Les ruptures sempre solen ser dures i doloroses. Sobretot quan la convivència s'ha allargat en el temps. Han estat anys i panys, molts anys, amb breus interrupcions o llargues... recorde una vegada que vàrem deixar de veure'ns durant un any sencer.
Els inicis van ser furtius, passionals. Una trobada sobtada als lavabos de l'institut, un cap de setmana per vacances de Pasqua, un llarg estiu... A partir dels 16 anys més o menys, però, la cosa es va anar formalitzant: era la dècada dels setanta i, fins i tot s'havia prohibit perdre el temps, tot s'havia de fer prompte, no fos cas que s'acabés el món... Potser el carpe diem començava a imposar-se, però d'amagat, com autocensurant-se, de fet ni s'usava l'expressió, ni se'n parlava gaire.
Dimecres passat ho vam deixar. Eren les dotze del migdia, ho recorde perfectament. Han passat, a penes, quarant-vuit hores -encara no!- i ja em sembla mitja vida: que si ha perdut "la roja", que si Brasil només guanya a baloparat, que si el futbol, que si el cinema, que si han faltat Michael (Jackson) i Farra (Fawcet)... quin bombardeig de notícies!
De tota manera, reconec que es fa dur, molt dur, viure sense ella, perquè allà on vaig me la trobe de cara i ben aprop... sobre tot, als bars, on continua entrant i eixint malgrat les ordres d'allunyament i les prohibicions. Sé que mai podré oblidar-la, perquè continue enganxat mentalment a ella i, això sí, mai oblidaré el seu nom: Nicol... Sé que mai li ha agradat que l'anomene així, i sempre es presenta com a Tina, la dona fatal, mortal, la més perillosa per a la salut, per a les dones embarassades, la que provoca la reducció de la fertiliat, el càncer de pulmó i quasi tantes morts com el trànsit, l'alcohol, la vida sedentària, però, això sí, moltes menys que la misèria.
Adéu Nicotina, sé que no podràs oblidar-me, però jo tampoc a tu... Deixar de fumar, en certa manera, és també renunciar a certs hàbits adquirits, a certs rituals i rutines, a certa cultura mediterrània, de conversa i de carrer... Deixar de fumar és, al capdavall, com deixar d'estimar, com abandonar una fidelitat vitalícia... La Nicotina no entén d'infidelitats, temporalitats, promiscuïtats i d'altres falòries: o estàs amb ella o en contra d'ella.
Ja m'agradaria, ja, ser-li infidel una temporadeta i tornar-la a abraçar per festes, en cap de setmana, convertir-la en una amant secreta, furtiva i temporal... però tot és molt difícil. De fet, estic allunyament-me a poc, a poc, però com li passava a Lot, fugint de Sodoma, no puc deixar de mirar cap enrera perquè no tinc cap por en esdevindre estàtua de sal... no, l'únic que realment em fot -parlant malament-, és que se comença abandonant la Nicotina i ja és un no parar, ara abandone la sal, ara el sucre, ara l'alcohol, ara... Ara, potser l'estiu no és el temps de les renúncies, o sí?
.............................................................................................................
