tag:blogger.com,1999:blog-84107014865435482642024-03-13T20:24:30.201+01:00Des de Vila-realTONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.comBlogger931125tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-91598165156430618752024-03-02T09:58:00.003+01:002024-03-02T09:58:38.006+01:00LA IMPORTÀNCIA DE L'ÈPOCA MEDIEVAL<p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfsQpJIFw6c9_jkgeQnamv9t27pMXAbKlULVnXbjnvXNdq9zKieTlKXkUv2BqtMHDoGb5qEP2NRTNIFvGmukOlrvxMC7MzuSXeaTrNAFg9Df_JA75Ypdr3mV2xNbNHRhCUVt25bQiyQVfhWhy3J_dRN-8LDEpEYm3iTzxL38a6n7n49-4bxcJzj3GBSsfy/s512/mercatmedieval-vila_real.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="362" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfsQpJIFw6c9_jkgeQnamv9t27pMXAbKlULVnXbjnvXNdq9zKieTlKXkUv2BqtMHDoGb5qEP2NRTNIFvGmukOlrvxMC7MzuSXeaTrNAFg9Df_JA75Ypdr3mV2xNbNHRhCUVt25bQiyQVfhWhy3J_dRN-8LDEpEYm3iTzxL38a6n7n49-4bxcJzj3GBSsfy/s320/mercatmedieval-vila_real.jpg" width="226" /></a></div><p></p><span style="font-size: large;"><div style="text-align: justify;">Molt poc s’ha tractat als plans d’estudi i als llibres de text dels nostres alumnes de Secundària i Batxillerat, la importància de l’època medieval. I no ho dic, únicament, perquè Vila-real va nàixer al 1274. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Durant l’Alta i la Baixa Edat Mitjana, no solament van nàixer la majoria de pobles valencians, sinó tots els pobles actuals d’Europa, sota el substrat dels invasors germànics que acabaren amb l’antic Imperi Romà (alamans, angles, saxons, vàndals, francs o visigots).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però oblideu-vos del llistat dels reis gots (que van aportar ben poc), arrasats pels musulmans, o de la llegenda de Covadonga (una lluita local que segons els historiadors àrabs van guanyar els moros) o del propi <b>Cid</b> que al morir va deixar el nostre territori a mans dels sarraïns (i al que només li devem la publicitat turística de Peníscola per la pel·lícula protagonitzada per <b>Chartlon Heston</b> i <b>Sofia Loren</b>), perquè a l’Alta Edat Mitjana van nàixer, amagats als Pirineus i com a vassalls de l’emperador franc <b>Carlemany</b>, creador de la Marca Hispànica, tant el Regne d’Aragó com el Comtat de Barcelona, és a dir, el bressol dels repobladors del territori valencià tant a l’interior (aragonesos) com a la costa (catalans) que al segle XIII, de la mà de <b>Jaume I</b>, ens van aportar la legislació (Furs), l’economia agrícola (de secà i regadiu), la llengua (castellà a l’interior i català a la costa) i les tradicions més ancestrals des del <b>Ball de l’Anguila</b> fins les <b>Muixerangues d’Algemesí</b>. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les bases de l’actual Europa i, fins i tot, de l’actual Espanya es van posar a l’Edat Mitjana, després vindria el casament d’<b>Isabel de Castella</b> amb el rei de la Corona d’Aragó, <b>Ferran el Catòlic</b>, gràcies al qual <b>Isabel</b> acabaria sent proclamada reina després d’una guerra civil entre castellans. De tota manera, els <b>Reis Catòlics</b> només pactaren la unió dinàstica entre Castella i Aragó ja que el seu net, <b>Carles I d’Àustria,</b> després de comprar els vots dels electors europeus, aconseguia el títol d’emperador quan l’anomenada <b>Monarquia Hispànica dels Habsburg</b> tenia un gran imperi transoceànic que sempre va respectar l’autogovern, entre d’altres, dels territoris de la Corona d’Aragó (Catalunya, Aragó, València i les Illes) no com el <b>Borbó</b>, <b>Felip V,</b> que ens va retirar els Furs per a que, ara, diguen que l’autonomia valenciana no és històrica. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Són coses que podeu estudiar amb detall seguint als nostres grans medievalistes: <b>Arcadi García Sanz</b>, <b>Vicent García Edo</b>, <b>Enric Guinot</b>, <b>Antoni Furió</b>, <b>Vicent Baydal</b> o els vila-realencs <b>Ramon Ferrer</b> i l’amic i company d’aquesta publicació <b>Vicent Gil Vicent</b>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;">.............................................. </div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Revista Poble, març de 2024.-</div></span>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-38246317189169554762024-02-28T13:14:00.003+01:002024-02-28T13:17:54.842+01:00FILL DE LLAURADOR, QUAN MÉS TERRA PITJOR...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMcH_W1Fj6Pb4ZEOG6JhJhdqvUT1HlDvX4hJbP2lqmklOyJK7pKDkwrhZR9muLm-cd2FWESevX-s3j16m5PNd4RxukhyphenhyphenFVRb9fokVtjS4Ppkc0dxQ902wodIzZDrRMFg3kmdrur-KKZs1I7R75VnGk2AoQE4iZ-twIZ2msn29SCQcWxL-X2QoV_N56HCc2/s4032/hort1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMcH_W1Fj6Pb4ZEOG6JhJhdqvUT1HlDvX4hJbP2lqmklOyJK7pKDkwrhZR9muLm-cd2FWESevX-s3j16m5PNd4RxukhyphenhyphenFVRb9fokVtjS4Ppkc0dxQ902wodIzZDrRMFg3kmdrur-KKZs1I7R75VnGk2AoQE4iZ-twIZ2msn29SCQcWxL-X2QoV_N56HCc2/s320/hort1.jpg" width="240" /></a></div><p style="text-align: justify;">De tots és sabut el malestar per la P.A.C. o Política Agrària Comunitària. En el cas de l'estat espanyol està clar que l'entrada en l'antiga C.E.E. o Mercat Comú, després Unió Eurepea, ha sigut un èxit a nivell econòmic general perquè ara ho passaríem pitjor fora de la zona euro, però això no lleva el preu que hem hagut de pagar els llauradors així com moltes empreses perquè, cada vegada és més objectiu parlar de les conseqüències negatives que això ha comportat ja que mai hem gaudit d'uns preus justos per al productor, mentre els intermediàris de les grans distribuidores comercials s'emporten un alt percentatge de beneficis comprant a preus per baix del cost de producció.</p><p style="text-align: justify;">Crec que no sóc l´'unic vila-realencs, fill de llaurador, que he rebut una herència enverinada en forma d'horts de tarongers. I no és una crítica als pares que prou van fer de passar-se una vida treballant de sol a sol, sense vacances d'estiu, per a que els fills poguérem estudiar i gaudir d'un vida més digna de la que van haver de passar ells, malgrat que el preu de la taronja era molt més racional i just que els preus actuals.</p><p style="text-align: justify;">Ara, ja jubilat amb una pensió molt més digna de la que va rebre mon pare com a llaurador autònom, he de conformar-me amb perdre poder adquisitiu cada vegada que me cobren un dividend per una finca improductiva abandonada o cada vegada que he de pagar el reg per degoteig o als tallador que ara no poden cremar la llenyar i l'han de triturar (un altre impost) o als pulveritzadors que s'encarreguen d'eliminar unes plagues cada vegada més insistents i perilloses amb productes que la Unió Europea voldria que deixarem d'usar per equiparar-nos als països subdesenvolupats que tenen les finques a mans de grans multinacionals que produeixen a baix cost, amb assalariats precaris, i que introdueixen els seus productes agraris o ramaders fent una competència deslleial als productes elaborats a l'interior d'aquesta desorientada Unió Europea.</p><p style="text-align: justify;">Si, damunt, després de totes aquestes qüestions i problemàtiques generals, resulta que tens un veí tan solidari com CABRÓ (perdoneu l'expressió) que és capaç de tancar-te la clau de pas del reg per degoteig, justament aquest estiu que ha estat un dels més calorosos des que hi ha registres de temperatures, perquè, tal vegada, va comprovar una fuga en el cablegat del reg, però no se li va ocórrer avisar al propietari (és a dir, jo mateix) ni al regador encarregat de la supervisió... resulta que enguany la collita tornarà a ser a pèrdues, però moltes més pèrdues que les campanyes anteriors.</p><p style="text-align: justify;">I al final un se pregunta, què fem, Enrique (és el meu cosí gràcies al qual encara mantenim dos petits hortets en producció), ho enviem tot a pastar fang, abandonem tots els horts i ho deixem perdre o seguim invertint part de la pensió en mantindre´ls per si alguna vegada, esperem que abans de passar d'aquesta vida a l'altra, algun inversor romantic s'arrisca a comprar-nos els horts per seguir amb els tarongers, plantar aguacates, caquis o, irreversiblement, lliurar-los a una multinacional de les que volem tranformar els nostres perfumats jardins de cítris en autèntics deserts de plaques solars? Com ja va dir el meu avi, fa molts anys, quan un litre d'aigua siga més car que un litre de Coca-cola serà que aquest món (agrícola) no té cap futur.</p><p style="text-align: justify;">Vullguem o no, l'abandonament de terres de conreu serà una constant a tota Europa mentre els nostres vividors polítics no empatitzen amb el món agrari que els dona de menjar. Gori, gori, taronges amb oli, qui ho pagarà? El llaurador que sempre tot ho pagà!</p>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-62511951361654621672024-02-01T12:27:00.004+01:002024-02-01T12:35:46.841+01:00L'EDAT DE LES CIUTATS<p style="text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqFJ6Pi-q1MlrQhAKx21DsR4pydG-zpHu2w7yipAOysBmKhQ-29NNH_VbtWS-N_0Xve08EhmijmevSS0w4fzkCLl12A1rucAdT1iTwdLW5wMy-9kla57w_LQllVzKVpYZeTDTUinNqbPkGIR0M5tBNXR9bgy91NEfQmJ3RQWEJxz9wlxZE76zaxNOV00wc/s1848/Vila_real-750anys.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="839" data-original-width="1848" height="145" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqFJ6Pi-q1MlrQhAKx21DsR4pydG-zpHu2w7yipAOysBmKhQ-29NNH_VbtWS-N_0Xve08EhmijmevSS0w4fzkCLl12A1rucAdT1iTwdLW5wMy-9kla57w_LQllVzKVpYZeTDTUinNqbPkGIR0M5tBNXR9bgy91NEfQmJ3RQWEJxz9wlxZE76zaxNOV00wc/s320/Vila_real-750anys.png" width="320" /></a><br /><br /></p><p><span style="font-size: large; text-align: justify;">Com tots vostés ja saben, el proper 20 de febrer Vila-real acomplirà 750 anys exactes d'existència. </span></p><span><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Aquest aniversari és un fet excepcional perquè, entre totes les ciutats del món, són escasses les que compten amb una partida de naixement. És cert que podem trobar-ne moltes amb una Carta Pobla, però la majoria són de ciutats repoblades que ja existien amb anterioritat, cas de Castelló, Borriana, Onda, etc. I d’altres, com ara Betxí que foren repoblades després de l’expulsió dels moriscs (1609). </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Després del Paleolític i de la vida nòmada, cap al 5.000 aC. se funden les primeres ciutats que coneixem a la zona de Mesopotàmia (del llatí mesos potamos, entre rius) entre el Tigris i l’Èufrates: Uruk, Ur de Caldea i d’altres esmentades a l’Antic Testament, encara que els pobles orientals reclamen més antiguitat per a algunes ciutats com ara Pequín, a l’actual Xina. Però la Història és, només, allò que sabem i podem demostrar científicament, per això sempre està en revisió. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Aleshores, podem considerar que les ciutats més antigues del món poden comptar entre 7.000 i 6.500 anys d’antiguitat front als 750 de la jove Vila-real. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">De tota manera, si estudiem el continent americà, on els primers pobladors arribaren travessant l’estret de Bering, entre l’actual Rússia i l’Alaska ex-russa, observarem que la majoria de ciutats són noves i se funden a partir de l’arribada de Colom i dels conqueridors castellans, sense oblidar les ciutats mil·lenàries precolombines com ara Tenochtitlan (capital de l’imperi asteca), Chichén Itzà (imperi maia) o Cuzco (imperi inca) fins arribar a la fundació de Brasília que, per cert, també té data exacta de naixement: el 21 d’abril de 1960. Sí, han llegit bé, Brasília és més jove que la majoria de vila-realencs, és a dir, els nascuts abans de 1960. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">I si després afegim Les Alqueries, ciutat filla de Vila-real i neta de Borriana, que va nàixer el dia 25 de juny de 1985, podem afirmar que Vila-real és una ciutat jove dins del context europeu, però no tant si la comparem amb les ciutats americanes i, per suposat, amb Les Alqueries ja que una filla sempre és més jove que una mare (el mateix podríem dir de Vila-real respecte a Borriana). </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Siga com siga, els aniversaris han de servir per estudiar la nostra història i reafirmar la nostra estima per la xicoteta pàtria, Vila-real. Per molts anys!</span></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;">(Revista Poble 312, febrer 2024 @apf).-</span></b></div></span>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-54462110969310532062024-01-15T13:52:00.003+01:002024-01-15T13:52:53.719+01:00LA PARRÒQUIA DE SANT JAUME<p style="text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbOChTo-eXZnTOffmh_lw80w1Cukx5REY2BUi8u1LLv8WEH2fv7QBjM65Yyfj9IDdbliyAZRAlvVtnxYTAWfa9TG8nUndirBgd3suJuyjSv4HY7mZ159wN1nfXY-60anC4bMwwPpHunFL1GSL8SKlbmU890h1SBB46611_1v6yC-x9BC-bHa185bqdI7qS/s650/arxiprestal-vila_real.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="650" data-original-width="434" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbOChTo-eXZnTOffmh_lw80w1Cukx5REY2BUi8u1LLv8WEH2fv7QBjM65Yyfj9IDdbliyAZRAlvVtnxYTAWfa9TG8nUndirBgd3suJuyjSv4HY7mZ159wN1nfXY-60anC4bMwwPpHunFL1GSL8SKlbmU890h1SBB46611_1v6yC-x9BC-bHa185bqdI7qS/s320/arxiprestal-vila_real.jpg" width="214" /></a><br /><br /></p><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">L’actual Vila-real és una ciutat multicolor, plurilingüe, on predomina la diversitat en tots els àmbits i la sana convivència entre els veïns.</div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"> Els vila-realencs de bé, és a dir, els que practiquen els principis de la integració, la tolerància i el respecte per la nostra cultura i les nostres tradicions, saben que al llarg dels 750 anys d’història d’aquesta Vila cristiana fundada per Jaume I, el rei que ens aportà la llengua autòctona i les bases legals per a la vida diària, el treball o el comerç que fan progressar els pobles, no solament ha canviat la fesomia urbana, sinó també la demogràfica i cultural.