Vila-real és notícia

Loading...

dissabte 22 d’agost de 2009

TURISTES



Quan arriben les vacances tothom té dret a practicar el turisme, segons les seues possibilitats i, per suposat, a sentir-se turista. Però podríem parafrassejar la boutade del malcriat de Bigas Luna i dir que, sense les subvencions, el turisme no podria existir (el director cinematogràfic que sovinteja Alacant darrerament, ho ha dit respecte al cinema: el govern valencià és molt de subvencionar, sobretot a gent d'altres comunitats autònomes com ara periodistes de Madrid que són els amos de les tertúlies de Canal 9, cineastes catalans, artistes bascos o científics andalussos, mentre no parlen molt de valencià i acaten l'e(stè)tica popular-conservadora... tots al cabàs).



Els pobles de La Plana i els de tot el territori valencià necessiten una mà de pintura, posar-se guapos i mantenir certa infrastructura durant l'estiu: no n'hi ha dret a què la gent que ens toca ressistir la canícula d'agost al domicili particular, dins del casc urbà, tinguem cada vegada més difícil trobar una terrasseta nocturna o un restaurant obert dins de la ciutat... Tothom se desplaça a vora costa, durant l'estiu, i els habitants del poble i la ciutat ens sentim abandonats a la nostra sort a l'hora d'aventurar-nos en trobar un lloc d'oci obert.

Els valencians sempre hem viscut d'espatlles al mar fins un temps ben recent. És per això que les Copes de l'Amèrica o les curses de Fòrmula-1 al circuit urbà-marítim de València serien més benvingudes, encara, si al capdavall no acabaren carregant les sofertes butxaques dels contribuents habituals d'aquest injust sistema impositiu que ens ha tocat viure (la càrrega fiscal dels assalariats de classe mitja-baixa és molt allargada), perquè han posat València Cap-i-casal dins del mapamundi del turisme global.



Les dades estadístiques, però, ens porten males notícies del mes de juliol: el nombre de turistes estrangers ha baixat a, pràcticament, tot l'estat degut, principalment, a la conjuntura de crisi econòmica que també arrossega altres països europeus més rics però, potser, degut a l'atractiva oferta i els preus més competitius d'altres indrets mediterranis.

Espanya és cara, València és molt cara i, per desgràcia, el turisme estranger en territori valencià fa anys que està baixant d'una manera alarmant: a les comarques de Castelló és ja, pràcticament, inexistent, a València molt escàs i solament se salva la costa d'Alacant per l'elevat nombre de residents que també ha anat minvant darrerament pels abusos urbanístics i d'altres corruptel·les que han beneficiat particularment una minoria de valencians d'una forma puntual, però han ferit de mort l'economia de la resta per a molts anys. I si el gràfic diu que el nombre de turistes estrangers només ha baixat un 0,4% respecte a l'any anterior -front a un descens mitjà del 10,3% a tota Espanya-, no serà perquè aquest percentatge ja era a cotes mínimes? De fet, aquest cap de setmana molts iots han atracat, temporalment, al port de València per salpar, ràpidament, cap a la Côte d'Azur, la Costa Brava, Mallorca, les Canàries o Marbella, una vegada finalitze el brunzir dels automòbils...

No hem deixat, encara, el turisme de sol-i-platja dels 60, malgrat els esforços enormes, però insuficients, dels darrers anys. Per tant, s'ha de seguir incidint en la ferida per aconseguir un turisme atractiu, diversificat i, sobre tot, on la relació preu-qualitat siga, realment, horitzontal i equitativa però, això sí, sense oblidar la gent de casa que, de vegades, ens quedem sense comprar, consumir o saber on anar, perquè tothom tanca a l'estiu. Des de Vila-real, almenys, no s'avista cap oasi obert...
==================================================================================================

dimarts 18 d’agost de 2009

La rendició de (NAC) Breda?



Les espases, millor dit les llances de l'Europa League ja són en alt. El Vila-real juga aquest dijous a Breda (Holanda) per repetir l'escena del segle XVII materialitzada pictòricament a un llenç conservat al Museu de "El Prado" per Diego Rodríguez da Silva y Velázquez (un geni de Sevilla que arribà a la cort de la mà del lamentable Comte-duc d'Olivares).

