dimecres, 27 d’agost del 2008

VILLARREAL C.F.: COTIF, INCÒGNITES I ANIVERSARI



El proper diumenge, 31 d'agost, s'acomplirà el desé aniversari del debut del Villarreal Club de Futbol en la Primera Divisió, però anit el Sub-20, és a dir, el Villarreal Juvenil es proclamà brillant vencedor del XXV Trofeu de l'Alcúdia organitzat pel C.O.T.I.F. (Comité Organitzador del Trofeu Internacional de Futbol) en la tanda de penals, després d'empatar (2-2), durant el temps reglamentari, davant la potent Selecció de Brasil. Res millor per començar a commemorar 10 anys d'èxits futbolístics.

La incògnita però, a més de les derrotes de pretemporada, va sorgir ahir davant la possibilitat de l'eixida del gran capità, Josico, cap a terres turques, és a dir, al Fenherbace de Luís Aragonés i, el que és pitjor, l'oferta del Real Madrid per Santi Cazorla, l'asturià paradigma de l'èxit de la cantera grogueta...

I és que els aficionats, naturalment, volem guanyar la Lliga, la Champions i la Copa del Rei i, a poder ser, amb els jugadors més coneguts, volguts i reconeguts. Per tant, si el que ahir s'anunciava com una possibilitat arriba a bon port, sempre tindrem la incògnita de si el port serà, o no, el millor per tothom. I és que l'eixida de dos dels jugadors més estimats per l'afició sempre és dolorosa i impactant, com si d'un atracament inesperat es tractara...

De tota manera, vist en perspectiva, i després de 10 anys on els encerts han superat amb escreix les errades, fins el punt que aquest Villarreal ja no es pareix en quasi res al de fa una dècada, hi ha marge, molt de marge, per afrontar el futur amb confiança. És més, n'estem segurs que passe el que passe, les coses aniran a millor, perquè ja ens hem acostumat o malacostumat a superar tots els èxits anteriors que, 10 anys abans, semblaven inabastables.

Llàstima que els vila-realencs que no senten aquesta passió futbolística tinguen poques coses a la ciutat de Vila-real per apassionar-se, perquè el Vila-real de fa 10 anys era com l'actual, però amb 10.000 habitants menys. Tots els vila-realencs ens estimem Vila-real perquè ací vam nàixer, o residim, però sobretot perquè ací tenim els amics, la família, una forma de viure i una manera d'entendre la vida... però la entendríem millor amb menys barracons, més places escolars, uns serveis mèdics més diligents, uns carrers més nets, un mobiliari urbà de millor qualitat i, sobre tot, amb un urbanisme més racional on els parcs infantils i les zones verdes o les amples voreres i els bulevards es pogueren observar després de tancar el televisor...

L'excel·lent rehabilitació de l'Església Arxiprestal i el començament, a l'octubre, de l'exposició de la Llum de les Imatges pot significar a nivell urbà, el mateix que al seu dia significà l'ascens futbolístic a Segona B. Ara només falta trobar un métode de treball municipal, més eficient i constant, per aconseguir, algun dia, una Ciutat de Primera en qualitat de vida.

Per cert, en urbanisme el nombre d'habitants és, només, una anècdota, és a dir, no és per si sol un valor com ho puguen ser els punts aconseguits o els gols al futbol, perquè, del contrari, també la duríem clara en aquest únic apartat en el que superem totes les expectatives (de fet als països pobres hi ha més megaciutats, de milions i milions d'habitants, que als països desenvolupats com el nostre on la riquesa i les infrastructures, se suposa, estan millor repartides).

De moment, i sense permís de cap autoritat, els aficionats ens disposem a celebrar els 10 anys en primera i cadascú a la seua manera... no siga cas que no passe com al 2004 quan Vila-real arribà a centenària com a ciutat (1904-2004), perquè ni va passar, ni es va celebrar res de res... Potser perquè les autoritats municipals n'eren conscients que, com a ciutadans, tenim poques coses per les quals felicitar-nos? Per tant, enhorabona a tots els aficionats del Villarreal Club de Futbol!

P.D.- Santi, quédate! (A Madrid no saben fer orxata, ni sidra, ni rebentats o carajillos...).


......................................................................................................................................

Hola, CAZORLA...


Adéu, JOSICO. Fins sempre!