</div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Després d’una modesta església ubicada, al segle XIII, al carrer Major, se va construir la desapareguda església gòtica intramurs que albergava els monumentals retaules de Paolo di Sancto Leocadio dedicats a Sant Jaume i al Salvador, és a dir, els que custòdia l’actual església major o Arxiprestal que, des de finals del segle XVIII, és la joia arquitectònica més singular de la ciutat, a banda dels tresors artístics que amaga al seu interior.</div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Però la parròquia arxiprestal no és solament l’església parroquial més monumental de tota Espanya, ja que els seus arxius també són imprescindibles per contar la història de Vila-real, sobre tot en aquells temps on eren les parròquies les encarregades de registrar tant els naixements, com els casaments i les defuncions, davant l’absència de registres civils.</div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">I, fins al final de la dècada dels 60 del segle XX, quan apareixen noves parròquies, com ara Santa Sofia o Els Evangelistes (Santa Isabel ja és de 1970), la parròquia de Sant Jaume també va contribuir al naixement d’associacions imprescindibles per a la ciutat, i no solament religioses com ara Els Lluïsos, La Puríssima, El Roser o les confraries de Setmana Santa, sinó també de caràcter social com ara la Caixa Rural catòlica agrària, la fundació Tots Units, tan lligada a Càritas, etc.</div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">La vida dels vila-realencs actuals, sobre tot dels més veterans, ha estat lligada a la parròquia de l’Arxiprestal Sant Jaume, des del dia que vam obrir els ulls a la llar familiar i vam ser batejats, de pressa i corrents -com era típic a l’època-, fins que vam haver de soterrar els nostres pares i familiars més pròxims, així com algun amic que va marxar d’aquesta vida a l’altra de forma sobtada.</div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">750 anys d’història donen per a molt i açò només ha estat una mínima mostra. Enhorabona, Vila-real!</div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">...................................... </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;"><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;">Aquest article ha estat publicat a la <b><a href="http://www.revistapoble.net" target="_blank">Revista Poble</a></b> de Gener nº311 a la columna pròpia d'opinió <b>Roure i Llorer</b>, sota el mateix títol</span></div>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-84614655984146690362024-01-05T19:08:00.001+01:002024-01-05T19:10:59.455+01:00LA TRADICIÓ DEL CANT DEL TIRORÍ<p style="text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTPwxJ3RScyIA3hmCmFBdb1iulQiMMb-bv8DSFIo0mBbzCLXWawzUw0vlaXzfDfvcbIKdsE-OPpHf9a3dHWUAu4UvVQ71uMz-R0vtrLe39xO5zcAO3Ln6j-ZeAKPaGMRzurIZR4k7jZpk6IdrP3EtvAtm9n_n-_Kzdh9vVOQAPaZnlhojJeEaVqyBQ0QNG/s400/tiror%C3%AD.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="246" data-original-width="400" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTPwxJ3RScyIA3hmCmFBdb1iulQiMMb-bv8DSFIo0mBbzCLXWawzUw0vlaXzfDfvcbIKdsE-OPpHf9a3dHWUAu4UvVQ71uMz-R0vtrLe39xO5zcAO3Ln6j-ZeAKPaGMRzurIZR4k7jZpk6IdrP3EtvAtm9n_n-_Kzdh9vVOQAPaZnlhojJeEaVqyBQ0QNG/s320/tiror%C3%AD.JPG" width="320" /></a><br /><br /></p><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">La societat rural vila-realenca que va persistir fins ben entrada la segona meitat del segle XX, és a dir, la mateixa que va fer de la necessitat virtut, es fonamentava en tres pilars bàsics: l’econòmic amb el conreu de la taronja, el social amb la religiositat popular i el cultural amb la transmissió oral de les tradicions més ancestrals.</div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Com he tingut el gust de comentar en anteriors publicacions (1), per respectar les tradicions, encara avui en dia, res millor que buscar l’amic i familiar més antic que coneguem per a que ens conte com vivia la festa de menut i, sobre tot, contrastar tot allò que els llibres o els articles actuals ens diuen; però també caldria tindre a mà certs llibres imprescindibles, com ara la Historia de Villarreal de Mossén <b>Benet Traver</b> de 1909 (autèntica compilació de tradicions decimonòniques, sobretot religioses) o el Costumari de Joan Amades (on podem trobar des d’una referència al Tirorí fins una narració molt acurada de com es celebrava al segle passat la tradicional matxà de Sant Antoni al nostre poble). </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Tots els cincs de gener, vespra de Reis (De la festa, la vespra), a boqueta nit, amb les primeres foscors del capvespre, arriba el major esclat d’alegria per als xiquets i les xiquetes de Vila-real. Tot el poble, grans i menuts, joves i vells, antics i moderns, conformen una sola veu coral per cantar el Tirorí, el cant més tradicional, idiosincràtic i autòcton del nostre antic poble, de la nostra jove ciutat: </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">Tirorí, tirorí </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">senyor rei, jo estic ací,</div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">palla i garrofes, tot per al seu rossí,</div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">casques i avellanes, </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">tot per a mi. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0fEWMxv-b6iaj_BGMuyRzXYOtYbqpL7006yEAObWjLel2MTMZf_KrnJwmQQM8303btjyvfgS1Y-tKt27nKWnmL1qkLGAnRDsf-iaNxtM2rSMW4elBDDNHk8IlBFCw_xRiOcfggFgCFZW0KjbYDOyvRYtcf1_s35qVqUrz16Pi7FqNtLRjTGPZQbZya4NW/s720/reis-laulauenlaseuatinta.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="705" data-original-width="720" height="313" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0fEWMxv-b6iaj_BGMuyRzXYOtYbqpL7006yEAObWjLel2MTMZf_KrnJwmQQM8303btjyvfgS1Y-tKt27nKWnmL1qkLGAnRDsf-iaNxtM2rSMW4elBDDNHk8IlBFCw_xRiOcfggFgCFZW0KjbYDOyvRYtcf1_s35qVqUrz16Pi7FqNtLRjTGPZQbZya4NW/s320/reis-laulauenlaseuatinta.JPG" width="320" /></a></div><br /><div style="font-size: x-large; text-align: center;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Aquest cant tradicional, naturalment, té diferents versions segons pobles perquè la cultura oral, és a dir, la transmesa de pares a fills, generació rera generació, no solia recollir-se en negre sobre blanc, en documents escrits, ni molt menys enregistrar-se amb cap tipus de tecnologia fins l’arribada de la indústria amb el vapor, el petroli i, més endavant, l’electricitat. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Segons <b>Joan Amades</b> (2), és costum per terres valencianes rebre els Reis al so de simbombes, carraus, xerric-xerracs, corns, esquelles i d’altres estris semblants. Arreu, però, és general cantar cançons especials. La mainada de Vila-real, mentre posaven el cistell a la finestra, cantaven: </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">“Tirí, tirí, tirí senyor rei,</div><div style="font-size: x-large; text-align: center;"> jo estic ací; </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">palla i garrofes, tot per al seu rocí</div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">coques i avellanes, tot per a mi (sic)”. </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Per la seua banda, <b>Bautista Carceller</b> (3) aborda la temàtica a la premsa en Tirorí, tirorí i, uns anys més tard, en un interessant article de la <b>Revista Poble</b> (4) on ens aporta les versions del Tirorí cantades a diferents pobles de la comarca de La Plana, com ara a Castelló:</div><div style="font-size: x-large; text-align: center;"> “Sinyo rei jo estic ací, </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">tirorí, tirorí </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">les garrofes i la palla, </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">tots per al seu rossí </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">i els joguets i els caramels </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">tots per a mi”. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">També a Onda: </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">“Tirorí, tirorí sinyo rei ja estic ací, </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">palla i garrofes tot p’al seu rossí </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">joguets i dolços tots per a mi... </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">i tots els joguets per a mi (variant).” </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">I a la ciutat germana de Borriana: </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">“Tirorí, tirorí senyor rei jo estic ací, </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">totes les garrofes i herba, p’al seu rossí </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">i tots els joguets que vosté porte p’a mi”.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh19-Px7bTo6YgqByVQzTdf6_B5txr1Z_jJwtkdwF41KkvbNrslacfFAuhFk9_WRa7azcTrzdwxxJI97KydlgtII8XOe2VPz1GIOXdCG5ePMi9oLnW6t3KKsgAWycQSSUgcSqR6FazBZvLQsc-e8aoubU-Lg9L8dSEBFN_6CAo_Bei5ZwSp2cmXnNdtV-K7/s960/reis2-laulauenlaseuatinta.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="742" data-original-width="960" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh19-Px7bTo6YgqByVQzTdf6_B5txr1Z_jJwtkdwF41KkvbNrslacfFAuhFk9_WRa7azcTrzdwxxJI97KydlgtII8XOe2VPz1GIOXdCG5ePMi9oLnW6t3KKsgAWycQSSUgcSqR6FazBZvLQsc-e8aoubU-Lg9L8dSEBFN_6CAo_Bei5ZwSp2cmXnNdtV-K7/s320/reis2-laulauenlaseuatinta.JPG" width="320" /></a></div><br /><div style="font-size: x-large; text-align: center;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Si després de comprovar que les lletres a penes presenten variacions d’un poble a un altre, el mateix passa amb l’entonació musical com venen a demostrar-nos les transcripcions que hem pogut trobar. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">En el cas de Vila-real, naturalment, hem d’esmentar el treball d’<b>Enric i Dolors Gimeno</b> (5), així com la col·lecció del <b>Grup de Danses El Raval</b> (6). Açò ve a demostrar-nos que la cultura oral tradicional dels pobles de La Plana és, exactament, la mateixa, encara que cada poble presenta variants locals. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPb1wzo7QsqxFAE5C0rytddoHBQ6RRjmYTbZXIt430OG600qZ4mVCjvR_j5s49gqRKRIiQk8Lz31876aBIYc14bkODlZMVPsvGwT5uzStZRy2cLhnpKMPYLlVBUy-IwFiaABP9qgK7uuerL93pZf23nX9qKcTANuEOBVQOR43fsqlNEKr1jIdq-WWHJScc/s662/tortell.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="662" data-original-width="640" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPb1wzo7QsqxFAE5C0rytddoHBQ6RRjmYTbZXIt430OG600qZ4mVCjvR_j5s49gqRKRIiQk8Lz31876aBIYc14bkODlZMVPsvGwT5uzStZRy2cLhnpKMPYLlVBUy-IwFiaABP9qgK7uuerL93pZf23nX9qKcTANuEOBVQOR43fsqlNEKr1jIdq-WWHJScc/s320/tortell.jpg" width="309" /></a></div><br /><div style="font-size: x-large; text-align: center;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">De tota manera, el fet que <b>Joan Amades</b> només esmente el cas de Vila-real al seu Costumari, editat per primera vegada al 1950, o que escriptors costumistes com el poeta castellonenc <b>Miquel Peris i Segarra</b>, autor de la primera versió de la lletra del Betlem de la Pigà, no l’esmente, simplement significa que el Tirorí on ha tingut més èxit i, per tant, per això continua més viu que mai, ha estat a Vila-real, és a dir, al nostre antic poble, jove ciutat. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWPulZctVdPOg8n-KXDmG5AUjQMXdOUUfZXItcOAnRBOWyleWlHOfL-CHkz85jJZivkwh88yFZH2KPInklflxGz2K7xMt1ekemjIKhhb4xArp-0HWkUrff5T8lmRzksm7CTwxuHcQJ459NKP6QpI5SzbW0dWclg_ucn3cGM7TWof0huLLG52LTReydQJxT/s1500/reisdorient-vila_real.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1500" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWPulZctVdPOg8n-KXDmG5AUjQMXdOUUfZXItcOAnRBOWyleWlHOfL-CHkz85jJZivkwh88yFZH2KPInklflxGz2K7xMt1ekemjIKhhb4xArp-0HWkUrff5T8lmRzksm7CTwxuHcQJ459NKP6QpI5SzbW0dWclg_ucn3cGM7TWof0huLLG52LTReydQJxT/s320/reisdorient-vila_real.JPG" width="320" /></a></div><br /><div style="font-size: x-large; text-align: center;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><b>NOTES:</b> </div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">(1) Pitarch, A.: Tradicions de Nadal i Reis. Butlletí de la Joventut Antoniana de Vila-real, 1997 </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">(2) Amades Joan: COSTUMARI CATALÀ. El curs de l’any (Volum I, pàgs. 408-411). </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">(3) Carceller Ferrer, Bautista: Tirorí, tirorí!. Periòdic CASTELLÓN-DIARIO, 6 de gener de 1991 </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">(4) Carceller, Bautista: A propòsit del Tirorí, tirorí. Revista Poble nº26; Vila-real, gener de 1998 </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">(5) Premi d’Assaig Ciutat de Vila-real, 1997: La cançó popular en la primera meitat del segle XX a Vila-real (pàg. 107). </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">(6) Cançons de la Vila (1), sense paginar.</span></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">&&&&&&&&&&&</div>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-83517498285424543682023-12-05T19:22:00.001+01:002023-12-05T19:24:53.819+01:00UNANIMITAT AMB MARCELINO<p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPeH2XdOm7OAdR_GkU1gK47wFst4kqHI1lJami22hzNCFbdoskEJ0jgaoeRSb6C7RnXTOW1K1ldx5V2RL8ZPS72QBVRjJxxRpniZ1MuGpOyx6jV9p0Q7YgRDwul8HTHCDyfiYDsyEPaX4ve6ut50TFvKVd1uhrG1VioEuq4q4UHXhoO7coqMm4NTKCaESv/s585/marcelino-villarrealcf.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="419" data-original-width="585" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPeH2XdOm7OAdR_GkU1gK47wFst4kqHI1lJami22hzNCFbdoskEJ0jgaoeRSb6C7RnXTOW1K1ldx5V2RL8ZPS72QBVRjJxxRpniZ1MuGpOyx6jV9p0Q7YgRDwul8HTHCDyfiYDsyEPaX4ve6ut50TFvKVd1uhrG1VioEuq4q4UHXhoO7coqMm4NTKCaESv/s320/marcelino-villarrealcf.png" width="320" /></a></div><span style="font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La unanimitat és un fenomen estrany en quasi totes les parcel·les de la vida. </div></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">En política és quasi impossible perquè cada polític i cada votant amaga, interiorment, un president de govern, una altra cosa és la disciplina de partit que sol aconseguir unanimitats a la força. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">En futbol, més del mateix, perquè cada dirigent i cada aficionat porta dins un entrenador en potència. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">En canvi, l’arribada de <b>Marcelino García Toral</b> i el seu equip, el proppassat 13 de novembre, encetant la seua segona etapa com a entrenador del Villarreal CF ho ha aconseguit. Pot ser, si voleu filar prim, que no siga del 100%, però s’aproxima molt al 99%. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">I és que el club de futbol del nostre poble, i cada dia de més aficionats d’altres latituds, ha registrat el pitjor balanç futbolístic en Primera Divisió durant el primer terç d’una temporada, des de l’ascens del 1998 amb 3 victòries, 3 empats i 7 derrotes en Lliga. I damunt, quan encara estem festejant el Centenari del club i veníem de ser campions de l’Europa League o de ficar contra les cordes al totpoderós Liverpool en les semifinals de Champions. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>Setién</b> ens va tornar a classificar per a l’Europa League, però aquesta temporada va començar amb mal peu. <b>Pacheta</b> ha sigut un senyor, però tampoc ha tingut sort amb la seua metodologia. De <b>Marcelino</b>, a banda de la bàscula i la disciplina horària i general, tots guardem molts bons records: des de l’ascens a 1ª el 2013, a la ràpida incorporació al futbol europeu i les semifinals de l’Europa League o en Copa del Rei, encara que va marxar després d’aconseguir la 4ª plaça en Lliga i la prèvia de la Champions. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Si revisem les estadístiques, <b>Marcelino</b> és, juntament amb <b>Unai Emery</b> i <b>Manuel Pellegrini</b>, l’entrenador que més ha fet gaudir a l’afició. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span>De tota manera, en 15 dies no se pot passar de la por a perdre a l’eufòria de pensar en guanyar tots els partits, perquè en futbol dos i dos no sempre són quatre. Però si tenim confiança, paciència i els Reis porten algun regal, en forma de reforç al Mercat d`Hivern, amb </span><b>Marcelino</b><span> podem tornar a aspirar a tot, és a dir, a fer un bon paper en l’Europa League, en la Copa del Rei i, per suposat, aspirar a una de les sis primeres places en la Lliga. Endavant!</span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-large;">........................................</span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;">Aquest article ha estat publicat a la <b><a href="http://www.revistapoble.net" target="_blank">Revista Poble</a></b> de Desembre nº310 a la columna pròpia d'opinió <b>Roure i Llorer</b>, sota el mateix títol</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div></div>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-52854544702090171352023-11-14T09:51:00.002+01:002023-11-14T09:51:25.251+01:00ECONOMIA CIRCULAR<p style="text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjezI6KfOVnnyEVhBQ30Qbkh3lLsz_B1iVc6dC7loPqOdl3MGS8OvTvdncVpq8J9Toorvbn4u_7VqwTD2l5cHvAhEJ3_drs1gwDDfOFagxU-MTue3UpG7hBW8N8sj9MAtHEin0bmgcn6kmS22K-3sWr5q97L5y7IhDeEIfvl138GMFrlwhPe4vg7ivM-o2S/s1200/economia_circular.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1178" data-original-width="1200" height="314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjezI6KfOVnnyEVhBQ30Qbkh3lLsz_B1iVc6dC7loPqOdl3MGS8OvTvdncVpq8J9Toorvbn4u_7VqwTD2l5cHvAhEJ3_drs1gwDDfOFagxU-MTue3UpG7hBW8N8sj9MAtHEin0bmgcn6kmS22K-3sWr5q97L5y7IhDeEIfvl138GMFrlwhPe4vg7ivM-o2S/s320/economia_circular.jpg" width="320" /></a><br /></p><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">La <b>Fundació Tots Units</b> de Vila-real compagina les ajudes als més necessitats, així com la reinserció laboral de molts dels afectats, amb la pràctica del respecte al medi ambient des d’una economia circular.</div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"> </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Aquesta economia és un model de producció i consum que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials existents, com ara la roba o els productes tèxtils, tantes vegades com siga possible per a crear valor afegit, ampliant la vida útil de les coses. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">En la pràctica això implica reduir els residus al mínim, la qual cosa ens porta a posar en valor la vida dels nostres avantpassats que, tal vegada sense ser-ne conscients, eren molt més ecologistes que els vila-realencs del segle XXI, sí, molt més perquè, encara que no tenien les comoditats d’ara mateix, sabien fer de la necessitat virtut.</div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">El que ja tenim certa edat, encara recordem com els nostres iaios estrenaven la roba només en dies assenyalats, se la posaven només algun diumenge o festa de guardar, més endavant ja la usaven a diari i, molts anys després, per treballar al camp. Però la cosa no acabava ací, ja que quan s’esgarrava un pantaló o una camisa, començava el procés d’apedaçar fins que la roba, quan ja pareixia inservible del tot, acabava usant-se com a draps per a la neteja de la llar. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">De la mateixa manera es movien a l’hora del menjar, ja que el que no hi havia a casa es comprava, a pes, a la tenda d’ultramarins, sense bosses de plàstic, ni d’altres elements contaminants de la postmodernitat. Els xiquets anaven amb saquet de tela a l’escola, on guardaven l’entrepà, i els llimoneros bescanviaven les botelles de vidre a la porta de casa, mentre els taverners despatxaven les begudes introduint-les a l’envàs del client, directament des del bocoi o del tonell. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Eren els temps d’una Vila rural i, amb els camins sense asfaltar, pràcticament intransitable amb els camins de pols o de fang, amb el carro i l’haca i amb espardenyes d’espart. Però l’aire era pur, lliure de fums, se podia beure als reguers i al riu, pescar anguiles a la séquia o encendre ciris quan tallaven la llum. Una època difícil, però de comportaments solidaris, ecològics, de la que hem de recuperar certes tradicions i costums. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Institucions com la mateixa <b>Càritats</b> o <b>Tots Units</b> ens ho recorden cada dia, perquè entre tots hem de construir un futur per a les noves generacions amb nous objectius, lluny de les presses de la vida quotidiana i del consum compulsiu.</div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">..............................................</div><div style="font-size: x-large; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;">Aquest article ha estat publicat a la <b><a href="http://www.revistapoble.net" target="_blank">Revista Poble</a></b> de Novembre nº309 a la columna pròpia d'opinió <b>Roure i Llorer </b>sota el mateix títol</span></div><div style="font-size: x-large; text-align: center;"><br /></div>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-54622423864281037792023-10-01T10:31:00.004+02:002023-10-01T10:31:54.935+02:00EL PINGANILLO<p style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY1VtJzcUDGvx15YtHkHW8EiqLEs2Ya7-V0AJxmh2vu_Kop1laF1uBLq_Jq9Q1pLTICsYZGmSTvCeTI9xzt-4KztLDd0WciSpA_yjoX9W0uyVBydvMeSHO9Zi6mKJ0Kfdnhx9M6Rr6XqXRlqsetRDR1lgvKvy5dWoLX9rM_1Cln-cuJqOK5r3F5VwcHvX6/s1484/pinganillo-congresdelsdiputats.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="505" data-original-width="1484" height="189" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY1VtJzcUDGvx15YtHkHW8EiqLEs2Ya7-V0AJxmh2vu_Kop1laF1uBLq_Jq9Q1pLTICsYZGmSTvCeTI9xzt-4KztLDd0WciSpA_yjoX9W0uyVBydvMeSHO9Zi6mKJ0Kfdnhx9M6Rr6XqXRlqsetRDR1lgvKvy5dWoLX9rM_1Cln-cuJqOK5r3F5VwcHvX6/w555-h189/pinganillo-congresdelsdiputats.png" width="555" /></a></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Els que no creiem en els tarots, les cartes, les boles de vidre i d’altres procediments mal anomenats arts endevinatòries, podem afirmar -sense por a equivocar-nos- que no tenim ni idea de si hi haurà president del govern d’Espanya abans de Nadal o si, pel contrari, haurem de canviar les nadales per una altra insuportable subhasta (de promeses) o campanya electoral. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Tampoc sabem si, abans de l’any nou, els nostres dirigents autonòmics compliran la promesa d’aprendre i usar el Valencià, tots a una veu? O si els nostres regidors locals del PSOE i Compromís aconseguiran llimar aspereses del passat i aprovar uns pressupostos per al 2024 que representen i afavorisquen a la majoria dels vila-realencs.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">El que sí sabem és que allò que s’ha practicat, amb naturalitat, a tots els Ajuntaments d’Espanya, des de les primeres eleccions democràtiques (1979) i també a tots els parlaments autonòmics des de la seua constitució, ha resultat, fins ara mateix, un tabú o una pràctica impensable al parlament espanyol, és a dir, el que segons la teoria política constitucional hauria de representar als valencians, als andalusos, als gallecs, als madrilenys, als catalans, als bascos, als balears, als canaris, és a dir, a tots els ciutadans espanyols… i dic “hauria” perquè des de 1978 que se va aprovar la Constitució, han hagut de passar 45 anys per a què el Congrés dels Diputats siga sabedor de l’existència del <b>pinganillo</b> o oreller en vernacle i d’uns personatges amb carreres universitàries anomenats traductors que possibiliten mantenir el tresor del plurilingüisme ibèric, en aquesta Espanya amb la riquesa d’un castellà com a llengua comuna, cada vegada més majoritària, i la pobresa (pobresa?) d’unes llengües mil·lenàries com ara el català, el gallec o l’eusquera… </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">I damunt, aquesta evidència ha vingut de la mà d’un independentista, com el català <b>Carles Puigdemont</b>, autor del gran “crim” de propiciar un referèndum pacífic (fins l’arribada dels antidisturbis) que s’haguera pogut saldar amb una declaració d’il·legalitat per part del poder judicial, en un Estat tan democràtic on els partits pro-franquistes, republicans i independentistes sempre han sigut legals.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Per cert, del 1808 al 1981 (23F) van haver més de <a href="http://ccsocials.blogspot.com/2008/04/motins-pronunciaments-i-cops-destat.html" target="_blank">60 intents de cop d’estat violents</a>, dels de veres, en territori espanyol, no caldria oblidar-ho...</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">......................................................</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;">Aquest article ha estat publicat a la <b><a href="http://www.revistapoble.net" target="_blank">Revista Poble</a></b> d'Octubre nº308, a la columna pròpia d'opinió <b>Roure i Llorer</b> sota el mateix títol</span></div>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-33705275802413093142023-09-02T12:24:00.000+02:002023-09-02T12:24:08.157+02:00L'ANY DEL CENTENARI<div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuQKQ5TNBfzADTmIFacjxBDtTQ0B1T9_MKMNSM-njtnCwoMj-ii3iYVBOFh_AJ0THRXVordjOTh-ZAQ8lonZkP3jPfDjZ0vcr4zP2aqOkbRPA0tiBRBtRB0d2tWLKqzwDv4eF3OaEzMCKwKePZIOtUwHD3zoNrayW7v2q0U3YWNdIGlYpYoeX4ftVr6qQs/s1536/centenarivillarrealcf.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="864" data-original-width="1536" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuQKQ5TNBfzADTmIFacjxBDtTQ0B1T9_MKMNSM-njtnCwoMj-ii3iYVBOFh_AJ0THRXVordjOTh-ZAQ8lonZkP3jPfDjZ0vcr4zP2aqOkbRPA0tiBRBtRB0d2tWLKqzwDv4eF3OaEzMCKwKePZIOtUwHD3zoNrayW7v2q0U3YWNdIGlYpYoeX4ftVr6qQs/s320/centenarivillarrealcf.jpg" width="320" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">El <b>VillarrealCF</b> està vivint un any del centenari molt especial. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Si hi havia dubtes entre l’afició més impacient amb l’abandonament d’<b>Emery</b> i l’eixida del porter titular, <b>Rulli</b>, al mercat d’hivern, la cosa no podia eixir millor a l’equip de <b>Setién</b>, tot aconseguint la 5a plaça que ens permet seguir passejant el nom de Vila-real per Europa. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Aquest estiu ha tornat a passar una cosa semblant: l’eixida de <b>Pau</b>, <b>Jackson</b> o <b>Chukwueze</b> no ha agradat als més nerviosets, perquè tots voldríem retindre als nostres jugadors emblemàtics i fitxar a <b>Halland</b>, <b>Livakovic</b> o <b>Mbappé</b>, però portem 24 temporades en Primera, precisament, perquè estem en bones mans. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">El proppassat 5 d’agost celebràvem el 25é aniversari de la presentació de l’equip d’<b>Irulegui</b> en 1a Divisió i també de l’estrena de l’<b>Himne oficial</b> del club interpretat, en un <b>Madrigal</b> en obres, per la <b>Coral Sant Jaume</b> sota la direcció d’<b>Alfredo Sanz</b>, un himne que ja podem dir els autors -modèstia a part!- que és de tota l’afició groga. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Eren temps, també difícils, però un poc més racionals, perquè la Lliga començava el primer cap de setmana de setembre i no hi havia els horaris surrealistes de l’actualitat. A més, qui comprén que comence la competició sense tancar-se el mercat de fixatges?</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Una cosa és que el futbol és, sobre tot, un negoci, on els jugadors se’n venen o se’n van i els únics que quedem som els aficionats amb la nostra mínima aportació econòmica, i una altra que no se dissimule ni gens, ni miqueta. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Els clubs viuen de les vendes de jugadors i dels ingressos televisius, però la Lliga ja podria prendre nota de la Premier on el repartiment no és tan bipartidista com a Espanya, ara que ja no n’hi ha majories absolutes -ni en política- i a Vila-real comptem amb un nou Xiquet del Poble, és a dir, <b>Alberto Ibáñez Mezquita</b>, el primer diputat vila-realenc al Congrés del segle XXI. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Hem d’aprendre a viure més confiats: l’estadi de <b>La Ceràmica</b> s’acabarà aviat, <b>Setién</b> farà funcionar l’equip i traurà nous valors, l’equip femení se consolidarà en 1a, el B farà un bon paper en 2a i acabarem l’any del Centenari amb molt bon sabor de boca, perquè som un poble i un club… exemplars!</span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1OzJvX1Qt46MF-OuzUd7y-tZssKhnJMg8NXn-eXa4Lpc8BC4-llpPWKEb4tmUpPYj5hcMVdlkMBwWtwiTtJ5_-qAo0hbB7YtsGsui0K9ZXo1lwPXIsyj_tPNSPt9blI5Ccb5f-pWmsDUh-ijZmxSNSvDGzs011Km-SkwgatWYdphk7dWE0ih0bs5cqiKE/s865/festadelcentenari1923-2023.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="577" data-original-width="865" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1OzJvX1Qt46MF-OuzUd7y-tZssKhnJMg8NXn-eXa4Lpc8BC4-llpPWKEb4tmUpPYj5hcMVdlkMBwWtwiTtJ5_-qAo0hbB7YtsGsui0K9ZXo1lwPXIsyj_tPNSPt9blI5Ccb5f-pWmsDUh-ijZmxSNSvDGzs011Km-SkwgatWYdphk7dWE0ih0bs5cqiKE/s320/festadelcentenari1923-2023.jpg" width="320" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;">Aquest article ha estat publicat a la <b><a href="http://www.revistapoble.net" target="_blank">Revista Poble</a> </b>de Setembre, nº307, a la columna pròpia d'opinió <b>Roure i Llorer</b> sota el mateix títol.</span></div>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-27056313346434730302023-08-05T00:11:00.000+02:002023-08-05T00:11:49.679+02:00DOS FILLES I UNA MARE...<div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0Ql7Fk45i-SVYe7OP1ThVZ1EeB8ax6lquXz28qQ5WnCoJVa9YPHmsH9UdKZzMZU0PjH0byHhqb3wvn1KrQTcsUwjk3FjVwR2kgvlnVBc4FmuvhFWr3JqWZeWlFxOyO37B2F1aD7ndmsa_q0ckoX5n0ere718Jf-m7ugoVP-ZOnXuwXZtdRyzGrSbopzwp/s3992/mediterraneo-agost88.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2439" data-original-width="3992" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0Ql7Fk45i-SVYe7OP1ThVZ1EeB8ax6lquXz28qQ5WnCoJVa9YPHmsH9UdKZzMZU0PjH0byHhqb3wvn1KrQTcsUwjk3FjVwR2kgvlnVBc4FmuvhFWr3JqWZeWlFxOyO37B2F1aD7ndmsa_q0ckoX5n0ere718Jf-m7ugoVP-ZOnXuwXZtdRyzGrSbopzwp/s320/mediterraneo-agost88.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><div><span style="font-size: medium;"><b>Periòdic MEDITERRÀNEO (Edició Vila-real), 7 d’agost de 1988.-</b></span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Diu el refrany que <i>Dos filles i una mare, tres dimonis per a un pare</i>, però, en canvi, jo, sense anar més lluny, en conec a molts que han ensopegat en la mateixa pedra.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Des de fa uns anys, amb la conjuntura proeuropea i de consolidació de l’atur, pareix que això de formar una família, tindre fills i adquirir, conscientment o inconscient, certes responsabilitats socials i de futur s’haja devaluat i passat de moda. Tenim la impressió de que els fadrins volen conquerir el món. De tota manera, una anàlisi en profunditat ens pot dur a la tesi contrària perquè són, precisament, els joves i els més menuts l’autèntica esperança d’un futur que, cada vegada, arriba més de pressa i a més velocitat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Antigament, quan tot açò del feminisme era més que impensable, tindre una filla podia considerar-se com una amonestació de Déu, com una targeta groga, perquè la gent volia braços de mascle per a treballar el camp, mà d’obra en definitiva. Tot, evidentment, canvia i canviarà més encara fins arribar a l’elecció de sexe per als fills, color d’ulls, alçària en arribar a l’edat adulta, etc., coses que, encara avui, ens poden eriçar la pell només de pensar-ho. L’evolució de la genètica, amb les fecundacions <i>in vitro</i>, les mares de lloguer o els bancs de semen omplen, d’uns anys ençà, els debats més acalorats d’aquest temps postmodern.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Un assumpte no tan polèmic i que tothom hauria de tindre clar és el de la planificació familiar, encara que la complicada qüestió de l’avortament la deixarem córrer, perquè si algú ho té clar, que ho diga… La gent adulta (no n’hi ha condicions d’edat fisiològica per entrar-hi en aquest club) va tenint clar, cada vegada més, que no es tracta solament de portar fills i abandonar-los al món, sinó que tot allò “del pa baix del braç”va convertint-se en un lema a seguir. Però, per una altra banda, trobem la contradicció sociològica actual amb el bombardeig publicitari constant sobre mètodes anticonceptius i la demanda des de les altes instàncies de nous conciutadans, si no volem tindre per a l’any 2000 unes forces del treball envellides i una bossa de pensionistes i jubilats insuportable per a qualsevol Estat i governant, incloent-hi el <b>Rei Mides</b>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">La paternitat irresponsable, no cal portar-se a falsedats ni enganys, és en un percentatge molt elevat la causant dels problemes actuals d’inseguretat ciutadana, drogaaddiccions i debilitat econòmica que condueix, indefugiblement (malgrat el meritori esforç dels col.lectius com ara Gabinets Psicopedagògics, Equips Socials de Base, Educadors de Barri, etc.) a la debilitat cultural i a dificultats més greus en la integració al món laboral.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Tot açò, m’ho ha fet vindre a la memòria <b>Balma</b>, dolça creatura que, amb unes hores de vida, ens va endinsant en la gruta de la il.lusió d’un futur en pau i incert que serà menys imperfecte, cada dia, amb la constant dedicació de <b>Laura</b>, de <b>Glòria</b> i de tots els benvolguts familiars i amics que sempre ens acompanyen.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">“Dos filles i una mare…”, tres dimonis que poden ser àngels.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: medium;"><b>Antoni Pitarch.-</b></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJNPhhLM6LObKPu67UOajUmVm1t0I4SwrGFkIoxEB9NdOqBdB3iMBRCkC4tqYiNtV92SB4Y2rjDzZHmJffu7rsRBWrxY7toIzPsacM1XZaJJmMOUa2EXUW1HNqKWknOjAYwjXVsKNsXLORKu9SWOovXVxldiSqRwn3Vv4FFf_OCVrWwazgsvqruPLm77hO/s504/balma-aniversari.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="504" data-original-width="441" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJNPhhLM6LObKPu67UOajUmVm1t0I4SwrGFkIoxEB9NdOqBdB3iMBRCkC4tqYiNtV92SB4Y2rjDzZHmJffu7rsRBWrxY7toIzPsacM1XZaJJmMOUa2EXUW1HNqKWknOjAYwjXVsKNsXLORKu9SWOovXVxldiSqRwn3Vv4FFf_OCVrWwazgsvqruPLm77hO/s320/balma-aniversari.JPG" width="280" /></a></div><br /><b>Feliços 35, Balma!</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b>..........ooo00&O&00ooo..........</b></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-82558240278962099632023-07-07T20:08:00.004+02:002023-07-07T20:08:38.498+02:00VILLARREAL C.F., CALENDARI DE LLIGA 2023-24<p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqH8V0huNAIEcEbi1dJIfwuL16PjivoGJXVlIMLqTO57SATIGOpkWXyQYKshzhaP6yLXLZLzKVYZ2MWITgKZuVJ6_KlAhlwOcGGfMvsN7xlBwfzIiYC7eoMXigI49f6uAssAx9PL4GlT3sYVi8LvegfINuMDW64Oxoha6RLGKcZq0nM97XcyuxswO40FBZ/s680/estadidelacer%C3%A0mica-vila_real.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="382" data-original-width="680" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqH8V0huNAIEcEbi1dJIfwuL16PjivoGJXVlIMLqTO57SATIGOpkWXyQYKshzhaP6yLXLZLzKVYZ2MWITgKZuVJ6_KlAhlwOcGGfMvsN7xlBwfzIiYC7eoMXigI49f6uAssAx9PL4GlT3sYVi8LvegfINuMDW64Oxoha6RLGKcZq0nM97XcyuxswO40FBZ/s320/estadidelacer%C3%A0mica-vila_real.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7l2B9_X-FGOl4lQybCE0mNV1HI5EZoFyWd28ae-pVLITGZ16dC_hEHWzji56hMn04Ka1Bulz4-yy9C5xYy7RCatn2bUmy7-gx_iKh0ijba4uKTjFvmYN8fcXDJ9xgj-hVY5fDDA38-SorWQgoAq0zeOYLF3KBpu9YGEManjQyl3IPNikT9qz5PYUJREO1/s940/lliga23_24-1avolta-apf.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="940" data-original-width="614" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7l2B9_X-FGOl4lQybCE0mNV1HI5EZoFyWd28ae-pVLITGZ16dC_hEHWzji56hMn04Ka1Bulz4-yy9C5xYy7RCatn2bUmy7-gx_iKh0ijba4uKTjFvmYN8fcXDJ9xgj-hVY5fDDA38-SorWQgoAq0zeOYLF3KBpu9YGEManjQyl3IPNikT9qz5PYUJREO1/s320/lliga23_24-1avolta-apf.jpg" width="209" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg9weyn2_FJXfQ5e2OasIRvZu52EbCvpk2GgmgphLd-SiDusvyGDpj1j5ttbrTIRo17oYWrnJoR-ENWZDvtYEtpmXq_sVb_tZw-oRHhT6tJj-TX_cGXf5Cq0fptkVQq6URPKPYv7mbWaCiWM1wUSyZ0L8cUZBYK6SYv4arFRk39RLRTM45VwasGjwo7wel/s937/lliga23_24-2avolta-apf.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="937" data-original-width="604" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg9weyn2_FJXfQ5e2OasIRvZu52EbCvpk2GgmgphLd-SiDusvyGDpj1j5ttbrTIRo17oYWrnJoR-ENWZDvtYEtpmXq_sVb_tZw-oRHhT6tJj-TX_cGXf5Cq0fptkVQq6URPKPYv7mbWaCiWM1wUSyZ0L8cUZBYK6SYv4arFRk39RLRTM45VwasGjwo7wel/s320/lliga23_24-2avolta-apf.jpg" width="206" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><b>CLICA LES IMATGES</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;">(per ampliar-les o descarregar-te-les)</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-44825291736030783292023-07-07T19:31:00.000+02:002023-07-07T19:31:08.415+02:00ELS ESTIUS SENSE ELECCIONS<p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1f2ergQ6QwyTvRsndXEwFAWs4BducEEBhlS58eIdHtnlqUKFcTRBeezKUyV5f3ckLLE23eawK3widdD6FBLjQWYDSpKwsx0as0zpa24MRZcyxFImrQox9_lS4AL59F_Bn-AgGYzv-1sKSXZU70nXCs9KO2yD3g_olFlrwpwmFQ0P9d6UPdkUX0I_60t7r/s3780/figuera.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3780" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1f2ergQ6QwyTvRsndXEwFAWs4BducEEBhlS58eIdHtnlqUKFcTRBeezKUyV5f3ckLLE23eawK3widdD6FBLjQWYDSpKwsx0as0zpa24MRZcyxFImrQox9_lS4AL59F_Bn-AgGYzv-1sKSXZU70nXCs9KO2yD3g_olFlrwpwmFQ0P9d6UPdkUX0I_60t7r/s320/figuera.JPG" width="256" /></a></div><p><br /></p><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">A mitjans de juny s’acabava l’escola i els xiquets dels 60-70 aprofitàvem les vesprades per anar en bici fins l’Ermita, nadar al <b>Barco Voltat</b> o entrar d’estranquis a la <b>piscina municipal</b> inacabada, quan els obrers abandonaven la instal·lació; de vegades també ens amagàvem a les <b>coves riberenques</b> per imitar els adults, fumant una cigarreta a mitges entre quatre o cinc. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Als estius mai hi havia Eleccions i, al voltant de <b>Sant Joan</b>, abandonàvem el poble, el iaio amania <b>el carro i l’haca</b> i, entre tots, l’ajudàvem a carregar-lo: un <b>matalàs</b> per als pares (els xiquets gastàvem els de <b>pallerofa</b> que ens esperaven al maset), una <b>taula-camilla</b>, un parell de <b>cadires</b>, la <b>nevera</b> sense <b>barres de gel</b>, el <b>fogueret de petroli</b>, dues bosses de roba lleugera, la <b>carnera</b> per resguardar el menjar, el <b>carburer</b> per enllumenar les nits i els quatre joguets imprescindibles com ara el <b>tricicle</b> dels menuts o l’<b>ànec de goma</b> per al bany, el <b>baló</b> de plàstic per als majors i, arreu en fila, tots cap a l’altra ermita, la de <b>Santa Quitèria</b>: ens sentíem molt afortunats de comptar amb dos ermites unides pel Millars, fins que un dia ens assabentàrem -de boca del sabut que ens havia descobert que els <b>Reis </b>eren els pares- que només la de <b>Gràcia</b> s’ubicava al terme de Vila-real, <b>Santa Quitèria</b> és d’Almassora i que no teníem <b>Mar</b> perquè <b>La Pola</b> és al terme de Borriana. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">De tota manera, als estius sense Eleccions hi havia temps per a tot i la vespra de cada festa grossa (a <b>Sant Pere</b> amb el fanalet de meló, <b>Sant Jaume</b> o la <b>Marededéu d’Agost</b>) els iaios encenien <b>fogueres</b> commemoratives, sobretot per fer neteja de fullam i trastos vells, però els cosins ens ho passàvem millor jugant a pilota pel garroferar o entrant al <b>sifó</b> i a la <b>basseta</b> quan portava aigua el <b>regador</b>, inundant l’hort, omplint la <b>cisterna</b> o les <b>gerres</b> enormes de l’entrada del <b>maset</b>. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Quina festa feien les <b>granotes</b> i els <b>cullerots</b>, els <b>pixavins</b> marejant els <b>gripaus</b>, els <b>frares</b> enlairant-se i les <b>sargantanes</b> fugint del goleró. Si per la vesprada plou, anirem pel ribàs a buscar <b>caragols</b> que les <b>tomaqueres</b> estan a rebossar i la iaia ha comprat <b>tonyina</b> i, ja ho sabeu, a la nit <b>coca de tomaca</b> amb caragols i tonyina i, de postres, <b>meló d’Alger</b>, de collita pròpia!</div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">...........................................................</div><div style="font-size: x-large; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;">Aquest article ha estat publicat a la <b><a href="http://www.revistapoble.net" target="_blank">Revista Poble</a></b> de Juny, nº 306, a la columna pròpia d'opinió <b>Roure i Llorer</b> sota el mateix títol.