diumenge, 5 de maig de 2019

LES MUNICIPALS DE 1979 A VILA-REAL


Al Març de 1979 la UCD d’Adolfo Suárez va guanyar les primeres Eleccions Generals democràtiques o post-constitucionals, donat que només feia tres mesos de l’aprovació en referèndum de la Constitució del 1978. 

De la mateixa manera, donat que els vila-realencs (només els mascles) no havien votat la seua Corporació Municipal des del 12 d’abril de 1931, precisament en aquelles municipals que van portar a l’abandonament d’Alfons XIII i a la proclamació de la República, podem afirmar sense por a equivocar-nos que per primera vegada en la Història de Vila-real les dones i els hòmens majors d’edat i empadronats al poble fundat pel Rei en Jaume anaven a triar els seus 21 regidors, que no a l’alcalde. Naturalment, ara mateix tots sabem que l’anomenada Transició no va ser perfecta, ni molt menys, perquè encara estem patint els residus de la dictadura franquista ja que hi va haver un pacte i no una ruptura... 

De tota manera, els joves que vam viure aquells temps -i que vam votar per primera vegada als 21 anys (als 18 a partir de 1978)- en plena adolescència política i absoluta ignorància històrica i social (a les escoles i els instituts sí que s’adoctrinava, sí!), encara recordem certes anècdotes curioses i a la vegada amables. 

Uns dies abans del 3 d’abril, data de les Eleccions Municipals, el recordat i estimat amic Manuel Villarreal Casalta ens estava esperant a la porta dels Lluïsos per demanar-nos que col·laboràrem amb ell, ja que se presentava amb la candidatura de Batiste Carceller Ferrer... 

-Ho sentim, Manuel, però nosaltres ni som de la UCD, ni de cap partit... Batiste i jo tampoc! -ens va replicar Manuel

Així fou com un petit grup de joves vam participar com a representants de taula en aquelles Eleccions Municipals, sense saber qui se presentava, ni quins partits, ni amb quins programes. 

L’única consigna era portar els resultats, en tancar-se el col·legi respectiu, al bar de l’agrupació coral Els XIII on tindríem preparades quatre coques per la col·laboració.

Quan va arribar Batiste Carceller que ja se sabia guanyador, va entrar acompanyat de “Barraca” (Miguel Beltrán, regidor electe pel PCE juntament amb Víctor Leal) que, per cert, no tenia banyes ni cua, com havien explicat alguns en campanya: tots dos se van abraçar. 

L’alegria va superar la sorpresa. 

Eren temps de consens i respecte, més que ara!

..............................................................................................................................
P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Maig de 2019 nª 261 a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes