gent que ens dediquem a la docència.

Als aniversaris, a més, se'ls pot treure profit per reivindicar millorees, idees o personatges, és a dir, coses molt concretes.

Enguany ja hem passat el 300 aniversari de la Batalla d'Almansa, el del naixement del Cardenal Tarancón (el 14 de maig va ser el centenari) i, per a final d'any, el 75 aniversari de la signatura de Les Normes de Castelló. Avui al Mediterráneo apareixia, en castellà, aquesta notícia.

Las Normes de Castelló de 1932 siguen en plena vigencia en su 75° aniversario ( El Periódico Mediterraneo

LA CONTAMINACIÓ A LA PLANA, A DEBAT

El triangle ceràmic de La Plana, Vila-real/Onda/l’Alcora fonamentalment (i tots els pobles adjacents com ara Xilxes, Moncofa, Nules, Borriana, Almassora, Castelló, Borriol, Sant Joan de Moró, Llucena, Ribesalbes i un llarg etcètera), ha aportat molta riquesa i llocs de treball als nostres conciutadans en els darrers 50 anys, quan començà l’autèntica Revolució Industrial que suposava deixar de ser agrícolament dependents del sector primari, sobre tot del citrícola.

El sector del taulell ha estat capdavanter en inversions als darrers anys, situant les comarques de Castelló al capdavant de la renda per càpita a nivell autonòmic i amb uns índex d’atur dels més baixos de l’estat.

No obstant l’evidència que ningú pot atrevir-se a negar, les llibertats polítiques aconseguides -també als darrers anys- no han portat fins ara, a la comarca de La Plana, la transparència informativa desitjable per qualsevol ciutadà democràtic ja que també és clar i evident que de contaminació, d’haver-la, n’hi ha. Però quanta?

Aquest és el nus gordià que planteja Xavi Manzanet –un inquiet estudiant de publicitat a la UJI, expert en curtmetratges malgrat l’edat cronològica- amb el documental “La terra promesa” que ha aconseguit finançament privat per poder estrenar-lo aquest proper divendres, dia 21 de setembre a les 19,30 al saló d’actes de la Caixa Rural de Vila-real, dins dels actes programats per l’Aplec de la Plana.

No és tracta d’assassinar la gallina dels ous d’or, ni de trencar la mà que dóna de menjar a molts dels nostres conciutadans, ni d’alarmar ningú, però ja va sent hora que la pròpia Conselleria de Medi Ambient i els equips de govern (siguen del partit que siguen) dels nostres ajuntaments democràtics informen d’una forma clara, transparent i constant, sobre l’estat de l’aire que respirem.

Com és una autèntica estrena no us puc avançar res més, simplement que he sigut convidat per l’autor a presentar-li el documental (d’uns 30 minuts i on s'entrevista ciutadans de diversos sectors socials, com ara el polític, el sanitari, l'industrial amb treballadors i dirigents del món ceràmic -no d'ASCER, ja que s'han negat a participar-hi-, així com els representants de diverses plataformes anti-contaminació de la comarca) i a moderar el debat que encetarem després de visionar-lo. Ha nascut el Michael Moore de Vila-real? La resposta, el proper divendres a les 19,30h.

LLUÏSOS

Els Lluïsos de Vila-real, com cada tecer diumenge de setembre, estan de festa major: dir Lluïsos, fins fa molt pocs anys, era, pràcticament, dir Vila-real.

Els que em llegiu més enllà d'aquesta Vila de la Plana em direu que també hi ha (o n'hi havia) Lluïsos a d'altres pobles i, de fet, un dia vaig tindre el plaer de conversar amb Enric Morera sobre el tema perquè -el que més pel que menys- tots tenim un passat, i a molta honra! ... Però els que coneixen, de primera mà, la trajectòria dels Lluïsos als darrers 40 anys a Vila-real saben que, a nivell social i cultural sobre tot, ha estat una de les més brillants del nostre territori lingüístic (no conec -ho reconec- la dels Lluïsos de Gràcia, a Barcelona).

