Quan arriben les vacances tothom té dret a practicar el turisme, segons les seues possibilitats i, per suposat, a sentir-se turista. Però podríem parafrassejar la boutade del malcriat de Bigas Luna i dir que, sense les subvencions, el turisme no podria existir (el director cinematogràfic que sovinteja Alacant darrerament, ho ha dit respecte al cinema: el govern valencià és molt de subvencionar, sobretot a gent d'altres comunitats autònomes com ara periodistes de Madrid que són els amos de les tertúlies de Canal 9, cineastes catalans, artistes bascos o científics andalussos, mentre no parlen molt de valencià i acaten l'e(stè)tica popular-conservadora... tots al cabàs).
Els pobles de La Plana i els de tot el territori valencià necessiten una mà de pintura, posar-se guapos i mantenir certa infrastructura durant l'estiu: no n'hi ha dret a què la gent que ens toca ressistir la canícula d'agost al domicili particular, dins del casc urbà, tinguem cada vegada més difícil trobar una terrasseta nocturna o un restaurant obert dins de la ciutat... Tothom se desplaça a vora costa, durant l'estiu, i els habitants del poble i la ciutat ens sentim abandonats a la nostra sort a l'hora d'aventurar-nos en trobar un lloc d'oci obert.
Els valencians sempre hem viscut d'espatlles al mar fins un temps ben recent. És per això que les Copes de l'Amèrica o les curses de Fòrmula-1 al circuit urbà-marítim de València serien més benvingudes, encara, si al capdavall no acabaren carregant les sofertes butxaques dels contribuents habituals d'aquest injust sistema impositiu que ens ha tocat viure (la càrrega fiscal dels assalariats de classe mitja-baixa és molt allargada), perquè han posat València Cap-i-casal dins del mapamundi del turisme global.
Les dades estadístiques, però, ens porten males notícies del mes de juliol: el nombre de turistes estrangers ha baixat a, pràcticament, tot l'estat degut, principalment, a la conjuntura de crisi econòmica que també arrossega altres països europeus més rics però, potser, degut a l'atractiva oferta i els preus més competitius d'altres indrets mediterranis.
Espanya és cara, València és molt cara i, per desgràcia, el turisme estranger en territori valencià fa anys que està baixant d'una manera alarmant: a les comarques de Castelló és ja, pràcticament, inexistent, a València molt escàs i solament se salva la costa d'Alacant per l'elevat nombre de residents que també ha anat minvant darrerament pels abusos urbanístics i d'altres corruptel·les que han beneficiat particularment una minoria de valencians d'una forma puntual, però han ferit de mort l'economia de la resta per a molts anys. I si el gràfic diu que el nombre de turistes estrangers només ha baixat un 0,4% respecte a l'any anterior -front a un descens mitjà del 10,3% a tota Espanya-, no serà perquè aquest percentatge ja era a cotes mínimes? De fet, aquest cap de setmana molts iots han atracat, temporalment, al port de València per salpar, ràpidament, cap a la Côte d'Azur, la Costa Brava, Mallorca, les Canàries o Marbella, una vegada finalitze el brunzir dels automòbils...
No hem deixat, encara, el turisme de sol-i-platja dels 60, malgrat els esforços enormes, però insuficients, dels darrers anys. Per tant, s'ha de seguir incidint en la ferida per aconseguir un turisme atractiu, diversificat i, sobre tot, on la relació preu-qualitat siga, realment, horitzontal i equitativa però, això sí, sense oblidar la gent de casa que, de vegades, ens quedem sense comprar, consumir o saber on anar, perquè tothom tanca a l'estiu. Des de Vila-real, almenys, no s'avista cap oasi obert...
==================================================================================================