......................................................................................................................................

dimarts, 26 d’agost del 2008

LA MÚSICA DEL PODER



De tothom és sabut que la dona de José Luis Rodríguez Zapatero, Sonsoles Espinosa, es dedica al bel canto o que Nicolas Sarkozy es va buscar una primera dama cantant (Carla Bruni)... però que tot un primer ministre, com ara Silvio Berlusconi, estiga a punt de treure al mercat un nou disc és, com a mínim, sorprenent, malgrat l'anecdotari existencial del personatge en qüestió. Italy is different o, simplement, ho es el seu president?

No és broma! Llegiu, llegiu l'article de l'AVUI d'avui
.......................................................................................................................................................



Itàlia
Berlusconi, l'home orquestra
CANTAUTOR.- El primer ministre italià aprofita les seves vacances per acabar d'afinar les 14 cançons del seu segon àlbum musical
VENDA.- El CD apareixerà per Nadal
PASSAT.- Es va pagar els estudis a la Sorbona cantant melodies romàntiques

Jordi Mumbrú

La persona que es va inventar l'expressió Spain is different no coneixia Itàlia. Segur que no s'imaginava que existeix un país capaç de tenir un primer ministre que, des de la solitud de la seva habitació, escrivís cançons d'amor i després les cantés. "Hi ha un amor que s'encén, com s'encén una estrella, que a força de petons et fa sentir bonica", diu una de les estrofes. Silvio Berlusconi fa el que calgui i una miqueta més.

Si l'agenda del primer ministre ho permet, per Nadal sortirà a la venda el seu disc, C'è amore (Hi ha amor). El disc tindrà 14 cançons que estan acabant d'agafar forma, gràcies a les vacances. Berlusconi aprofita aquests dies a la seva residència d'estiu de Sardenya per acabar d'afinar i començar a enregistrar. Per acompanyar la seva veu, hi ha la guitarra de Mariano Apicella, un cantant napolità que va conèixer el Cavaliere l'any 2001. Aquell dia, Berlusconi menjava en un restaurant i li va demanar que toqués per a ell. I va començar la relació d'amistat d'una futura parella artística. Tots dos ja van treure el 2003 el disc Meglio una canzone (Millor una cançó).

El mateix Berlusconi explica que es va pagar els estudis a la Sorbona de París interpretant cançons d'amor en francès. De jove, també havia treballat entretenint els turistes de Rimini amb les seves cançons.

diumenge, 24 d’agost del 2008

ARTISTES O ATLETES?


Acabe de vore a la tele la final olímpica de bàsquet entre Afroamèrica (USA) i Eurospanya (Spain, UE) i, naturalment, he eixit de dubtes: artistes i atletes... Aquesta pregunta que -quan les coses van malament- quasi sempre ens fem els aficcionats al futbol, i als esports en general, és una fal·làcia perversa perquè l'artista, com l'esportista, no naix, es fa dia a dia a base d'esforços, entrenaments i sacrificis...

Sí, sí, ja sé que Juan Roman Riquelme, alias El Feliç i sempre situat a les antípodes dels atletes, ha guanyat una medalla d'or caminant... però al costat tenia, com a mínim, dos galgos (el Kun Agüero i Messi que, cadascú individualment, són la síntesi de l'artista i l'atleta) i un Gago (l'antítesi de Roman)... Així li les posaven a Felip II i a Riquelme que encara cobra nòmina grogueta, és a dir, de Roig.

Veient el bàsquet també m'he preguntat sí és el mateix el que se juga a Europa i a Amèrica, perquè el bàsquet americà és molt més físic malgrat l'abundància d'artistes i, potser, més fàcil d'arbitrar (sense passos, personals...), o no... El mateix passa amb el futbol: és juga el mateix a Europa (Champions, UEFA, Eurocopa, les millors lligues del món, etc.) que a Sudamèrica (perquè al nord, llevat d'Altidore, no existeix el futbol)?

De segur que Don Manuel Pellegrini i Ripamonti us diria, ràpidament, que sí, encara que el seu paisà i deixeble, un tal Mati-gol?, Mati-passe?, Mati-prou?, Mati-què?... no sap / no contesta... Sense anar més lluny, un tal Palermo -sí, aquell que ens va posar en el mapa-, despres de fracassar estrepitosament en Vila-real, Sevilla i Sant Sebastià... torna a ser l'estrella del Boca... Que m'ho expliquen: o juguen caminant o juguen a una altra cosa?

El que, a dia d'avui, encara no sap a què juga és el Vila-real Club de Futbol, Subcampió de Lliga i, per això mateix, classificat directament per jugar la Champions League. L'evident falta de forma física de la majoria dels jugadors, a una setmana vista de començar la LLiga, és escandalosa, sobretot la d'aquells que van estar els pilars bàsics de la defensa (Gonzalo o Godín sense anar més lluny) durant la temporada anterior i que han estat molt fluixos tota la pretemporada... Oh témpora, oh mores!...

No deixar escapar jugadors com ara Marcos Senna o els altres dos internacionals (Capdevila i Cazorla) és fonamental per recuperar el nivell, així com la participació d'Eguren al mig del camp i, de segur, de Josico que serà el seu substitut natural per afrontar tantes competicions... A Edmilson i Ibagaza encara se'ls espera, al mateix temps que desespera Llorente mentre no li arriben balons...

Sense velocitat, l'artista pot acabar avorrint l'espectador. Només quan l'esport és una síntesi entre art i esforç físic, reapareix la química amb l'afició...

dimecres, 20 d’agost del 2008

UN MAL DIA EL TÉ QUALSEVOL



Un mal dia el té qualsevol. Jo mateix, el vaig tenir el propassat dimecres. Yurema Requena va cumplir anit o, millor, aquesta matinada (tretzena a la prova olímpica d'Aigües Obertes), però ha tingut dies millors. L'Ajuntament de Vila-real sap que amb la intenció no és prou i que el preparament d'anit a la piscina de l'Ermitori de la Mare de Déu de Gràcia era molt millorable: l'aportació dels voluntaris del Club de Natació de Vila-real excel·lent, però des dels poders públics (i privats... on són les grans empreses de Vila-real que mai s'han gastat un duro pel poble / la ciutat en èpoques de bonança? Ara, més amagades que mai i despatxant treballadors a punta-pala!) s'hauria pogut gestionar una pantalla d'un tamany decent... s'hauria pogut col·locar el públic a les graderies i, per tant, augmentar l'ambient...

És clar que, a bou passat, veient la lamentable retransmissió de TVE, la televisión de todos, però más de los de Madrid, que ens va castigar amb dos partits de voleiplatja mentre les nadadores anaven bracejant, un pot pensar allò que sempre pensen la majoria de vila-realencs sobre quasi tot: I això pa què?... Sí, senyors, com diu un bon amic, Vila-real ha esdevingut el poble del pa què?, és a dir, la versió local del mesinfotisme valencià...

Naturalment, tot el que ha envoltat la primera persona olímpica de la Història de Vila-real (1274-2008), qui s'ha guanyat merescudament que la piscina coberta municipal porte el seu nom, és una història amb un bon regust final... no com el lamentable espectacle futbolístic que digerírem anit, alguns, al Madrigal amb una contundent derrota davant el Valladolid de Víctor (1-5)... Les pretemporades són per corregir, però malgrat les notables absències de futbolistes, falta ritme, força física, mentalització col·lectiva i, sobre tot, velocitat, molta velocitat... Sempre hem sigut un equip lent, però enguany tots tenen un any més i els que han vingut tampoc eleven la velocitat mitjana, llevat d'Altidore (l'úni que anit va apuntar alguna coseta interessant).

dilluns, 18 d’agost del 2008

YUREMA REQUENA, OLÍMPICA A PEKÍN



Yurema Requena no nadarà sola a Beijing. M'he assabentat dels actes organitzats, és a dir, de la jornada de portes obertes a les piscines de l'Ermita de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real gràcies al blog de l'ex-nadador i amic Paco Montañés.



Abans, però, havia llegit i enregistrat a l'ordinador una entrevista que li va fer El País el primer diumenge d'agost:



I, finalment, també he descobert, en l'edició digital d'El Mundo, el Diario de una vila-realense en Pekín, és a dir, el blog fotogràfic de Yurema, la nadadora més internacional del moment...