Nascuda al segle XIX, al si de l'Església i de les congregacions marianes, foren uns joves Lluïsos de Vila-real els que fundaren vàries entitats vitals per al futur de la ciutat, com ara La Caixa, tal com sona (referint-se a la Caixa Rural Catòlico-Agrària), a principis del segle XX (s'apropa el centenari) o l'agrupació Coral "Els XIII".

No caldria recordar que durant la llarga postguerra i el franquisme fou un petit oasi (potser massa petit, vist des d'avui en dia) cultural entre el desert general per, sobretot als anys de la transició, afiançar-se com l'única institució cultural de la ciutat per on han passat diverses generacions de joves, des de Vicent Pitarch (al que alguns malparlats -i els que sempre confonen la cansalada amb la velocitat- anomenaven "Vicent el comunista"), Nel·lo Vilanova (amb la seua programació teatral de la revista "Acorde"... l'antecedent de XARXA TEATRE?) i un llarg llistat de vila-realencs notables on trobaríem gents de diferents ideologies i camps de la cultura o l'esport.

Potser eren coses dels signes del temps, quan els nostres iaios, recent acabat el primer plor -com deia el Raimon- al nàixer, el primer que feien era obrir una llibreta a La Caixa d'estalvis per al nét (mascle, per suposat) i apuntar-lo als Lluïsos (no sé si en aquest ordre o a l'inrevés). Després van venir els Aplecs de la Plana, als 70, amb la gent de la nova cançó, la transició, i quan vam sortir de l'ou dictatorial...

Ara és una altra època, al carrer hi ha més llibertats i més oferta cultural. Potser dins dels Lluïsos hi ha més democràcia, ja que les dones -ara- també en formen part, des de fa molts anys, i es manté la gran tasca amb el campaments d'estiu i els cursos de monitors però, tal vegada, s'ha perdut la pistonada cultural i crítica d'altres temps. Potser perquè aquesta Esglèsia ja no és la del Concili Vaticà II, ni aquella de la Transició amb el Cardenal Tarancón que també va passar pels Lluïsos, com ara Mossén Ballester o Mossén Serafí... gent amb sotana, però arrelada al poble, implicada amb la gent.

Ara... val més callar perquè, al meu modest entendre, hi ha massa política des del sector eclessiàstic dirigent (que si croades contra l'Educació per a la Ciutadania, que si açò o que si allò... política!). No es conformen amb repartir la revista "Alba" (un periòdic on se parla més a favaor de Rajoy, que del Papa de Roma), sinó que, fins i tot, hi ha capellans que, agosaradament, demanen el vot per a Camps en les entrevistes als diaris: -Jo no me pongo en política, però ojalá gane Camps -confessava en una entrevista al periòdic "Mediterráneo" un famós capellà natural de la ciutat, en un castellà d'allò més florit (això, com a mínim -sempre des del meu modest entendre- no solament és poc ètic, sinó que també és poc cristià -si em permeteu l'expressió- si no hi ha un raonament posterior sobre la conveniència d'aquest resultat electoral o d'aquell altre).

Cadascú és lliure d'apuntar-se on vullga o de votar a qui li vinga de gust, però tant l'Església com l'Estat (oficialment separats en democràcia, com no podria ser d'altra manera) haurien de ser plurals i plurinacionals... i no solament de paraula, sinó de fets... perquè al final ens venen la idea què només se fa política quan se parla en valencià o es lluita per a que els nostres bisbes tinguen veu pròpia -com els bascos o els catalans- i no reproduesquen els discursos de la Conferència Episcopal Espnyola al peu de la lletra.

Davant d'aquest estat de coses, la gent de la directiva va nadant i guardant la roba, perquè continuen sense Director i minven els actius al mateix ritme que disminueix el jovent disposat a treballar -i/o assistir- a les parròquies. De tota manera, el gran llegat dels Lluïsos a la ciutat de Vila-real és ben present i s'ha de seguir lluitant per mantenir-lo: bones festes a tots i a seguir treballant pel jovent de Vila-real!

