Vila-real en ple seguirà l'itinerari tradicional dels carrers de la primitiva Vila i Ravals, de la plaça de la Vila medieval, de la nova plaça experimental, per commemorar, un any més, la històrica Fira de Santa Caterina.
La vocació comercial i exportadora de la nostra ciutat creix al ritme de la consolidació de la Fira de Santa Caterina des dels temps fundacionals. La fira fou un element fonamental per al desenvolupament econòmic de la Vila i una ocasió única i immillorable de fer provisió de vitualles i de productes manufacturats, la confecció dels quals escapava a les minvades possibilitats d'una precària i autàrquica indústria local: tot allò que no donava la terra de la Plana vindria, una vegada a l'any, amb la Fira.
A la Baixa Edat Mitjana, amb el desenvolupament de les ciutats, s'experimentà a tota la Corona d'Aragó una expansió de l'activitat mercantil. Els comerciants han de superar el bandolerisme endèmic i decideixen agrupar-se per fer el llarg camí que aprope el producte al consumidor: es creen "companyies" de comerciants que seguiran l'itinerari de les fires medievals... adés a Castelló, ara a Vila-real, després a Borriana, etc. Es prodigaran les franquícies i exempcions reials a favor dels compradors i comerciants: Jaume I va decretar, des d'Ulldecona estant, que la fira que havia concedit a la Vila reial -en la seua carta pobla- havia de ser lliure i franca... La fira tenia, en principi, una durada de nou dies, a partir del 25 de novembre per tal de no coincidir amb les altres fires comarcals. En definitiva, la fira, com deia José Mª Doñate, només tenia un sentit comercial, utilitari. S'anomenava de Santa Caterina pel vell costum de referir les dates al sant del dia, però res més; i el 25 de novembre era el dia fixat per a l'aplec de comerciants i compradors.
L'any 1404, el Consell de la Vila acorda traslladar la data inicial de la fira al 2 de novembre, de manera que s'acabaria el 10 -vigília de Sant Martí-... De tirar endavant aquest acord, la Fira de Vila-real haguera pogut acabar sent la "Fira de Sant Martí", la fira de la matança del porc... Però els consells de Sagunt i Castelló elevaren les seues protestes a la Governació General del Regne i la cosa no va passar d'una intenció o una proposta... De tota manera, el 1427 es torna a insistir, sense èxit, en el tema de començar la Fira el 2 de novembre.
Passaran els anys i la data del 25 de novembre anirà prenent força. La fira comporta la festa, però sobretot la festa pagana: es feien curses a peu, i a cavall, i d'altres proves de força i d'habilitat... El premi solia consistir en un "xoto", com es diu popularment, el carner més gros i més gran que es trobava per tota la fira, repintat de roig amb terra i argila, el qual solia exposar-se al bovalar, pasturant i menjant-se les escollides herbes que li havia reservat el Consell de la Vila: el "xoto" en qüestió era l'admiració de visitants i gent de la vila. La fira era una barreja multicolor de persones de diferents races i creences (cristians, jueus, moriscos), d'animals de diferents espècies, de cavalcadures guarnides, de tendes exòtiques i carros llunyans... Els arxius parlen, fins i tot, de l'existència de bordells.
Tot aquest ambient pagà va portar el Consell de la Vila, a principis del segle XVII -és a dir, després de la mort de Sant Pasqual- i en un temps on la Reforma de l'Església Catòlica s'havia imposat totalment, a pensar en un contrapunt més espiritual, votant-se a perpetuïtat la festa de Santa Caterina en 1604. Fins aleshores, potser que Santa Caterina només hagués estat una fita cronològica en l'agenda de la Vila.
...Però, qui era Santa Caterina? Caterina d'Alexandria va ser una donzella cristiana que, segons una tradició tardana del segle IX, va morir màrtir a Alexandria durant la persecució de l'emperador Maxenci de l'any 307. De família noble i molt instruïda, va desfer els arguments dels més eminents filòsofs contra el cristianisme. Després de trencar miraculosament la roda on era lligada, fou decapitada, mentre el seu cos fou traslladat pels àngels -segons la tradició- al mont Sinaí (en formar-se la llegenda fou bastit un monestir al segle VI que porta el seu nom: monestir de Santa Caterina del Sinaí. El 1387, un segle després de la fundació de Vila-real, el cònsol dels catalans de Damasc, Bernat Manresa, va donar al monestir un retaule sobre fusta on es representa a la Santa amb la palma del martiri, envoltada a les dues bandes per dos escuts de quatre barres representatius de la Corona d'Aragó).
Durant l'Edat Mitjana, Santa Caterina fou una de les santes més populars a les nostres comarques; està considerada la patrona dels filòsofs i pensadors i la seua festa es celebra el 25 de novembre des dels temps de la fundació del nostre poble. També la tenien per patrona els advocats i els escrivents. Els filadors i filaters, els mestres d'obra negra o ferrers de tall i els altres oficis que havien de fer servir eines molt tallants, com carnissers, matadors, barbers, ferradors, etc. a més del sant patró i advocat especial del gremi, s'encomanaven a santa Caterina -que també té la consideració d'advocada per les ferides d'arma blanca o de tall- per tal que els guardés de fer-se mal amb les ferramentes de treball. Els caixers o fusters especialitzats en fer caixes i mobles, així com els corders i, sobretot, els espardenyers també la tenien per patrona. La festivitat de la carismàtica Santa Caterina, a banda de caminar paral.lelament a la celebració de la Fira, s'arrela, per tant, en quasi quatre segles de tradició i història que venen documentats pel saber popular dels refranys:
-Per Santa Caterina, el fred entra a la cuina.
-Per Santa Caterina, la neu per veïna.
-Per Santa Caterina, a amanir llenya i farina.
-Per Santa Caterina, el rovelló ja fina.
-Per Santa Caterina, ven la gallina.
-Per Santa Caterina, a pescar sardina.
El diumenge 25 de novembre, o el diumenge següent (el 30 enguany) si el 25 no és festiu, és celebra tradicionalment la Fira, amb una durada d'un dia. Antigament, segons Mossén Benet Traver (Historia de Villarreal, 1909, una obra que no passarà a la història pel seu rigor científic, però sí com un dels millors compendis costumistes per entendre les tradicions de la nostra ciutat), els vila-realencs organitzaven ameníssimes gires i honestos i entretinguts divertiments eixint al camp i als masets, per la vesprada del diumenge després del dia de Santa Caterina, per menjar en fraternal reunió d'amics la tradicional llonganissa. En l'actualitat, la fira ja no té res a veure amb aquell mercat medieval on s'intercanviaven animals i productes exòtics, però es manté com una tradició històrica, encara que Santa Caterina també és sinònim de consum i de pòrtic per la celebració de Nadal i Reis: "De Santa Caterina a Nadal, un mes cabal”.
.................................................................................................................................