Tant de bo arribe a conquerir alguna medalla! Però el fet d'ésser a Pekín/Beijing ja l'ha feta passar a la història com la primera dona de Vila-real que participa a unes Olimpíades... Yurema significa constància, treball, sacrifici, abnegació, planificació, estudi... tota una sèrie de valors que han caracteritzat la gent del nostre poble i que, pel que sembla, no s'han perdut del tot encara... Yurema nadarà amb l'alé dels vila-realencs i de tota l'aldea global que sap valorar els joves esportistes. Molta sort!









DEPORTES
El gran sueño de Yurema Requena
La vila-realense compite la próxima madrugada en la prueba de 10 km

19.08.08 - PABLO BELTRÁN| VILA-REAL

La nadadora Yurema Requena (CN VIla-real) afronta la próxima madrugada (3:00 horas) la prueba de natación en aguas abiertas de 10 kilómetros, donde la vila-realense sueña con pugnar por la obtención de un metal. Una circunstancia que hace un tiempo era impensable, ya que esta disciplina no entraba dentro del calendario olímpico, pero que para la joven deportista siempre había sido un sueño, que en la cita de Pekín, se convertirá en realidad

Yurema, que lleva desde el 5 de agosto en tierras chinas, ha estado preparando la prueba a conciencia. Como señala su entrenador, Ricardo Franch, "está muy ilusionada. Más que presión por ganar una medalla, lo que tiene es ilusión por competir en unos Juegos Olímpicos y, por ello, el grado de motivación que tiene es altísimo".

Franch no acompaña a la nadadora a Pekín, ya que "no podía estar en los entrenamientos, únicamente el día de la competición, porque solo se permite contar con un entrenador por delegación". "Como en España están clasificados Yurema y un representante masculino, el seleccionador español, Eugeni Ballarín, buen amigo mío, cubre ese papel. Por esa razón, creí más conveniente no viajar, a pesar de que la Federación me pagaba el desplazamiento", explica.

A pesar de ello, el preparador de Yurema ha seguido la evolución de su discípula, desde el aterrizaje a principios de mes, a través de Internet. "Sé que los primeros días se tuvo que adaptar al horario, pero no fue una gran dificultad. También tuvo una pequeña faringitis, pero ya está recuperada. En cuanto al trabajo, ha podido entrenar en piscina y en el canal de la prueba, cuando no ha habido competición de piragüismo y las sensaciones han sido buenas", afirma Franch.

Condiciones óptimas
En cuanto a las condiciones que puede presentar la prueba (temperatura, calidad del agua...), el técnico del CN Vila-real cree que las mismas no son un obstáculo para Yurema. Es más, cree que le puede beneficiar. "La hora de competición es por la mañana, como sucede en la mayoría de pruebas. El calor y la humedad no son factores determinantes y el hecho de que se dispute en un canal de aguas tranquilas, es una circunstancia beneficiosa para todas las participantes. Por lo que me han dicho el lugar es parecido a Sevilla", comenta.

Y es que, en otras pruebas internacionales en las que ha participado la vila-realense, como en la cita de Australia en 2007, las medusas fueron elementos que perturbaron claramente a las participantes, en este caso a Yurema, quién concluyó esa prueba exhausta y llena de picaduras. El mencionado canal de Pekín, donde tendrá lugar la prueba, es de agua dulce y tiene una longitud de 10.000 metros de largo por 500 de ancho.

En cuanto a las rivales que se puede encontrar Yurema, todo indica que serán las mismas que lucharon codo a codo en Sevilla, en la cita mundialista, por los metales. La representante rusa, la inglesa y la surafricana son las contrincantes a vigilar. Aunque pese a ello, Ricardo Franch ha hablado con la nadadora y no está preocupada.

"He hablado con ella y está concentrada en estar al cien por cien. Valorando un poco la trayectoria de cada participante y lo que sucedió en Sevilla hay que tener en cuenta a la rusa, que fue oro; a la inglesa, plata; y a la surafricana, que acabó cuarta", reconoce Franch.

divendres, 15 d’agost del 2008

BRUSSEL·LES: SALVATS PER LA CERVESA...