POLACOS I BLAVENCIANS

Ara que Brusel·les, és a dir, la Unió Europea, ha obert les portes a tots els països de l'Est, fins i tot Polònia -malgrat els bessons-, resulta que València, és a dir el PP, tancarà les portes d'ací a 20 dies a la "Polònia" dels polacos (ara, precisament, que el millor programa d’humor polític del món mundial ha fixat el cast(cat)ellonenc Carlos Latre), al Vent del plà, als aromes del Montserrat, a la botifarra amb mongetes, als fesols amb llonganissa grossa i als millors informatius de l’oratge de tota Europa...
I tot amb l'excusa de que TV3 és il·legal. És il·legal, naturalement, si no t'abones a un canal de pagament, perquè resulta que (en aquesta "democràcia tant democràtica" i "tant plural" que s'han inventat els de Madrid amb el seguidisme dels sucursalistes blavencians) si et dones d'alta a qualsevol canal de pagament pots veure totes les cadenes autonòmiques sense pecar ni contra la Monarquia, ni la Constitució, ni contra l'Estatut, ni contra Camps, ni contra Rajoy, ni contra Zapatero, ni contra el "turnismo bipartidista castellano"...
Per tant, resultarà al final que a l'autonomia més rica del món mundial (la valenciana, Camps dixit) i a l'estat de la Champions League econòmica (Espanya, Zapatero dixit) no hi ha pressupost ni per llogar tres traductors al Congrés dels Diputats (un català-castellà, un gallec-castellà i un basc-castellà, per canviar la dinàmica centralista i apostar per desprohibir als nostres representants polítics l'ús de les llengües "espanyoles" (¿?) minoritzades al Parlament Espanyol), ni per instal·lar quatre repetidors que permeten, a qualsevol contribuent de l'estat, mirar el canal autonòmic que li vinga de gust: l'Euskal Telebista, la Televisió de Canàries o el canal local de la Vall d'Aran, tant se val!!!
El problema no és la contaminació que ens puguen causar els vents del Nord (sempre més saludables i pluralistes que els de Ponent), sinó que, una vegada més, es demostra el pecat original de la creació de Canal 9 (i això li rebota al PSOE): a finals de la dècada dels 80, en compte de reconéixer que se creava per restar-li influència entre nosaltres a Jordi Pujol (un polític moderat que, una vegada retirat, ja comencen a reivindicar a dreta i a esquerra)... I Joan Lerma, Cebrià Císcar i cia. (després que Barrionuevo ens deixara uns mesos sense TV3!) van dir allò de l'objectiu principal de potenciar la llengua (amb la boca menudeta) i no sé quantes històries més... que ni van complir ells abans de (PSPV abans de ser PSOE), ni compleixen els d'ara després de (AP després PP).
Volem Polònia, volem Ventdelplà... volem Canal 9 totalment en valencià! "Cifras y letras" que torne a la Dos i el Bertín Osborne al Canal Sur i cadascú, des de sa casa, fent zapping, que viatge avall i amunt... S'ha de fer entendre a Clos que, com a ministre, pot ser responsable d'un canal clos i aCamps que no es pot posar portes... a ell mateix: CAMPS, NO LI POSES PORTES ALS CAMPS!!

LA MILLOR EDUCACIÓ

Avui comencen les classes, almenys a Vila-real, als centres d'Infantil i Primària, mentre que els instituts obriran les portes als alumnes d'ESO i Batxillerat a la setmana que ve.
Parafrasejant Malthus, mentre la població escolar creix en progressió geomètrica, les infrastructures educatives només augmenten en progressió artimètica des de fa... molts, massa anys, tants que el Partit Popular ja no pot culpar al PSOE d'haver fet aquella nefasta LOGSE sense una Llei de Finançament sota el braç.
Per tant, tots els anys a l'arribar setembre solen saltar als titulars de premsa les greus mancances educatives que estem patint els ciutadans (pares/mares, fills/filles en edat d'estudiar), sobretot els valencians, ja que vivim a la millor terra del món, on hi ha la millor educació, la millor sanitat, l'autonomia més endeutada, la millor classe política, la més mentidera, la que malbarata més diners públics en obres faraòniques i la que la gent més se la creu: potser, per això, tornen a explicar, reiteradament, en arribar setembre, que el curs comença amb normalitat...
Amb la normalitat de les mancances: manca d'aules, de professorat i proliferació de barracons versus aules prefabricades (que és el mateix) i cada any, major nombre de col·legis concertats...
L'ensenyament que hauria de preocupar la ciutadania i la classe política és el públic, però -com som partidaris de les llibertats- qui vullga dur els fills a la privada que se la pague (el cost és d'una mitjana de més de 2.000 euros mensuals en Primària), perquè això de la concertada és com el gos de l'hortolà (que ni menja, ni deixa menjar) o el llimb (és a dir, ni carn, ni peix) i darrerament s'està confonent l'opinió pública ja que tots parlen de la concertada (molt abundant) com si fos la privada (més minoritària perquè suposa això, 2 o 3 mil euros mensuals per alumne)i d'això res.
Damunt, els pares immigrants tenen molts problemes a l'hora de matricular els fills als centres concertats, és a dir, finançats amb fons públics i, per tant, amb l'obligació de cumplir una normativa igual o semblant a la dels públics i que, fins ara, els que més pels que menys, venen saltant-se a la torera, com venen a confirmar les dades de matriculació d'immigrants en centres públics (quasi el 100 %) i en centres concertats (quantitats anecdòtiques).
De tota manera, mentre queden diners per a les Amèriques Cups, la Fòrmula 1, les Ciutats de les Indecències i per subvencionar el pa i el circ que dona majories absolutes (festes, bous, carnets de futbol i tot el balafiament que fan els municipis, d'esquerres i de dretes, malauradament), la construcció de centres educatius continuarà el ritme pausat dels darrers anys.
Crítiques a banda, avuí les notícies de Canal 9 confirmaran, una vegada més -i la majoria de valencians ens ho creurem!- que tenim la millor educació del món...

UNA MANETA DE MERENGUES (0-5)

He vist la derrota contra el Madrid dues vegades: al Madrigal i, ara mateix, la repetició per Punt2. No, no sóc un aficionat massoquista, però crec en la pedagogia del fracàs: s'aprén més de la derrota i del patiment que no de l'èxit fàcil (l'estranya victòria contra el València, de segur, ha actuat en contra de la mentalitat de jugadors i aficionats).
Ni tenim el millor equip -com creien alguns exagerats diumenge passat-, ni el pitjor. A més, sempre no jugarem contra el Madrid o contra el Barcelona, perquè pel que sembla, la Lliga tornarà a ser cosa de dos, amb permís del Sevilla.
Al Vila-realC.F., pel vist fins ara, li sobra matèria gris, li sobra art i li falta treball, esforç, agressivitat i potència física. Hi ha un equip molt descompensat, sobre tot al centre del camp on sobren "jugones" (Rossi, Cazorla, Cani, Pirés, Tomasson, Matigol, Nihat... juguen tots de mitja punta, és a dir, del mateix) i falten centrecampistes defensius (a Josico i Senna se'ls amuntona la feina) que ajuden l'esquilmada defensa (falta comprovar el rendiment de Godín, de Mavuba i de Bruno -Àngel és lateral-, però ja enyorem el retorn del lesionat Gonzalo com a central).
Hi ha aficionats que diuen que també ens cal un Secretari Tècnic que fitxe amb criteri (Duscher, Luccin, Mota o el mateix Tachinardi tindrien lloc en aquest equip), però, tal vegada, és prompte per opinar. La Lliga és molt llarga i, de segur que el Vila-real C.F. ens donarà moltes alegries d'ací al mes de juny perquè, esperem, s'aprofitaran millor les ocasions de gol i se llançarà més a porta des de fora de l'àrea, però falta més caràcter, velocitat, actitud i agressivitat: no hem pegat, conscientment (per trencar el joc del Madrid) ni una miserable patada en els 90 minuts!
Per cert, si se desgasta l'escassa força física que se té durant els 45 primers minuts i se perdona i, damunt, te marquen dos gols només començar la segona part, quasi es pot comprendre que se tire la tovallola a la primera de canvi...
Les pretemporades són per animar l'ambient. Avui a Vila-real tornem a tocar de peus a terra: val més que haja estat així, a principi de campanya, per poder rectificar.
La lliçó d'avui (d'ahir diumenge) servirà per a Mallorca (diumenge que ve) i per aprovar el primer examen UEFA on ja no valen confiances (davant d'un modest bielorús) sinó posar-se el mono blau del treball com va fer ahir el millor Madrid que ha passat pel Madrigal (encara que va jugar amb 12, comptant sempre amb el col·legiat sense necessitar-lo).