</span></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-20569891942548902072023-06-09T13:26:00.001+02:002023-06-09T13:28:54.745+02:00EIXAMPLAR LA SANITAT<p style="text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT6yBWyLLNlG1MUVWedRDbJsbWql8cll4qZWlw-B6Nie39w59Nap7wyC-404VCxQhtrr3JKqAwVLT48eUt2GNXXkhFLv1q48QOSgFxbxpiSMLspfG0ocOutkagNfFu3LZ-kSSpdceLBw23V6oy-q_6FeRVZcvuHVBElUa7z19v_ZWfZPDBUYsdOGTuGA/s1200/28M-mediterraneo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT6yBWyLLNlG1MUVWedRDbJsbWql8cll4qZWlw-B6Nie39w59Nap7wyC-404VCxQhtrr3JKqAwVLT48eUt2GNXXkhFLv1q48QOSgFxbxpiSMLspfG0ocOutkagNfFu3LZ-kSSpdceLBw23V6oy-q_6FeRVZcvuHVBElUa7z19v_ZWfZPDBUYsdOGTuGA/s320/28M-mediterraneo.jpg" width="320" /></a></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;">Quan comence a redactar aquestes reflexions, encara no tinc ni idea de com han anat els resultats electorals, tant a nivell municipal com </span><span style="font-size: x-large;">autonòmic: n’hi ha continuïtat o sorpresa? </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;">Siga com siga, superats els </span><span style="font-size: x-large;">estèrils debats del segle XX sobre les utopies del capitalisme humanista o </span><span style="font-size: x-large;">el socialisme igualitari en el context de la Unió Europea, els ciutadans </span><span style="font-size: x-large;">només aspirem a tindre governs responsables que puguen garantir un </span><span style="font-size: x-large;">ensenyament i una sanitat de qualitat, siga pública o concertada, amb </span><span style="font-size: x-large;">garanties d’universalitat i això només és possible amb un mercat de </span><span style="font-size: x-large;">treball ampli on predominen els contractes fixos i els salaris dignes en un </span><span style="font-size: x-large;">context de fiscalitat justa i proporcional, és a dir, que paguen més els que </span><span style="font-size: x-large;">més guanyen. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;">Per això, ara mateix, haurem de començar a analitzar com </span><span style="font-size: x-large;">poden afectar els resultats del 28-M a l’hora de les Eleccions Generals de </span><span style="font-size: x-large;">finals de 2023 (*<i>ara sabem que seran el 23 de juliol</i>).</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;">Al darrers anys de pandèmia se van ampliar, </span><span style="font-size: x-large;">temporalment, tots els equips mèdics per raons òbvies, però, només han </span><span style="font-size: x-large;">baixat els índex de contagi, la majoria de metges i sanitaris contractats </span><span style="font-size: x-large;">per l’ocasió han tornat a l’atur, tant a les autonomies governades pels </span><span style="font-size: x-large;">conservadors com a les autonomies més progres de l’univers que, al </span><span style="font-size: x-large;">capdavall, han fet només el que han pogut amb l’injust finançament </span><span style="font-size: x-large;">autonòmic que patim, sobre tot, els valencians. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;">I ja no es tracta únicament </span><span style="font-size: x-large;">d’aspirar a un ensenyament i una sanitat de qualitat, sinó d’eixamplar els </span><span style="font-size: x-large;">serveis en una societat envellida i cada vegada més afectada per les </span><span style="font-size: x-large;">malalties mentals i físiques: per què no se responsabilitza la Seguretat </span><span style="font-size: x-large;">Social d’aquestes malalties?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;"> Una societat més justa només és possible si </span><span style="font-size: x-large;">la higiene dental, les malalties mentals o les derivades del desgast físic, </span><span style="font-size: x-large;">també de la visió i la oïda, són assumides per la Seguretat Social amb una </span><span style="font-size: x-large;">xarxa digna de residències públiques per als més vells...</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;">Per cert, a Vila-</span><span style="font-size: x-large;">real només en tenim una, mentre l’envelliment creix en progressió </span><span style="font-size: x-large;">geomètrica perquè els xiquets del baby boom, nascuts a la dècada dels 60 </span><span style="font-size: x-large;">del segle XX, comencen a jubilar-se.</span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: x-large;">........................................... </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;">Aquest article ha estat publicat a la <b><a href="http://www.revistapoble.net" target="_blank">Revista Poble</a></b> de maig, nº 305, a la columna pròpia d'opinió <b>Roure i llorer</b> sota el mateix títol</span></p>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-6988741692297871422023-05-11T19:11:00.003+02:002023-05-11T19:11:59.454+02:0028-M<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFAB_cPTdlXyDjXeImCDror8IFW0VwXaLx_iRzU6fB6Jg-RQMNSl-mKIUzhJOh1tGHFs_Kc_nyIm5tTGiicWIH1TiPdHxTo_Bx7lJrmCMLcuBivEOVMCDl5RqTaeF2f7HM31-tZr9dN5BnswQ9a94ap-ZNqpD7Qhd0p3iV3u5HCthm_4NStPw4fDbwqg/s466/28M.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="385" data-original-width="466" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFAB_cPTdlXyDjXeImCDror8IFW0VwXaLx_iRzU6fB6Jg-RQMNSl-mKIUzhJOh1tGHFs_Kc_nyIm5tTGiicWIH1TiPdHxTo_Bx7lJrmCMLcuBivEOVMCDl5RqTaeF2f7HM31-tZr9dN5BnswQ9a94ap-ZNqpD7Qhd0p3iV3u5HCthm_4NStPw4fDbwqg/s320/28M.png" width="320" /></a></div><p></p><span><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">El proper 28 de maig, els ciutadans vila-realencs estem convocats a participar en les Eleccions Municipals i Autonòmiques. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Alguns experts en Ciències Polítiques i Sociologia afirmen que la democràcia no pot limitar-se a votar cada 4 anys i que els polítics tampoc deurien oblidar-se del poble a qui representen fins la propera campanya electoral, però la veritat és que l’opinió o decisió més important del ciutadà d’apeu es produeix, sobre tot, a l’hora d’exercir el dret al vot. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Altres també afirmen que les majories absolutes donen més estabilitat als governs, perquè faciliten la presa de decisions, però tenen l’inconvenient que, si mirem cap enrere, la corrupció sempre sol instal·lar-se a l’interior de les majories absolutes quan no ho fa entre els bipartidismes, foren els decimonònics com el de <b>Cànovas</b> i <b>Sagasta</b> o els més contemporanis com ara el de <b>González</b> i <b>Aznar</b>. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Per una altra banda, quan major diversitat de partits conformen un parlament o un govern, siga municipal, autonòmic o estatal, més difícil és la presa de decisions perquè pot haver-hi opinions i, fins i tot, ideologies divergents, però també és veritat que representen a una majoria més ampla de sensibilitats i, com la por guarda l’hort, se’ls fan més difícils les corrupteles econòmiques i morals. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">De tota manera, amb els anys, la ciutadania sol moderar-se i mirar la vida des de l’escepticisme i, tot tenint en compte que vivim, cada vegada més, en societats més envellides i endeutades, resulta que l’electorat és cada vegada més conscient de la debilitat dels nostres polítics municipals davant els poders fàctics, dels nostres polítics autonòmics davant el centralisme imperant de Madrid o la dels nostres representants estatals davant la Unió Europea i les dificultats a l’hora de situar-se al laberint global de les guerres energètiques i econòmiques. Anar a votar pot ser un acte de romanticisme, però és una responsabilitat social que no hauríem de defugir: Vila-real ha crescut, però això no és prou, hem d’aspirar a una ciutat més amable amb el medi ambient, l’urbanisme i, sobre tot, amb el contribuent.</div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">.......................................</div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;">Article publicat a la <b><a href="http://www.revistapoble.net" target="_blank">Revista Poble</a></b> de Maig nº305, a la meua columna d'opinió <b>Roure i Llorer</b> sota el mateix títol.</span></div></span>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-57649218189946898152023-04-11T13:11:00.000+02:002023-04-11T13:11:07.961+02:00AIXÒ ÉS NORMAL?<p style="text-align: center;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWK75yauT0PRxj0FT3EVqJB1vq6Uh7cjLnxHg78ykPoT7kMHulORUIeff50wD6OdXrXmdxdSdRJktei_OSxbJVELHtvjWKGNDmKQoNFAnQ1E3B9GBpcDzTikmNLAn0ZUuMpDFVBjI8Og-RA1eAR1uc-E7HjR3cqagCnucj3FD4QfOysWpDbKGGuvM4Og/s1274/elsmatxos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="729" data-original-width="1274" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWK75yauT0PRxj0FT3EVqJB1vq6Uh7cjLnxHg78ykPoT7kMHulORUIeff50wD6OdXrXmdxdSdRJktei_OSxbJVELHtvjWKGNDmKQoNFAnQ1E3B9GBpcDzTikmNLAn0ZUuMpDFVBjI8Og-RA1eAR1uc-E7HjR3cqagCnucj3FD4QfOysWpDbKGGuvM4Og/s320/elsmatxos.jpg" width="320" /></a></div><p></p><span style="font-size: large;"><div style="text-align: justify;">Han passat tres anys des de l’inici de la pandèmia. </div></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">La gent aprofita les festes de Magdalena, de Falles o, ara, de Pasqua per recuperar el temps perdut o, com diuen alguns, per tornar a la normalitat. I alguns ens preguntem: quina normalitat? </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">És normal al segle XXI una guerra territorial en plena Europa? Són normals els preus dels productes bàsics alimentaris que no s’importen d’Ucraïna, ni molt menys de Rússia? Són normals els preus de la taronja que arrosseguem des de fa tants anys? És normal seguir demanant cita prèvia per a tot (bancs, administració pública en general, etc.) ara que, diuen, ha passat el perill de la Covid-19? És normal tanta burocràcia per a tot, ara que les noves tecnologies ens havien d’alliberar de tanta paperassa? </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">De tota manera, qui s’atreveix a fer una definició de “normal” per als temps que corren, ara que normal i habitual ja no signifiquen el mateix? </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Tots aspirem a considerar-nos persones normals i corrents, perquè només els narcisistes són capaços d’autodefinir-se com a extraordinaris, però en la pràctica tots som diferents i irrepetibles, fins i tot els que naixen bessons, perquè la condició humana ve carregada d’això, de diversitat, pluralitat, de factors personals o únics que, a la llarga, poden enriquir la força col·lectiva quan lluitem per objectius comuns. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Potser, aquests objectius siguen arribar a un consens sobre tot allò que hauria de ser normal: arribar a final de mes, viure dignament, tindre un bon sou o una bona pensió, un sostre on refugiar-te del maloratge, una ciutat neta amb ciutadans nets i educats, un transport públic suficient o uns polítics que ens il·lusionen de paraula però, sobre tot, amb fets. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Però, això no és normal a tot el món, ni tampoc al nostre Vila-real.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">..........................................................</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-size: large;">Article publicat a la <b><a href="http://www.revistapoble.net" target="_blank">Revista Poble</a> </b>d'Abril, nº304, a la meua columna d'opinió <b>Roure i Llorer</b> sota el mateix títol.</span></div><div style="text-align: center;"><br /></div>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-34190981458949777302023-04-02T10:49:00.005+02:002023-04-02T10:59:33.700+02:00JOSÉ PASCUAL FONT MANZANO (1939-2023)<p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrj_Al0fT2n3ZoRRlHrAwW01jhi83cw0QJ-11JCr5QFY7yKPP7dk3l6jkfmn6tqmbnXbLh9N3itqKTv7iGwL0XxCKOfAB3ChJ0uqaUoqp_myMAvBHJcGjrLIGsH0HXOVK4HdGCuVAgeVy1lIPP4z0EQkd1l_y-QyTgkDmct7GNl8jl8gDJLCNz6h5dQg/s705/bas%C3%ADlica.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="470" data-original-width="705" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrj_Al0fT2n3ZoRRlHrAwW01jhi83cw0QJ-11JCr5QFY7yKPP7dk3l6jkfmn6tqmbnXbLh9N3itqKTv7iGwL0XxCKOfAB3ChJ0uqaUoqp_myMAvBHJcGjrLIGsH0HXOVK4HdGCuVAgeVy1lIPP4z0EQkd1l_y-QyTgkDmct7GNl8jl8gDJLCNz6h5dQg/s320/bas%C3%ADlica.JPG" width="320" /></a></div><p style="text-align: center;"><b><span style="font-size: medium;">OBITUARI</span></b></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB3BjCvCPMRJoSVmQCU7iF3tk082hFyTRgZ_B7wG-qPYJBRIqn9quBv4lCUEM1yHV9D-6Yse4rFn3DiLNZrKM2di3u_ptGgvsEuNvzWJ_4q3oCES3KPbxOwgqe66IZ4Un0WSKpJeQbONOubb7ci2Sxo1O5DWUvOkPZELdlBx0Y275yziSsBCBL8GExFg/s3962/obituari.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3962" data-original-width="2086" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB3BjCvCPMRJoSVmQCU7iF3tk082hFyTRgZ_B7wG-qPYJBRIqn9quBv4lCUEM1yHV9D-6Yse4rFn3DiLNZrKM2di3u_ptGgvsEuNvzWJ_4q3oCES3KPbxOwgqe66IZ4Un0WSKpJeQbONOubb7ci2Sxo1O5DWUvOkPZELdlBx0Y275yziSsBCBL8GExFg/s320/obituari.jpg" width="168" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"></div><p></p><div style="border-bottom: solid black 1.0pt; border: 1pt none black; margin-left: 10.5pt; margin-right: 0cm; mso-border-alt: none black 0cm; mso-border-bottom-alt: solid black .25pt; mso-element: para-border-div; padding: 0cm;">
<p class="MsoNormal" style="border: none; padding: 0cm; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" lang="EN-US" style="background: white;"><span style="font-size: medium;">El Periòdic Mediterráneo, 1 d'abril de 2023</span></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; padding: 0cm; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" lang="EN-US" style="background: white;"><span style="font-size: medium;">Ahir de matinada
ens va deixar el meu estimat oncle José Pascual Font Manzano mentre estava amb
ell. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; padding: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span face="Arial, sans-serif" lang="EN-US" style="background: white;">La notícia ha deixat consternada la seua germana, la meua padrina Conxita
de 91 anys, i els 12 nebots que conformem la gran família de Peretones de la
qual sempre ha estat un node principal, ja que amb l’excusa de visitar l’oncle
capellà sempre hem estat disposats a visitar-lo tots units al llarg de tota la
seua geografia pastoral: l’Alcora com a diaca, Sot de Ferrer on fou ordenat el
19 d’agost de 1962, l’entranyable poble de Montán al que, per ell, hem tingut
molt al pensament pel cruel incendi a l’Alt Millars, Moncofa, Cartagena on va
exercir d’alfèrez militar al 1970, Torreblanca o el Grau de Castelló on, des de
1977, no solament va oficiar com a capellà i rector de la parròquia de Sant
Pere, sinó que va començar una profunda tasca de professor de Religió i també
de Valencià a l'Escola d'Hostaleria </span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white;">fins el seu trasllat al seu poble natal, Vila-real, el 1990. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; padding: 0cm; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white;"><span style="font-size: medium;">A més
dels estudis sacerdotals, José Pascual Font es va llicenciar en Filosofia a la
Universitat de València i va exercir també el càrrec de delegat diocesà de
família. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; padding: 0cm; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white;"><span style="font-size: medium;">A Vila-real va continuar amb la tasca docent a l’IES Tàrrega i va
col.laborar durant molts anys en el programa dominical Veni Creator de la
cadena COPE amb els seus profunds comentaris sobre l’actualitat religiosa,
mentre exercia les tasques pastorals a la parròquia dels Evangelistes. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; padding: 0cm; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white;"><span style="font-size: medium;">Després
d’un breu pas entre les esglésies de Figueroles i Costur, va retornar a
Vila-real per acabar els seus anys d’apostolat sacerdotal entre l’església
Arxiprestal Major Sant Jaume i la Basílica de Sant Pasqual que compaginava amb
les mises a la capella del barri del Pilar i la direcció espiritual de la
Fundació Flors. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; padding: 0cm; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white;"><span style="font-size: medium;">El proper 6 d’abril hauria complit el 84 anys. En nom de la
família Font Manzano, gràcies a tots per les mostres d’afecte i de condol.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; padding: 0cm; text-align: right;"><span face="Arial, sans-serif" lang="EN-US" style="background: white;"><span style="font-size: medium;">Antoni Pitarch Font.-</span></span></p></div><p style="text-align: center;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdE4JtSjIXlA-UXdp2LXBEMEEh5H3xb7TqysWLF_r85_fh7S_lHdotrlWfJIiXQlKd6UPNs0N33JkCtrVu7FHJCuio83rOoaYbVbYkBMAExqZ9mlW53YUaYq91UVFJoqXJ2J0T_J6fpLf8LAaKDOBl6JRpe12TOx9FGUFveg3aBSqXUQQ2C844diyIuA/s3937/recordatori1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3937" data-original-width="2718" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdE4JtSjIXlA-UXdp2LXBEMEEh5H3xb7TqysWLF_r85_fh7S_lHdotrlWfJIiXQlKd6UPNs0N33JkCtrVu7FHJCuio83rOoaYbVbYkBMAExqZ9mlW53YUaYq91UVFJoqXJ2J0T_J6fpLf8LAaKDOBl6JRpe12TOx9FGUFveg3aBSqXUQQ2C844diyIuA/s320/recordatori1.jpg" width="221" /></a></b></div><b><br /></b><p></p><p style="text-align: center;"><b><span style="font-size: medium;">COMIAT (des de la Basílica), 1 d'abril de 2023</span></b></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; text-align: start;">Benvolgut tio Pascual:</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: start;" /><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: start;" /><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; text-align: start;">Quantes hores junts hem passat, des dels estius a l’Alcrieta quan anaves al Seminari de Tortosa, quantes confidències anant i venint de Montan, de Moncofa, de Torreblanca o del Grau.</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: start;" /><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: start;" /><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; text-align: start;">Com a nebot major, d’una dotzena que sempre ens hem tractat com a germans,</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: start;" /><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; text-align: start;">m’he considerat un privilegiat de poder compartir tantes inquietuds, filossòfiques i espirituals, amb tu.</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: start;" /><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: start;" /><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; text-align: start;">Però has estat un referent per tots nosaltres </span><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; text-align: start;">perquè, quan ens donaven les notes sempre pensàvem: </span><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; text-align: start;">que dirà el tio Pascual si suspenem alguna assignatura o si no tenim un comportament com cal?</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: start;" /><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: start;" /><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; text-align: start;">I el que tots hem valorat més ha estat el fer equip familiar, al teu voltant, </span><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; text-align: start;">no solament per tant com t’hem estimat, </span><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; text-align: start;">sinó perquè has sigut el líder d’una família sempre unida que ara està passant el relleu als nostres fills que, com saps, també s’estimen tots com a germans.</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: start;" /><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: start;" /><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; text-align: start;">Gràcies, Pascual, perquè no te n’has anat: el nostre pensament i els nostres cors sempre viatjaran al teu costat.</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: start;" /><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: start;" /><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; text-align: start;">Gràcies també a tots els presents per tantes mostres de condol i d’estima: el tio Pascual se les mereix.</span></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhintq6lpI3H7iguwYyNuKGfORh-N7mofNQT-RZjEJgbI2W1i2N-Ql4HBhQlJ9yZvSEdN_qv996_ct_jZDm-EbiBSZKxnURZ17fg-54eiWc3SCm7HZsn5Fi-wqE3Bcp3K5zLNpZHho2Fm6qUw5VfujOKMfI8GO0AHGQd4H4QCMItD8tLKkvMNEuWcC-wg/s3824/recordatori2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2986" data-original-width="3824" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhintq6lpI3H7iguwYyNuKGfORh-N7mofNQT-RZjEJgbI2W1i2N-Ql4HBhQlJ9yZvSEdN_qv996_ct_jZDm-EbiBSZKxnURZ17fg-54eiWc3SCm7HZsn5Fi-wqE3Bcp3K5zLNpZHho2Fm6qUw5VfujOKMfI8GO0AHGQd4H4QCMItD8tLKkvMNEuWcC-wg/s320/recordatori2.jpg" width="320" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUSweyH94jSZe_he7NQ5N1E5Qa9Rn90VabwISY2WmEbKdpYqcSArNk9exxiR15tQKvhGP93BpeH5jabYRKbsJJaZkU9nA-m4w7iH850Z32ZjMEHdOFVWMnbX7BoWpORuSJ-5ln8XHeuq6rXctu1ChPxOJIGKkZnHeEFARu7OygvgaNvOAvTi7Ni_KqZA/s4032/IMG_1608.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1756" data-original-width="4032" height="139" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUSweyH94jSZe_he7NQ5N1E5Qa9Rn90VabwISY2WmEbKdpYqcSArNk9exxiR15tQKvhGP93BpeH5jabYRKbsJJaZkU9nA-m4w7iH850Z32ZjMEHdOFVWMnbX7BoWpORuSJ-5ln8XHeuq6rXctu1ChPxOJIGKkZnHeEFARu7OygvgaNvOAvTi7Ni_KqZA/s320/IMG_1608.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p></p>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-17297866122244142152023-02-01T13:15:00.004+01:002023-02-01T13:15:51.335+01:00MERCAT D'HIVERN<p style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHdxxpr9rChGQGh9Rd9stj7ye-5ZIRZnxWTCCWWVOl_RXC8lBh3mmfvgHxrTBgnA0pmDWkzl5k2JMIUXfWEDEPSKr4RtkUMSwQGz9p7OuDM3bccQGjyzr4flZ8lWlwALZLFEQrNKL0MjmcDmLbqCaYXgBlgu6hkUtr7HVn8ggj6HlmOlA7eKozqNslcw/s1200/estadidelacer%C3%A0mica.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHdxxpr9rChGQGh9Rd9stj7ye-5ZIRZnxWTCCWWVOl_RXC8lBh3mmfvgHxrTBgnA0pmDWkzl5k2JMIUXfWEDEPSKr4RtkUMSwQGz9p7OuDM3bccQGjyzr4flZ8lWlwALZLFEQrNKL0MjmcDmLbqCaYXgBlgu6hkUtr7HVn8ggj6HlmOlA7eKozqNslcw/s320/estadidelacer%C3%A0mica.png" width="320" /></a></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"><span style="font-size: large;">El Mercat
d’Hivern futbolístic s’haurà tancat quan els arribe aquest número de Poble i,
de segur, hi haurà sorpreses, però poques.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"><span style="font-size: large;">L’hivern climatològic no ha arribat
fins la setmana de Sant Antoni però, personalment, els primers moviments me van
deixar gelat, no tant com la lletra de l’himne del centenari… </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Com a abonat de
tota la vida (sóc el 107), confie en els dirigents del nostre gran club que és
el Villarreal CF, però un equip que ve de guanyar l’Europa League, de ser
semifinalista en Champions i que no està endeutat, ni molt menys!, hauria pogut
mantindre la base de l’equip, almenys, durant la temporada del centenari i no
donar senyals de debilitat al vendre el porter titular que, encara que volia
anar-se’n, hauria pogut acabar la temporada. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"><span style="font-size: large;">I després de fer dos grans partits
de Lliga contra València i Real Madrid, no calia fer debutar al tercer porter,
precisament, contra el Real Madrid en Copa del Rei, encara que no vam ser
eliminats per ell, sinó per <b>Gil Manzano</b>. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"><span style="font-size: large;">De tota manera, s’obren noves
oportunitats per als jóvens del B, s’ha fitxat dos bons futbolistes per a la
temporada que ve (<b>Denis Suárez</b> i <b>Brereton Díaz</b>) i encara se pot fer bon paper,
tant en Lliga com en Conference League si ens respecten les lesions. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"><span style="font-size: large;">El futbol,
en definitiva, viu dels resultats que s’obtenen i no depén només de que la
pilota entre, sinó del criteri dels encarregats del VAR, dels àrbitres que són
humans i, massa vegades, s’equivoquen en favor dels grans, dels tècnics que han
de nadar i guardar la roba i, sobretot, dels jugadors que han de córrer, posar
el peu i, si és possible, no lesionar-se. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Com també diu <b>Nacho Cano</b>, endavant!</span></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"><span style="font-size: large;">....................................................................... </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;">Article publicat a la <b><a href="http://www.revistapoble.net" target="_blank">Revista Poble</a></b> de Febrer, nº302, a la meua columna d'opinió <b>Roure i Llorer</b> sota el mateix títol.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-43957181970645734252023-01-03T11:00:00.003+01:002023-01-03T11:02:09.386+01:00150 ANYS DELS LLUÏSOS<p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCyH5ZF9IyLD1T5tDKihtTX_Rmpk9iYqYaLT2CCUMfITmxS-Fhi9HoBZ81s8zVyFdJsZrPXPDUbHYv487Q6WCme6dCPhcNQGKqok6sKbVf3OkTgGLFIelwC9x-BhXL-qTzkwos6ZHXpBQaO6vmWdL8qXhNBE3BV5ta63JhokAZSfbGl-TE-ri6hJHBow/s947/matx%C3%A0-llu%C3%AFsosvila_real.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="528" data-original-width="947" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCyH5ZF9IyLD1T5tDKihtTX_Rmpk9iYqYaLT2CCUMfITmxS-Fhi9HoBZ81s8zVyFdJsZrPXPDUbHYv487Q6WCme6dCPhcNQGKqok6sKbVf3OkTgGLFIelwC9x-BhXL-qTzkwos6ZHXpBQaO6vmWdL8qXhNBE3BV5ta63JhokAZSfbGl-TE-ri6hJHBow/s320/matx%C3%A0-llu%C3%AFsosvila_real.png" width="320" /></a></div><p></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Amb l’any nou, els Lluïsos celebren el 150é aniversari des de l’inici de 1873 quan membres de l’associació de Sant Elies fundaren la congregació, com alternativa masculina a la Puríssima i el Rosari.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Amb el pas dels anys, entraren dones com a congregants i, a la dècada dels vuitanta, l’estimada <b>Pili Castellote</b> fou la primera en entrar a la Junta Directiva. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">A banda de la seua funció religiosa com a congregació mariana, foren uns joves Lluïsos, cantors de la coral parroquial, els que impulsaren la fundació de l’Agrupació Coral Els XIII al 1915 o el Sindicat Agrícola Catòlic el 1919, és a dir, dues entitats bàsiques en el creixement cultural i econòmic de Vila-real. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Qui pot dir que no ha passat mai pels Lluïsos, siga pel bar, la capella, el saló d’actes o, en general, pel seu edifici multifuncional del carrer de La Murà? Qui no ha passat mai pels seus campaments d’estiu, ha llegit l’Exàgono (la publicació on ens estrenàrem els redactors més veterans de Poble), ha participat en la Revista Parlada Camino, en la Matxà de Sant Antoni, en el concurs de betlems o en la cursa solidària que ja compta amb cinc edicions? </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Poques associacions han sigut tant constants, al llarg dels anys, en omplir el calendari d’activitats per a xiquets, jóvens i gent de totes les edats, amb el foment de la cultura de la tolerància, els valors cristians i l’estima per Vila-real. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Enhorabona a tot@s!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb6kAj8ofAmDy3XA8RpwZbg19vr3nSUEbYDiMpbYnTL5a_g1s_FuRuI88r0oHRCIksiEh-4H4ItLvhmEBxVooixY5leQL3LdKIV7L8l3VUEeNdvYocEEC7PL8QtvP_d2dA6jexYjhiU4IQEWx_--p51dNBvrolniOUNrMIGMFRJQDg2on9uQYnLG4R5g/s437/llu%C3%AFsos-logo.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="126" data-original-width="437" height="92" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb6kAj8ofAmDy3XA8RpwZbg19vr3nSUEbYDiMpbYnTL5a_g1s_FuRuI88r0oHRCIksiEh-4H4ItLvhmEBxVooixY5leQL3LdKIV7L8l3VUEeNdvYocEEC7PL8QtvP_d2dA6jexYjhiU4IQEWx_--p51dNBvrolniOUNrMIGMFRJQDg2on9uQYnLG4R5g/s320/llu%C3%AFsos-logo.png" width="320" /></a></div></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">...................................................................