El dilluns 4 d'agost vam arribar a l'aeroport de Brussel·les al migdia i fins aquest dimecres, millor dit dijous, 14 d'agost, no hem dormit a casa. Naturalment, no vaig a contar-vos el viatge, és a dir, tot el que hem vist (que ha estat molt: Brussel·les, Bruges, Gant, Anvers i, per circumstàncies que quasi tot sabeu, també Lieja i Amsterdam), gaudit (viatjar amb amics que saben moures pels llocs més exquisits i seriosos però, encara més, pels més senzills, i més divertits, és tot un luxe a l'abast de minories perquè, al capdavall, l'amistat és la millor riquesa que hi ha en aquest món de contradiccions), menjat (xocolata d'alta qualitat, sí senyora!, però massa musclos per al meu gust particular) i begut (bona cervesa, la trapista la millor del món segons la meua subjectiva opinió, i café de perolet encara que el disfressen d'exprés), encara que aquest darrer capítol ha estat fonamental a l'hora de prendre's amb bon humor l'odisea final...

De dilluns a diumenge (vam poder saludar Guillem Amor, l'ex del Vila-real i del Barça, tot entrant al Palau Reial de Brussel·les), els cinc membres de l'equip vam passar set dies increïbles, ben aprofitats, des d'un hotel molt cèntric a la capital (d'Europa?), acompanyats, al principi, per dos joves de Pedreguer (Mar i Jose) que van marxar divendres i, per tant, van estalviar-se fer d'Ulisses al segle XXI.



Del dilluns (11 d'agost), quan teníem prevista la tornada, fins dimecres a la nit (sobre les 10 de la nit arribàvem a Manises), tres dies vivint en aeroports europeus i dormint a Brussel·les en hotels de luxe (Holliday Inn i Sheraton, és a dir que, malgrat tot, la cosa no va eixir tant malament): Brussel·les (11), Lieja (12) i Amsterdam (13) des d'on, per fi, eixirem sobre les 19.20 h. cap a València. Aproximadament, a les 11 de la nit érem rebuts per amics i familiars al hall d'arribada de Manises... Ja som a l'Europa del Sudoest?, al País Valencià?, a la Comunitat?... Kasson Judes, que m'han robat la cartera. Definitivament, açò és/digueu-li Espanya...



Si el que ens ha passat s'usara com argument d'un programa televisiu del Follonero, l'amic de Buenafuente (és l'últim que ens podria passar!), de segur que li posava per títol SALVATS PER LA CERVESA BELGA ja que tinguérem l'ocasió, no solament de fer un màster teòric sinó, fonamentalment, pràctic (tot treball de camp), per tractar de provar-ne una part ínfima entre la gran varietat de cerveses clàssiques. Els experts en solen distingir diversos tipus en funció de l’origen, l’elaboració i els ingredients afegits:

Pils.- L’estil més popular a Bèlgica, el seu nom prové de la població Pilsen, on va començar la producció el 1842. Avui dia es continua fabricant on es va inventar la primera Pils, a la fàbrica Pilsener Urquell. La Pils és una cervesa de baixa fermentació, amb un sabor lleugerament amarg, rossa, daurada i només amb un 5% d’alcohol: Maes, Stella Artois, Jupiler, etc.


Blanca o de blat.- És un tipus de cervesa on també s’utilitzen, a part dels ingredients habituals, blat i altres espècies: Hoegaarden, La Troublette, etc.


Rossa forta.- D’alta fermentació, color daurat, espumosa i de forta concentració alcohòlica: Delirium Tremens, Deugniet, Duvel, La Guillotine, Hapkin, Judas, Julius, Sloeber, etc.


Ambrée.- Cervesa elaborada com la pils, però més fermentada. Són semblants a les angleses i podem distingir entre la negra (pel sabor) i la rossa (pel color i la textura): De Koninck, Palm Speciale, etc.


Trapistes.- La meua debilitat als darrers dies. Com també passa al nostre territori, els productes alimentaris tradicionals tenen una base medieval cristiana i religiosa, ho hem de reconéixer si no volem que ens qualifiquen d'ignorant (el bon vi, els millors licors, el bon formatge, les pastes i la reposteria més distingida en general, l'artesania ben feta, els fruits del camp... quasi tot prové dels antics monestirs!). Només n'hi ha 6 cerveses que poden utilitzar la denominació de trapistes. La diferència amb les cerveses d’abadia és que les trapistes són, realment, les úniques fetes per monjos: Chimay, Orval, Rochefort, Westmalle, Achel, etc.