COMENÇA EL CURS DE 2008

Comença el curs 2007-08.
A Vila-real, com sempre, ve a coincidir amb les festes de la Mare de Déu de Gràcia que arriben el divendres anterior al primer diumenge de Setembre... Encara que l'1 i el 2 de setembre no han estat lectius, les presses i el pensat i fet tornen a ser les estratègies recurrents.
Les que més pressa s'han donat han estat algunes facultats que han començat a examinar els seus alumnes la darrera setmana d'agost quan -com és lògic- al juliol encara hi havia proves pendents.
També s'ha donat pressa Mariano Rajoy, prometent que canviarà la llei electoral (per una més restrictiva encara: que governe el partit més votat! Prohibit fer coalicions i pactes postelectorals! És clar, com ell ja no se parla amb ningú que no siga del seu partit, és normal el que diu... Però que passaria si a un Ajuntament, per exemple, el partit més votat té 9 regidors i la resta en té 12? Doncs és clar que l'oposició guanyaria, o podria guanyar, totes les votacions) i també la nova Llei del sòl (la que venia a pal·liar els abusos urbanístics bipartidistes -PPSOE- dels darrers anys!) per a què promotors afins als poder i gentola diversa continuen proletaritzant el xicotet i mitjà propietari com està passant als darrers anys... Per arrodonir-ho, podria dir que també és partidari del sufragi censatari, és a dir, que voten només els grans propietaris o els afiliats al PP...
Però el primer de tots, el que més prompte ens ha despertat del plàcid somni d'un moderat estiu (gens calorós) ha estat el foc. Feia anys que no assistíem, a l'interior de Castelló (de Les Useres a Vistabella, passant per Llucena, Adzaneta i tot l'Alcalatén), a un incendi d'aquestes dimensions però, en general, després del que ha passat a Grècia, a Itàlia o els estius anteriors a Galícia i Portugal, haurem de tornar a reivindicar la prioritat de les polítiques de prevenció: Val més prevenir que guarir!
Per això, haurem de demanar als polítics que, en compte de dedicar-se només a fer campanya electoral des del primer dia de curs (com fa l'aspirant Rajoy, una garantia d'èxit per als conservadors segons els analistes d'extrema dreta, o un aval i/o asssegurança de la conitnuïtat de Zapatero a la Moncloa segons els analistes més centrats) que es dediquen a fer inversions en la neteja i protecció dels boscos, en la neteja de clavegueres i barrancs per evitar les futures innundacions de tots els setembres, en la construcció de col·legis, centres de salut, hospitals i centres de la tercera edat per als nostres majors (per cert, per què hi ha a Vila-real una residència de vells tancada, oficialment, per la Generalitat degut a nombroses irregularitats de tot tipus i que, internament, continua funcionant (ho veig amb els meus ulls cada vegada que vaig cap a Santa Quitèria) com si no hagués passat res?).
Per cert, la premsa d'avui ens aporta informació sobre una de les autonomies més endeutades de l'estat, la valenciana: Las entidades públicas de la Generalitat acumulan un "agujero" de 5.600 millones (El País, diumenge 2 de setembre de 2007: "El Banco de España atribuía a las empresas públicas que dependen de la Generalitat una deuda a 31 de diciembre de 2006 de casi 1.696 millones de euros. Sin embargo, el análisis de los estados financieros y los informes de auditoría de las 19 empresas públicas, 24 entidades, 31 organismos y 33 fundaciones públicas que dependen de la Generalitat pone de relieve que las 104 entidades en cuestión acumulan un agujero financiero que supera los 5.616 millones de euros. La única fórmula para aliviar las estrecheces de las entidades públicas es, a la postre, el recurso a la deuda").
Comença el curs electoral perquè el 2008 venen eleccions generals... Bones festes i de tot el que us diguen, ja ho sabeu, malpenseu i encertareu: val més prevenir!