</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;">Article publicat a la <b><a href="http://www.revistapoble.net">Revista Poble</a></b> de Gener nº 301, a la meua columna d'opinió <b>Roure i Llorer </b>sota el mateix títol</span></div>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-67190703543892237462022-12-03T10:42:00.001+01:002022-12-03T10:43:32.341+01:00LA NOVA CATEDRAL LAICA<p style="text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0Dh3xu2VUNPQCOGGmLE4NcebHN41QvIsC5QgFymOSuEB5pFU42rdwkTZvhKWgbYtVHAHTZQIwbkMJhvGEFBf8DqxwwpNfwGBGvPMqtNudZpEB__MUxajuOjK1JMUqNiBrFTgBSJKf8q2M8JmKSluYhlEAkx_kiQNq_UMni9nCvIUYcL4hdRT3gtQJ7A/s477/estadidelacer%C3%A0mica-vila_real.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="265" data-original-width="477" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0Dh3xu2VUNPQCOGGmLE4NcebHN41QvIsC5QgFymOSuEB5pFU42rdwkTZvhKWgbYtVHAHTZQIwbkMJhvGEFBf8DqxwwpNfwGBGvPMqtNudZpEB__MUxajuOjK1JMUqNiBrFTgBSJKf8q2M8JmKSluYhlEAkx_kiQNq_UMni9nCvIUYcL4hdRT3gtQJ7A/s320/estadidelacer%C3%A0mica-vila_real.jpeg" width="320" /></a><br /></p><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Si al segle XIII, assistíem al renaixement de les ciutats i pobles d’Europa, on la catedral gòtica era el símbol màxim de l’esplendor de les urbs occidentals més importants, en aquests temps de la globalització mediàtica i tecnològica els estadis esportius són la carta de presentació davant el món real i el metavers. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">El nou <b>Estadi de la Ceràmica</b> de Vila-real no té res a vore amb <b>El Madrigal</b> dels 70 on canviàvem de porteria a la mitja part, per mirar els gols dels groguets de més aprop o quan anàvem de concert per dansar al ritme de <b>Los Mustangs</b> al racó de la pista de bàsquet o, més endavant, quan entràvem el terreny de joc per escoltar <b>Serrat</b>, per exemple. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">De moment hem vist enlairar-se enormes bigues de ferro de color groc, hem observat la coberta de tot l’aforament des de l’exterior, sabem que estrenarem nous seients més còmodes, mentre l’empresa d’enginyeria <b>IDOM</b> i la constructora local <b>Alviben</b> donen els últims retocs per poder estrenar-ho tot el dia D a l’hora H davant el València de <b>Gatusso</b>. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">La metamorfosi de l’estadi aportarà harmonia arquitectònica per millorar l’experiència de l’afició grogueta amb dos videomarcadors enormes, nous espais interiors polivalents, panells fotovoltaics per aprofitar l’energia solar, etc. amb una capacitat total per fer feliços 22.000 espectadors òrfens d’<b>Emery</b>, si <b>Setién</b> encerta i la pilota entra... </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><b>Endavant VillarrealCF</b>!</div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">......................................................................</div><div style="font-size: x-large; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;">Article publicat a la <a href="http://www.revistapoble.net" target="_blank"><b>Revista Poble</b> </a>de Desembre nº300 a la meua columna d'opinió <b>Roure i Llorer</b> sota el mateix títol</span></div>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-88588306655327669252022-11-04T10:17:00.005+01:002022-11-05T09:38:27.487+01:00BLACK FRIDAY<p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOYh7Bsel4uo7579wiEEJeShB-KvyK8-QfMjUR4yMuPXuHLS0T02KDvEzHkSPt2d9sXskV4bPGn6aqLPJA8RkKPLAhMO23_y3Lv9WJnQH1z1TeRe7aMhNxQJrFVPSO8m9bkpTTRlcbVdPaD7KNjXGIOKtyMMZ_pHGrzoL5pRQUW6CmH_j7ZkiptTpSUg/s957/comer%C3%A7vila_real.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="684" data-original-width="957" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOYh7Bsel4uo7579wiEEJeShB-KvyK8-QfMjUR4yMuPXuHLS0T02KDvEzHkSPt2d9sXskV4bPGn6aqLPJA8RkKPLAhMO23_y3Lv9WJnQH1z1TeRe7aMhNxQJrFVPSO8m9bkpTTRlcbVdPaD7KNjXGIOKtyMMZ_pHGrzoL5pRQUW6CmH_j7ZkiptTpSUg/s320/comer%C3%A7vila_real.png" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Des de fa uns anys, Vila-real també s'ha apuntat a la moda del <b>Black Friday</b> per rellançar el xicotet comerç a la ciutat, cosa molt lloable.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">El quart dijous de novembre celebren els nordamericans el <b>Dia d’Acció de Gràcies</b> i, al dia següent, el ja famós <b>Black Friday</b> o Divendres Negre -perquè la febra consumista col·lapsava el trànsit de les ciutats- que enguany cau el 25 (<b>Santa Caterina</b>) i que ja s’ha implantat a quasi tot el món amb la globalització, també, de les americanades més inversemblants.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Europa té poques coses que copiar als ianquis i menys encara Vila-real, perquè tradicionalment el nostre <b>Black Friday</b>, per començar a fer les compres nadalenques, arriba el darrer diumenge de novembre amb la <b>Fira de Santa Caterina</b> des de fa més de 100 anys com confirma el cronista <b>Benet Traver</b> a la seua obra de principis del segle XX. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">De tota manera, després de la crisi global del 2008, el rescat de la Banca Espanyola que, en general, ha superat la crisi expulsant la majoria de treballadors i maltractant els clients cada dia més, en compte de retornar-nos l’obligada aportació que férem tots els contribuents al seu temps, i per si faltava alguna cosa la guerra energètica global que ha suposat l’increment de l’IPC en tota classe de productes, han deixat <b>Les Rebaixes</b> com un fenomen quotidià i molt poc de fiar en general. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">I si parlem de la moda de la rebaixa d’impostos que anuncien tots els partits, de cara a l’<b>Any Electoral 2023</b>, què volen que els diga? </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Pa sense mescla per avui i fam, molta fam per a després de les Eleccions: guanye qui guanye el govern estatal, el valencià o el local, ens diran que no hi ha més remei que pujar impostos, posar els peus a terra i reconèixer que tots els organismes oficials que ens (des)governen estan endeutats fins les celles. Qui ho pagarà tot açò? Com sempre, pebrereta: <b><i>Puedo prometer y prometo que lo que ahora te rebajo, después te lo meto</i></b> (aquest hauria de ser l’eslògan general de la campanya electoral que fa temps que ens amenaça l’oïda, la vista i, sobre tot, la butxaca).</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">..................................................................</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;">Article publicat a la <b><a href="http://www.revistapoble.net" target="_blank">Revista Poble </a></b>de Novembre nº299 a la meua columna d'opinió<b> Roure i Llorer </b>sota el mateix títol</span></div>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-45804809832427473042022-10-01T11:27:00.004+02:002022-10-01T11:27:54.275+02:00LA PLANA, DO DEL MILLARS<p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQWPLRCcwK4EvuN-9DrdU7AfnXTUlzYCcUqClw8C30_m-qcNaKfjTnh0l29qJzKFqsWqgryQYR7I_Kfc1tVlUHaiIFvaWYSHAnMBVBSje5HOhyX71VJQOxkAwA3LAMnuc8u5_0zoizSoe0N83niEaHxpCXwrNidc9L6EOwsisltZgjgKzVP1YAgaGWnQ/s1083/riumillars.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="546" data-original-width="1083" height="161" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQWPLRCcwK4EvuN-9DrdU7AfnXTUlzYCcUqClw8C30_m-qcNaKfjTnh0l29qJzKFqsWqgryQYR7I_Kfc1tVlUHaiIFvaWYSHAnMBVBSje5HOhyX71VJQOxkAwA3LAMnuc8u5_0zoizSoe0N83niEaHxpCXwrNidc9L6EOwsisltZgjgKzVP1YAgaGWnQ/s320/riumillars.JPG" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><span style="font-size: x-large; text-align: justify;">Si Egipte és un do del Nil, no exagerem a l’afirmar que la comarca de La Plana és un do del Millars, a més petita escala, si voleu. </span></p><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">El riu Millars no solament ha conformat el relleu, guanyant-li terreny al mar, amb els seus dipòsits al·luvionals, sinó que ha propiciat una economia agrícola que, fins temps ben recents, ha fet prosperar els pobles de les dues vores del riu, emmarcats geopolíticament dins de la Plana Alta o la Plana Baixa, segons s’ubiquen al nord o al sud de la nostra font de vida. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Gràcies al Millars mai hem tingut problemes d’abastiment d’aigua potable, per al reg o per a l’ús industrial, fins i tot en èpoques de sequera com l’actual que tant està afectant a bona part de la península Ibèrica (Portugal inclòs), però també gràcies a les entitats tradicionals, com ara els sindicats de regants, que des de la Sentència Arbitral del <b>Comte de Ribagorça</b> (1347) han vingut col·laborant per fer un just repartiment i un bon ús de les seues aigües. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Però a banda de la desastrosa conjuntura actual, pels baixos preus de la taronja o la importació de tota classe de fruits durant tot l’any per part de les grans distribuïdores comercials, venen temps difícils, no ja de reconversió varietal de la taronja, sinó de transformació integral de l’activitat agrària per passar del minifundisme individualista actual a la creació de macrocooperatives autòctones que possibiliten els conreus ecològics de qualitat, així com el comerç de proximitat, sense renunciar a l’exportació internacional on la qualitat serà pionera en el màrketing comercial. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Les pandèmies i les guerres inoportunes ens han ensenyat que cal apostar pels productes de quilòmetre zero i deixar de venerar la imperfecta globalització, perquè tot el que produïm nosaltres no caldrà comprar-ho fora. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Com tampoc caldrà dirigents de fora, si els nostres llauradors poden elegir representants de casa que defensen els nostres productes com sabem que ho fa -i ho farà encara més- l’amic i president de les nostres Aigües, <b>Pasqual Broch Reverter</b>.</div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">........................................................ </div><div style="font-size: x-large; text-align: center;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;">Article publicat a la <b><a href="http://www.revistapoble.net" target="_blank">Revista Poble</a></b> d'Octubre nº298 a la meua columna d'opinió <b>Roure i Llorer</b> sota el mateix títol.</span></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-53481550574869596222022-09-12T10:08:00.000+02:002022-09-12T10:08:00.526+02:00COM SERÀ LA TARDOR?<div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiswLALltixgp1Pmic_tfBpbD1BhaZkE_50AxH4zGn1VyKKKwMQsGsIX8_SUIpH_Ldp22Scx-72ueZ3S5Dm1_YkEjUisDWUpeQYBAx0ICo0Z_CsjBXlQBFqZaXkMPotkyCFpd41chDZULCbek647H52udpaYKdxZFeqrb40vKM8cPMzM5M1_mfNkSjnkA/s901/inundacionsvila-real.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="691" data-original-width="901" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiswLALltixgp1Pmic_tfBpbD1BhaZkE_50AxH4zGn1VyKKKwMQsGsIX8_SUIpH_Ldp22Scx-72ueZ3S5Dm1_YkEjUisDWUpeQYBAx0ICo0Z_CsjBXlQBFqZaXkMPotkyCFpd41chDZULCbek647H52udpaYKdxZFeqrb40vKM8cPMzM5M1_mfNkSjnkA/s320/inundacionsvila-real.jpeg" width="320" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">El proper 23 de setembre comença una tardor incerta. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">La bola de vidre per endevinar el futur, com tots sabeu, encara no s’ha inventat, però tothom s’atreveix a pronosticar una tardor calenta, sobre tot des del punt de vista polític, per l’elevada inflació i les ganes dels partits de l’oposició de desgastar als que són al poder, encara que tampoc hi ha una vareta màgica per revertir des de casa una situació complicada pel context de guerra freda internacional. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">De tota manera, qui no es consola és perquè no vol, ja que la tardor pot ser molt freda als països que depenen en major mesura del gas rus i, a més, tindran unes temperatures molt més baixes de les que gaudim per terres mediterrànies. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">L’hivern, de continuar la guerra de Putin contra Ucraïna, pot ser un infern econòmic, però primer haurem de passar el purgatori de la tardor. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Les altes temperatures de la mar Mediterrània també anuncien fortes tempestes produïdes per la gota freda que, de vegades, ve acompanyada de la famosa dana o depressió aïllada a nivells alts de l’atmosfera: ací els Ajuntament mediterranis tornaran a examinar-se davant una problemàtica recurrent de cada tardor, després del suspens general de l’estiu pel que respecta als incendis ja que, més que pel canvi climàtic, són la conseqüència lògica de l’escassa inversió i prevenció en la neteja de boscos, doncs amb les tempestes tardorals passa el mateix i quan no se netegen barrancs i clavegueres a temps, els barris dels pobles s’inunden i, a més, quasi sempre per les mateixes zones, es a dir, per les que presenten dèficits des del dia de la seua construcció o s’ubiquen en zones potencialment inundables des de temps immemorials. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Mentrestant, tornarem a començar una nova prega tarongera on els preus seguiran sent baixos per al productor i cada vegada més alts al llocs de venda. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Sort que a Vila-real comptem amb uns extraordinaris mercats a l’aire lliure, tant en dijous com en dissabte, per proveir-nos de tota mena de fruits i hortalisses, encara que a tots en agradaria disposar d’un Mercat Municipal permanent com Déu mana, és a dir, com ara el de Castelló o, com a mínim, com el de Borriana, Almassora o d’altres pobles dels voltants. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Siga com siga, toca ajustar-se el cinturó tot esperant temps millors.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">........................................................ </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Article publicat a la <b><a href="http://www.revistapoble.net" target="_blank">Revista Poble</a></b> de Setembre nº297 a la meua columna d'opinió <b>Roure i Llorer</b> sota el mateix títol</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-61864639602087271342022-07-03T10:33:00.002+02:002022-07-03T10:33:39.607+02:00A L'OMBRA DE LA FIGUERA...<p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsN1WNOQQhmR8yxTOO6_F2GVs9swxah_iOEoF0b0u8R6oeLiodXerZtAJ3TGwIEC-d5yqIMWTU92HYbWbRGO-27BJ95XeGgfyHFqxKYT0Wl5I4FksikihW2GecAUK-r48wg7LnnSOXKaN4xxMPXU4JEbJDtSGiYSC3w7KzvkFdAqrh6fGnVpzX5_BjFg/s610/figuera.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="465" data-original-width="610" height="244" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsN1WNOQQhmR8yxTOO6_F2GVs9swxah_iOEoF0b0u8R6oeLiodXerZtAJ3TGwIEC-d5yqIMWTU92HYbWbRGO-27BJ95XeGgfyHFqxKYT0Wl5I4FksikihW2GecAUK-r48wg7LnnSOXKaN4xxMPXU4JEbJDtSGiYSC3w7KzvkFdAqrh6fGnVpzX5_BjFg/s320/figuera.png" width="320" /></a></div><br /> <p></p><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">La figuera o <b>Ficus Carica</b> és per molts vila-realencs una espècie d’arbre mitològic en perill d’extinció. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">No dic que ja no en queden, però en queden poques si evoquem aquells anys d’infantesa on els masets i les alqueries, amb menys comoditats que els actuals, quasi tots comptaven amb la seua figuera a la vora de la bassa o la basseta que solia fer les funcions de piscina de l’estiu, a banda de la seua utilitat per al reg en general o per col·locar a refredar un modest meló d’alger, d’aquestos que ara costen 20 euros al mercat, unes hores abans de menjar-nos la paella del diumenge. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Diuen els experts que a l’ombra d’una figuera va descobrir <b>Newton</b> la <b>Llei de la Gravetat</b> i també els teòlegs de major prestigi han afirmat amb rotunditat que fou a l’ombra de la figuera, <b>Arbre del bé i del mal</b>, on <b>Adam</b> i <b>Eva</b> van cometre el pecat original al bell mig del Paradís bíblic... oblideu-vos de les tristes pomeres! </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">De tota manera, encara que discrepeu de totes aquestes elucubracions pseudohistòriques, no me negareu que l’ombra d’una figuera durant la canícula de l’agost, quan la calor més apreta, ve a ser el somni majoritari dels jubilats, ara que mirar obres s’ha posat tan difícil des de l’esclat de la bombolla immobiliària i, pràcticament, només ens atrauen les obres a l’antic <b>Madrigal</b> que, a més, només mirem per Internet. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Per tant, no sigueu figaflors i reivindiqueu l’ombra de la figuera, independentment de si fa breves -o bacores- a finals de juny o tardanes -o figues de la segona flor- a l’agost i prepareu el pàmpol figo quan tingueu els colmos plens, ara que visitar una fruteria ha esdevingut un esdeveniment només apte per a l’alta societat, encara que els preus per al productor siguen -com passa amb les taronges- miserables. </div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;">Aquest estiu, l’ombra de la figuera pot ser l’àgora on filosofar o debatre sobre el futur, perquè encara que al final tots acabarem fent figa, el rumb de la humanitat des del temps de l’austeritat de l’autoconsum (on criàvem arbres fruiters als horts i animals a casa) fins aquest món globalitzat (on no tenim de res i tot s’ha de comprar) no va pel millor camí, ja que tot acaba en mans de quatre: l’energia, l’alimentació, la informació, l’economia i, el que és pitjor, la política.</div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: center;">.......................................................................</div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;">Article publicat a la <b><a href="http://www.revistapoble.net" target="_blank">Revista Poble</a></b> de Juliol/Agost nº296 a la meua columna d'opinió <b>Roure i Llorer</b> sota el mateix títol.</span></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-26446138911695006762022-06-04T10:53:00.014+02:002022-06-04T10:57:03.339+02:00VILA-REAL, CIUTAT EDUCADORA<p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoLe729HwQOpDDZ6o8NQaf8POQc6pNf2FjIvNwj9ZVquzg_6WEWbUiiTD2DnTyEncaNxzXCpxrWwQPH9055Lqka5W87mMh7lDqtV-4FftL5BpxTjJFAsdDVuiJr4odFxnNOIDeq6ylN1G-AnRLpTmPxTcoRyDnSDq71G07YL7BBT1bfadAxg78vCs0lg/s1200/laulauenlaseuatinta-tendetes.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoLe729HwQOpDDZ6o8NQaf8POQc6pNf2FjIvNwj9ZVquzg_6WEWbUiiTD2DnTyEncaNxzXCpxrWwQPH9055Lqka5W87mMh7lDqtV-4FftL5BpxTjJFAsdDVuiJr4odFxnNOIDeq6ylN1G-AnRLpTmPxTcoRyDnSDq71G07YL7BBT1bfadAxg78vCs0lg/s320/laulauenlaseuatinta-tendetes.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p class="p1" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span class="s1"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;">S'acaba un nou curs escolar que va començar amb mascaretes a les aules, baixes per Covid i problemes a l'hora de portar endavant els programes educatius dels centres.</span></span></span></p><p class="p1" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span class="s1"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;">Els Mestres,
com els sanitaris -els i les, si voleu!- es mereixen el reconeixement de la
societat en general. Ensenyar delectant és, sempre, el primer objectiu dels
docents de debò: no són les tecnologies usades el més important, ni els procediments
que només són unes ferramentes, uns mitjans, sinó les persones, és el respecte
i l’amor per la professió el que la fa la més apassionant de les dedicacions
laborals i la única, a llarg termini, capaç de transformar la societat a millor…
us ho dic per experiència. </span></span></span></p><p class="p1" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span class="s1"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;">En una ciutat i en un món cada vegada més divers, és l’Escola
la primera finestra del discent poder observar i comprendre la complexitat geopolítica
i humana. El món no és uniforme, al món conviu la pobresa i la riquesa, la pau
i la guerra, la dignitat i el fanatisme, l’analfabetisme i l’academicisme, etc.
per això els centres educatius mai han de ser guetos tancats d’alumnes amb
perfils uniformes… </span></span></span></p><p class="p1" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span class="s1"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;">Malgrat la pandèmia, a Vila-real comptem amb un grapat de
centres que han optat per obrir-se al món, aprofitant els programes europeus, com
ara l’Erasmus, per conéixer noves cultures, metodologies i maneres d’actuar en
altres indrets. Per exemple, una frase que he repetit fins la sacietat als meus
alumnes: viatjar és aprendre Geografia! </span></span></span></p><p class="p1" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span class="s1"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;">Ara mateix, els IES Miralcamp, Broch i
Llop, així com el Tàrrega participen en aquests programes que, a més, faciliten
l’intercanvi d’experiències entre alumnes, aprofundeixen en temàtiques com la
mediació escolar i amplien els coneixements lingüístics en altres idiomes, com
ara l’anglés per exemple. Però també els centres de Primària: Cervantes,
Fundació Flors, Angelina Abad, Concepció Arenal, José Soriano o Consolació
desenvolupen programes europeus per obrir-se a noves propostes pedagògiques,
mentre els alumnes estrangers també coneixen la nostra realitat o s’interessen,
sobre tot, en el <b>VillarrealCF</b>. </span></span></span></p><p class="p1" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span class="s1"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;">L’educació mai serà una despesa, sempre és una inversió
i Vila-real n’és un exemple: hem passat de ser un poble eminentment agrícola,
on tothom es dedicava al sector primari, a dedicar-nos a les activitats del
sector secundari per transformar-nos en una ciutat de serveis. </span></span></span></p><p class="p1" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-size: large;"><span class="s1"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Quants
professionals del món educatiu, sanitari i d’altres professions liberals van
començar la seua vocació laboral a l’IES Tàrrega o la UNED? La majoria, perquè
mai Vila-real havia comptat amb tanta diversitat professional i acadèmica
qualificada. Enhorabona a tota la comunitat escolar, perquè amb la col·laboració
d’alumnes, pares i docents fem que </span></span><span class="s1"><b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Vila-real, ciutat educadora</span></b></span><span class="s1"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> siga alguna
cosa més que un lema. </span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><o:p></o:p></span></p><p class="p1" style="text-align: center;"><span class="s1"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv6E897z_Hnspy3aIpN-xGVPYeAtsdXsanWS2hMwpGKl-cqJ8gITu-PKo6n309KrakOIcxz8COOtvHJ_lHgQBeBJ_TSHm5z3jlKaaqbS8j5vm0h8M-GhK7mTpPYTx3wmzjmNCiV3bdAFQ5deAzSKrr9fn-n8kSc11-F7HVz-5awguFl7vBEA3Cc9D2cA/s1200/laulauenlaseuatinta-ceipnacher.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv6E897z_Hnspy3aIpN-xGVPYeAtsdXsanWS2hMwpGKl-cqJ8gITu-PKo6n309KrakOIcxz8COOtvHJ_lHgQBeBJ_TSHm5z3jlKaaqbS8j5vm0h8M-GhK7mTpPYTx3wmzjmNCiV3bdAFQ5deAzSKrr9fn-n8kSc11-F7HVz-5awguFl7vBEA3Cc9D2cA/s320/laulauenlaseuatinta-ceipnacher.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><br /></span><p></p><p class="p1" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span style="color: #2b00fe; font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 18.6667px;">Article publicat a la <b><a href="http://www.revistapoble.net" target="_blank">Revista Poble</a> </b>de Juny, 2022 nº295 a la meua columna d'opinió <b>Roure i Llorer </b>sota el mateix títol</span></span></p><p></p>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8410701486543548264.post-66110389527541588032022-05-02T21:12:00.004+02:002022-05-03T08:26:10.859+02:00MAIG EN GROC<p style="text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8hUp6F0HSNbWnTJ6hfASzKAaCmt6w-dCEfBZGbj6VCPE9uGVxX4UOTrqenSwVhK8w4FSAZvn6ygMeeIAYZOVveC7rqYiMpKIv080Z03LJVn9jvoJgs4KXb63Lbx1pQXRaYupmMA0__S0NiFIpQKEebSGVj8yyJEyt9beiHXaRmxAx4aG_WJUlMPzFFA/s1200/villarreal-liverpool-semifinalchampionsleague.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1200" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8hUp6F0HSNbWnTJ6hfASzKAaCmt6w-dCEfBZGbj6VCPE9uGVxX4UOTrqenSwVhK8w4FSAZvn6ygMeeIAYZOVveC7rqYiMpKIv080Z03LJVn9jvoJgs4KXb63Lbx1pQXRaYupmMA0__S0NiFIpQKEebSGVj8yyJEyt9beiHXaRmxAx4aG_WJUlMPzFFA/s320/villarreal-liverpool-semifinalchampionsleague.jpg" width="320" /></a><br /><br /></p><span style="font-size: large;"><div style="text-align: justify;">L’agenda dels vila-realencs va plena per Maig, arriben les festes de Sant Pasqual i ens hem d’organitzar. </div></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Després de dos anys quasi immobilitzats per la pandèmia, la gesta de Gdansk ho va canviar tot ara fa un any (26 de maig): hi ha aficionats que, des d’aleshores, a penes han pogut canviar de vestimenta i s’han hagut de sacrificar passejant el color groc per Belfast, Manchester, Bérgamo, Torí, Munic o Liverpool, però queda la tornada de la Semifinal de Champions a La Ceràmica i s’ha de reservar el bitllet a París per si de cas… </span><span style="font-size: large;">I si el 28 de maig juguem la primera final de la història del VillarrealCF?</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">No sé si tenen raó els que diuen que estem vivint un somni i que tot forma part de l’atzar del futbol que, al cap i a al fi, només és un joc on tot depén de si entra la pilota, o no, a la porteria contrària, però tants èxits contra els grans no poden ser, únicament, fruit de la casualitat. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Algun mèrit, de segur, ha de tenir l’equip d’Unai Emery, un equip sense cracks mundials, si voleu, però on tots formen part d’un engranatge col·lectiu que funciona i on les individualitats, peça a peça, tampoc les tenen tots els equips, així com un ADN o gen competitiu que també ha quallat entre una afició de totes les edats que va rejovenint-se cada dia i portant en volandes a l’equip des de Vila-real per tota Europa. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">La maleïda guerra ha portat a la substitució de la seu inicial de la final (Sant Petersburg) per París, on no vam poder arribar després del penal del 25 d’abril de 2006 però on tots somniem en arribar, ara, per fer una espècie de Justícia Poètica en aquesta segona oportunitat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Passe el que passe, serà un mes de maig apassionant on la festa torna a omplir la Vila de gom a gom, mentre la flor d’atzahar es barreja amb l’olor dels coets i les mascletades per al reencontre dels vila-realencs amb el nostre Sant Patró al que enguany tots pensem en fer-li la millor ofrena… </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">I si, sí? Somniar és debades, però, de moment, el VillarrealCF segueix sent candidat al gran títol europeu que, de fet, és sinònim de màxim trofeu mundial de clubs… i tot això sense Superliga, ni trampa, ni cartró. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Lligueu-vos bé les espardenyes perquè -com va dir el poeta- tot está per fer i tot és posible. Endavant! Visca Vila-real i visca Sant Pasqual a 17!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">......................................................</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;"><b>Article publicat a la <a href="http://www.revistapoble.net">Revista Poble</a> de Maig, 2022 nº 294 a la meua columna d'opinió Roure i LLorer sota el mateix títol</b></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>TONI PITARCHhttp://www.blogger.com/profile/01537274313694448944noreply@blogger.com0