D'Abadia.- Cerveses d’alta fermentació, fortes, maltejades i, en algun cas, una mica afruitades. Originalment han estat fabricades en abadies, però després les han manufacturat companyies independents. L’Abadia és propietària de la recepta i del nom, però empreses particulars les han registrat tot provocant que el nom original desaparega: Grimbergen, Pater Lieven, St Feuillien, Villers, Augustijn, Ename, Leffe, Petrus, Abbaye des Rocs, Corsendonk, Floreffe, etc.


Roges.- Són cerveses de fermentació mixta que es regeixen pels processos de fermentació superior madurarant en bótes de roure durant, aproximadament, 18 mesos. Al final es mesclen amb cerveses joves. El sud de Flandes oriental (les regions de Roulers i Kortrijk) n’és l’origen i aquest color tan característic es deu a la malta utilitzada: Rodenbach, Duchesse de Bourgogne, Petrus Vieille, etc.


Lambic.- El Lambic es pot beure directament, però també s’utilitza com a base per a la manufactura de cerveses Gueuze (mescla diferents Lambics d’anys diversos). Té la característica de no fermentar per l’acció directa del llevat, sinó per l’acció de bactèries que es troben a l’aire: Lindemans, Mort Subite, Timmermans, etc.


Lager.- Cervesa de baixa fermentació, guardada a una temperatura propera als zero graus durant dos mesos. Un cop envasada, ha de consumir-se de seguida: Maes, Stella Artois, etc.


De sabors a fruits.- Per mi només són cervesa en quant a la matèria prima, però no pel gust: una espècie de kalimotxo de cervesa amb petitsuís : Kriek, etc.

diumenge, 3 d’agost del 2008

SEGLE XXI: L'ESPANYA D'USAR I TIRAR?



Durant segles s'ha discutit que és Hispània (la terra de conills reconvertida en província dels romans), què és Espanya... però, sempre, de mala llet (només teniu que llegir els diaris espanyols de dretes... i els d'esquerres!), és a dir, amb algun objectiu més bé allunyat de la discussió històrica o científica, per usar i tirar España (con eñe, conyo!) amb finalitats partidistes i electorals...

Almenys, però, sembla que ara la discussió és només política i econòmica, però no bèl·lica... car ja no hi ha gent disposada a morir per banderes, ideologies i coses que semblen més pròpies de bojos o de mentalitats decimonòniques. Ara les lluites són, encara que no ho semble, més democràtiques, intel·lectuals i crematístiques...

El debat sobre l'injust i insolidari finançament autonòmic, qualificat com un espoli pels nacionalistes perifèrics, però defensat, conjuntament, pels nacionalistes espanyols de dretes i esquerres, ha tret a la llum velles qüestions que mai caduquen, perquè encara no ha estat superades.

Resumint: poden permetre els nacionalistes espanyols la independència d'Euskadi? Sí, perfectament, ja que al marge de qüestions legals, sempre negociables políticament, l'aspecte econòmic de les arques de l'estat no se'n ressentiria gens donat el concert econòmic a nivell fiscal. Per una altra banda, tenen els catalans menys possibilitats? Efectivament, perquè dels impostos dels catalans, dels valencians i d'altres territoris capdavanters, fins ara, en economia productiva, s'han finançat les majors inversions de l'estat... a d'altres territoris (el regidor que reclamava, al seu blog, apadrinar un xiquet extremeny, potser se n'ha passat amb la broma, però el seu plantejament és totalment objectiu des del punt de vista financer).

Des del nacionalisme espanyol (potser la ideologia més forta, encara, al segle XXI) es vol fer creure a tots els conciutadans de l'estat que aquestes són històries superades a tota Europa i, pràcticament, a tot el món... quan, en realitat, succeeïx tot el contrari: jo vaig a estudiar, detingudament, el cas de Bèlgica (explicat per EL PAÍS de molt mala llet), però mireu per on va Escòcia, Irlanda del Nord i, per suposat, el País Basc... encara que cada cas és cada cas.

Té raó Estellés quan va dir, més o menys, allò de No ets res, si no ets poble? Potser, però el pitjor que és pot fer és negar les evidències i seguir amb la martingala que terrorisme, independentisme i nacionalisme és tot el mateix i que los espanyoles del toro van al cielo i los demócratas del burro, como Obama, van al infierno....