Aquesta obra va ser realitzada per al "Salón de Reinos" del Palau del "Buen Retiro" de Madrid(1634). Representa un episodi de la guerra de Flandes que va ocòrrer un 5 de juny de 1625: la ciutat holandesa de Breda portava un any de setge per part de les tropes de la Monarquia Hispànica (Felip IV d'Austria) quan es va rendir i al quadre es representa el moment en què el governador de la ciutat de Breda, Justí de Nassau, li lliura les claus de la ciutat al general vencedor, Ambròs d'Spínola. Velázquez no representa una rendició normal, en la que el vençut és humiliat, sinó la relació fins i tot amistosa entre els dos generals enfrontats.



Les tropes de la Casa d'Àustria estan situades a la dreta i representades per homes de tota Europa (castellans, italians, austríacs, alemanys) molt experimentats en "les arts de la guerra" amb les seues piques cap amunt (es van considerar llances per error i així s’ha popularitzat l'obra amb el nom de "Cuadro de Las Lanzas". A l’esquerra hi ha els holandesos, homes joves i inexperts. Segurament, tots els personatges que apareixen són retrats però no se n’ha pogut identificar a cap, exceptuant el possible autoretrat del pintor, que seria l’últim home de la dreta. Al fons podem veure una perspectiva de Breda i la fumera produïda per la batalla. La composició està concebuda en dos rectangles, un per a la gent i un altre per al paisatge.

El dijous, a partir de les 19 h., des de Vila-real farem força perquè puga repetir-se l'escena, tot imaginant que Ernesto Valverde és Ambròs d'Spínola, Pirés és l'artista Velázquez, etc. que l'entrenador del NAC Breda és Justí de Nassau i els que l'acompanyen a mà esquerra són els Amoah, Lurling, Kwakman, De Graaf, etc. De tota manera, Valverde, a diferència d'Ambrós d'Spínola, compta amb l'avantatge de la segona volta a casa. Endavant Vila-real!!!
=========================================================================

dimecres 12 d’agost de 2009

AMSTERDAM



Diuen a Amsterdam que quan Déu va crear el món es va oblidar d'Holanda, dels Països Baixos (potser, per això han reconvertit part de les esglésies luteranes en museus, llibreries, bars o centres lúdics). Una ciutat, Amsterdam, guanyada al mar, pam a pam, quasi tot un país o un estat guanyat al mar, a base de dams/dics, pòlders i treball, molt de treball, és per estar-ne orgullosos, si més no.

Amsterdam és el paradís de les bicicletes, sempre tenen preferència davant els vianants, fins i tot als passos de zebra. Després ja venen els tramvies (no els "trams de via reservada", ni "enganyifes" per l'estil!) i, en darrer lloc, els cotxes particulars. Amsterdam, Holanda en general, creu en el transport públic: Espanya encara és atea en aquest punt.

El més destacat, però, és la sensació carpe diem, l'antiestrés que es respira (quan cessa l'aroma de la combustió del cannabis) pertot arreu. Podríem ser agossarats i definir la conjuntura com un caos dins d'un ordre: hi ha brutedat, sí, però sense passar-se'n; n'hi ha permissivitat, sí, però sense passar-se'n; n'hi ha llibertat, sí, però tothom respecta les normes... Als coffee shops, per exemple, només es podem fumar porrets, res més... a la resta de pubs i llocs ambientats i d'ambient, res de fums. Per cert, Amsterdam és la capital gai europea, però no se veuen numerets per la via pública... ni de parelles homosexuals, ni heterosexuals, això sí, n'hi ha vestimentes desfilant pel carrer que s'ha de tenir coratge o molt d'humor per posar-se-les. La prostitució, en certa manera, també és legal al Barri Roig, però sota l'eufemisme del lloguer d'habitacions... En definitiva tot com a l'Estat Espanyol (on les drogues ni la prostitució són legals, diuen), però molt més elegant, educat i tranquil...

Per cert, el castellà a Europa sí que està en perill d'extinció, i no a Catalunya o al País Basc! És molt difícil, per no dir impossible, trobar una edició d'un bon llibre o d'un catàleg d'art en castellà... en valencià/català per suposat que tampoc. De tota manera, ja sabeu que els productes ibèrics, en general, estan prou marginats a Europa perquè els fundadors de la Unió Europea (Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Itàlia, França i Alemanya) són els més euroescèptics de tots, a més són països molt nacionalistes. A Holanda, per exemple, les taronges són de Sudàfrica (el tractat d'adhesió d'Espanya va ser el suicidi de la citricultura valenciana), els formatges propis, els vins i els licors són francesos, l'oli d'Itàlia, etc.

I això que tots sabem com etiqueten els europeus tot el vi que compren a la Manxa, La Rioja o qualsevol altra zona vitivinícola o l'oli andalús... El problema és que s'ha fet tard en les denominacions d'origen i, fins i tot, a l'hora de posar marques: si el cognac espanyol és brandy i, damunt, volen vendre'l amb marques de l'estil "Cardenal Mendoza" (catòlic) a un país protestant o sota el nom del gran repressor de les llibertats holandeses ("Gran Duque de Alba"), la cosa és, encara, més impossible.

La resta, molt bé. Oratge d'estiu, aire sec i fresc a la cara, aigua per a tots (els canals de Venècia són una broma al costat d'un país submergit en l'aigua), gastronomia lamentable en el sentit de mancar d'una cuina pròpia (però molts productes de qualitat), preus cars o molt cars (al nivell de Londres o París, superiors als de Brusel·les i molt superiors als de Lisboa), molta gent, molt d'ambient i molta alegria, felicitat i, fins i tot, silenci pels carrers... Llevat d'una nit en què un grup d'indígenes (holandesos) em van confondre amb un famós polític holandés (encara no he pogut esbrinar sí d'esquerres, gai, del partit del cannabis o fatxa total... tant se val?) al que, deien, em semble: alt, ros, prim... la veritat és que sempre s'agafen uns quilets quan se menja fora de casa.

Personalment, m'hauria agradat quedar-me per Holanda (precisosa la ciuta de Delft, la del gran Vermeer: un pintor molt superior, sota la meua modesta opinió, a Rembrandt o al mateix Van Gogh) fins el proper dia 20 quan el Vila-real C.F. jugarà a Breda (esperem que la rendició vinga de part dels soldats de les "Províncies Unides") la prèvia de la UEFA actual. De tota manera, els bons moments no depenen de la llunyania, de la distància o de viatges concrets, són creacions de la ment suggerides, tal vegada, per l'entorn, els amics, les conjuntures personals i vitals, la desconnexió laboral, ciutadana, local... gaudiu dels dies que ens queden.












P.D.- Per cert, aquesta "expedició multicolor" (denominació acunyada pel periòdic Mediterràneo: vaja catxondeo que se porten amb els nostres viatges arreu d'Europa) va retrobar-se a Amsterdam amb dos amics (en diminutiu "amiguets") de Vila-real i amb un cambrer natural d'Orpesa molt emprenyat amb l'Horror de la Marina...
===============================================================================

dimarts 4 d’agost de 2009

VILA-REAL, POSTALS DE LA DIÀSPORA


Vila-real no és un poble turístic, abans era un poble llaurador, després una ciutat industrial, ara... ara és una ciutat desèrtica després de la diàspora de l'agost i una localitat a l'espectativa, pendent de la crisi econòmica perquè l'economia ja no va ni cara a l'aire. S'han fet les coses malament en agricultura, en indústria i en serveis... serveis, algú sap això que significa? Infrastructures educatives o sanitàries?, comercials?, turístiques?, de transport? Sí, a dia d'avui encara tenim una magnífica estació amb unes vies sense permeabilitzar, però a dos minuts escassos del centre de la ciutat... i que dure! Això sí, de dia tenim llum si no està massa núvol i si no ens tallen el subministrament elèctric ...com Alacant o París, però salvant llarguíssimes distàncies. És a dir, per no tenir turisme, no tenim ni un eslógan seriós i realista...



Vila-real, malgrat tot, és la ciutat on vam nàixer una minoria dels actuals residents (més de 50.000 diuen que en som, entre uns i altres) i, tal vegada per això mateix, l'estimem amb els seus defectes, temporalment, perquè no renunciem a millorar-la amb més visió de futur, més treball, més neteja, més cultura i més responsabilitat... Entre tots podem posar guapa una ciutat que no és lletja del tot, però s'han de canviar moltes dinàmiques viciades d'anys, dècades, segles... pot ser.































=======================================================================

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Himne del Vila-real C.F. (Subcampió de Lliga 2007-08)

Els més visitats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes

Anuario NUEVO AZULEJO

Anuario TÉCNICA CERÁMICA

Calendari de Lliga 2011-12

Futbol gratis

TV3 EN DIRECTE

Vila-real (Plana Baixa)

L'oratge

El parlar de Vila-real