DEMOCRÀCIA TRANSPARENT?

Portem molts anys de democràcia i tot fa pensar que als partits majoritaris no els interessa gens la societat civil, a no ser que hi haja la possibilitat, com a mínim, de conduir-la i, per suposat, de manipular-la.

A Vila-real hi ha un Consell de Participació Ciutadana -cosa plaussible d'entrada-, integrat, majoritàriament, per representants dels partits polítics (cosa que, en principi, no podria ser d'altra manera si es volen respectar les majories que donen el comicis municipals, però que, a llarg termini, sembla un ens reiteratiu) i, fins i tot, per vells coneguts de la política local amb certa querència cap als escons municipals que, en principi, semblen impassibles a l'escepticisme que provoca tota institució de caràcter consultiu amb resultats, fins ara, ben modestos per no dir nuls.

Ara hi ha una associació que reclama retirar l'antena de Telefònica que hi ha a l'avinguda Tàrrega, tot relacionant-la amb l'increment de casos de càncer i d'altres malalties entre els veïns de la zona. Al desembre, el jove Xavi Manzanet era premiat a Mutxamel per La terra promesa, un documental sobre la contaminació de la indústria ceràmica a la comarca de La Plana... Són temes que preocupen els ciutadans, sobre tot, per la manca d'informació i per l'hermetisme dels governs municipals al respecte ja que, normalment, les mocions dels partits de l'oposició solen rebutjar-se a la primera de canvi perquè, quan s'aproven, solen dormir el somni del justos (o dels injustos) als arxius i caixaleres de Ca la Vila... I com a mostra, un botó:

L'Ajuntament de Vila-real i tots els governs en general, tenen el deure d'informar. Informar o preguntar no és el mateix que alarmar. La ignorància és la patologia me´s propensa a l'alarmisme. El poble té el dret democràtic de saber no solament a què es destinen els diners públics, sinó de saber en quines condicions vivim: quins nivells de contaminació hi ha a l'aire que respirem, quantes antenes -legals i il·legals- conformen el parc tecnològic del municipi i on són ubicades... quins projectes mediambientals s'estan confeccionant al respecte (independentment de les artístiques exposicions fotogràfiques i els altruïstes simpòsium per salvar l'Amazones que es fan cada any a la nostra ciutat), etc. Estar informats no ens farà ser més feliços, perquè el pesimisme sol ser cosa d'optimistes ben informats i la realitat, sempre crua, sol superar en intensitat a la ficció.

La millor pedagogia per informar els ciutadans és fer els plenaris a hora de persones, és a dir, quan tots els conciutadans -treballadors o no, que així ho desitgen- puguen presenciar els avorrits plenaris (sobre tot quan no hi ha debat)... independentment de l'escàs nombre de ciutadans que, normalment, solen acudir (alguns afirmen que, almenys a Vila-real, la gent igual no aniria encara que convidaren a berenar). Ara, si professionalitzar la política significa augmentar els salaris dels regidors, disminuir les hores presencials a Ca la Vila i augmentar l'hermetisme de cara als ciutadans l'únic que, potser, s'aconseguirà és acabar de consolidar el partit majoritari: els dels escèptics partidaris de l'abstenció.

Aquesta vesprada, a partir de les 20 h., un plenari de l'Ajuntament de Vila-real tractarà d'aquestes coses... Potser -i tant de bo m'equivoque!-, d'això es tracta perquè, probablement, és el que ens mereixem: una societat civil al llimb, uns sindicats de treballadors representats per polítics apoltronats i un electorat mentider a l'hora de les enquestes d'uns i d' altres. Per damunt de la butxaca hi ha el cor... el vot intel·ligent, però, és una cosa superior de la ment i la democràcia, simplement, és el sistema polític menys dolent inventat per la burgesia liberal durant el segle XIX; durant el segle XX s'ha aprofundit en la democràcia, però la filosofia política i la participació han estat substituïdes per l'economia en general.