El dret a decidir es reivindica a tota Europa: tots els ciutadans, democràticament, tenen dret a dir la seua, siguen de l'estat (Espanya és una nació?... és opinable) o de l'autonomia (Euskadi és una nació?... també és opinable) que siguen. Una altra cosa és parlar de si això serà bo per a Espanya, per a Euskadi o per al futur de la comercialització de la taronja...

divendres, 1 d’agost del 2008

AIGUA DE MART... PER A TOTS



En primer lloc, unes petites taques clares en unes fotos fetes pel Mars Oddisey. Després, altres imatges de la Phoenix Lander. Però ahir, per fi, va arribar la confirmació amb proves fefaents de la NASA: hi ha aigua a Mart. De tota manera, més d'un pensarà que hauria estat millor trobar petroli... però el petroli és una font d'energia cara, contaminant i no renovable (en queda per 40 anys), a més de ser la causant, juntament amb l'atobó, de l'actual crisi econòmica mundial en un món globalitzat...

No cal, de moment, portar aigua de Mart, perquè al món hi ha aigua i aliments de sobra... el problema és que, fins i tot els recursos renovables, com l'aigua, estan mal repartits... En aquests moments hi ha la mateixa quantitat d'aigua al món que hi ha hagut sempre, però s'ha de repartir entre més de 6.300 milions de persones, sobretot entre les persones del tercer món, ja que la manca d'aigua potable és la primera causa de les elevades taxes de mortalitat infantil a l'Àfrica Subsahariana, per exemple...

Amb aigua a Mart, o no, si no canviem l'actual sistema econòmic (usos, costum i consums energètics) per un desenvolupament sostenible real, no anirem enlloc. La voracitat financera dels governants de la majoria dels estats desenvolupats clama el cel i la dels presidents autonòmics en general, a l'infern. Volen fer-nos creure que créixer (més P.I.B., més edificis i més alts, més població, més carreteres, més platges artificials, més camps de golf, més golfos...) és el mateix que progressar i que governar és sinònim de fer favors als amics...

Anit, sense anar més lluny, vaig vore, i escoltar, a la Televisió de Castelló l'entrevista que una rossa de botelleta (la filla del desaparegut i mític M.T.) li feia a una diputada del PP i regidora per Burriana i... ara no recorde si me van entrar ganes de plorar o de riure... Vivim a un país on la gent no entén o no vol entendre res? Van estar parlant tota l'estona d'ajudar, de fer favors, de... Això és la política? La caritat i no la justícia? L'igualitarisme i no la igualtat d'oportunitats? El mangoneo de dalt cap a baix?

Els demagogs diuen que Múrcia hauria de tenir la mateixa aigua que Santiago de Compostel·la o Amposta, però en realitat volen construir (ara, ja no?) tants apartaments com a New York i tenir la renda per càpita de Luxemburg; però, per ser coherents, no haurien de renunciar a reclamar les muntanyes dels Pirineus o Sierra Nevada, el clima de les Canàries i la flora i la fauna de la selva verge... Sembla com si poguérem elegir la natura a caprici... Fem pistes de gel a Orpesa, camps de Golf al Sàhara i platges a Madrid (ara, això sí, tot en nom de la democràcia i la igualtat!).



Imagineu-vos, per exemple, què passaria a Vila-real, si una regidora -posem per cas- muntara una cascada artificial o salt d'aigua al Termet, per exemple, i després no tinguera cap inconvenient en vendre la postaleta com a paisatge natural... Per cert, la web del Vila-real turístic ha quedat molt bé, cada cosa el que siga: mai m'ha agradat el logo, ni l'eslògan de Ciutat de la Mosca (o de la fosca?) o que hi haja pàgines només en castellà (per cert, quin puro els pegarà Font de Mora -i amb raó- quan fullege una web on no apareix l'anglés enlloc!).

Sincerament, pense que l'Arxiprestal quedarà molt bé i que l'exposició de la Llum de les Imatges / Espais de LLum serà un èxit... però, tampoc cal enganyar la gent: Vila-real continuarà aspirant a ser turístic, sense ser-ho, i a ser una ciutat de serveis, sense ser-ho. Ikea, de moment, es queda a Paterna i la Plaça Major o de la Ferralla tampoc no s'haurà acabat, ni de lluny, a l'octubre...

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2025/26

Vila-real, la nostra ciutat (1274-2024)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes