diumenge, 18 de setembre de 2011

ELS COGNOMS CATALANS DELS VALENCIANS


Adell, Bosch, Cardona, Ferrer, Grau, Gual, Mas, Nàcher, Nadal, Pitarch, Pons, Raga, Rubert, Roig, Ros, Sabater, Sala, Serra, Soler, Vidal, Vives... i així fins un total de 50 cognoms catalans i els seus orígens, seran investigats per l'I.E.C. (Institut d'Estudis Catalans).

Quan Jaume I va arribar a València al segle XIII, els cognoms feia molts segles que existien i així tots els pobles valencians costaners foren repoblats per catalans procedents, en gran majoria, de les comarques lleidatanes i de la Vall d'Aran, mentre que els pobles de l'interior, molt més a poc a poc, foren repoblats per aragonesos. Aquestos cognoms catalans han estat majoritaris, i encara ho són en molts casos, entre la població nascuda a Vila-real i a la major part dels pobles valenciano-parlants: ara mateix, l'actual president de la Generalitat té els dos cognoms catalans (Fabra i Part) i així molts valencians coneguts, siguen polítics o no (Camps, Barberà, etc.). Els cognoms dels valencians, per tant, a banda dels originaris d'altres estats d'Europa i del món, són catalans, aragonesos, castellans, bascos o gallecs, però no existeixen cognoms valencians, com tampoc existeixen els murcians o els andalusos.

De tota manera, a partir de finals de la dècada dels 50, és a dir, quan a Vila-real només parlaven castellà els mestres d'escola i el secretari de l'Ajuntament (allò sí que era immersió lingüística!), començaren a arribar en massa els immigrants castellano-parlants (sobre tot de Jaén o d'Albacete, almenys a Vila-real i molts pobles de La Plana) i començà la importació dels cognoms castellans que són, ara mateix, els majoritaris. Els 10 cognoms més comuns d’Espanya, i també a terres valencianes i catalanes són Garcia, González, Rodríguez, Fernàndez, López, Martínez, Sánchez, Pérez, Gómez i Martin. Clar que s'hauria de tenir en compte que tots els Martínez, per exemple, es comptabilitzen com un mateix cognom i, en canvi, els catalans depén de com s'hagen transcrit: així tenim Pujol-Puyol-Puchol, Piquer-Piqué, Ferrer-Ferré-Farré, etc. que compten com a cognoms diferents quan, en realitat, tots sabem que es tracta del mateix.

Els cognoms tenen una gran càrrega semàntica i n'hi ha de ben curiosos Lladre, Deulofeu, Guanyavents, Nomdedéu... Els co-noms o «segons noms» són una manera antiquíssima d'atribuir un tret diferencial als altres i als seus descendents, però també de localitzar i organitzar l´entorn. Quan arribava algú que no tenia nom, però se sabia el del seu pare, li s'atorgava un patronímic: així tenim Peris (fill de Pere) o Ferrandis (fill de Ferran), Sanxis o Sanchis (fill de Sanç), etc. En canvi, quan no se sabia el nom del pare, però sí la procedència, se l'anomenava amb un topònim: Tàrrega, Balaguer, Miravet, etc., és a dir, noms de pobles catalans. Els cognoms també especificaven qui era qui a través d'una informació concreta, per exemple, l'origen, l'ofici, un tret físic o, com hem dit abans, l'ascendència directa: els jueus solien usar noms d'oficis (Ferrer, encara que no tots els "ferrers" foren jueus) i també noms de persona com a cognoms (Ramon) i a molts llocs, com ara a Mallorca, se'ls anomenva "xuetes" (els llinatges considerats xuetes són Aguiló, Bonín, Cortès, Fortesa, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola, Valls, etc.), però també molts cognoms espanyols sefardites són d'origen local com ara Almansa, Castro, Carvajal, León, Navarro, Robles o Sevilla...

Els cognoms, en definitiva, són una eina molt útil per aclarir-nos d'on venim, ja que saber on anem és, ara mateix, molt més que una utopia.

2 comentaris:

Paula Menero ha dit...

Interessantíssim! ^^ M'agradaria saber els 50 cognoms, que segur que hi ha algu meu (com que tota la meua familia, llevant per l'avi matern que és de Borriana, i de ahí el meu cognom Saborit que també és català de la zona de Sabadell). El meu primer és Menero, però en la meua familia està Casalta, està Boix, està Bort, Bernat, Bonet i un llarg etc. :)

Pep S. V. ha dit...

Hola, Paula: el meu cognom primer és Saborit i, efectivament, és un llinatge molt típic de la comarca del Vallés Oriental, a la província de Barcelona. La zona de màxima concentració dels Saborit a Catalunya és Vic i la seua rodalia. Pel repartiment dels Saborit al País Valencià, fa tota la impressió que fóra Borriana la seua destinació inicial. Allò ben curiós, però, és que els primers Saborit que apareixen als arxius de Borriana són del segle XIX. L'historiador Guinot troba un Saborit a Vilafranca al segle XV. Potser els Saborit catalans habitaren primerament a la zona del Maestrat i podrien haver arribat a la Plana al XVII o XVIII en eixa onada migratòria que s'originà per l'expulsió dels moriscs i que deixà buits cases i camps de tot el PV. Pobles com la Vall d'Uixó foren precisament formats per eixa onada migratòria després de l'eixida dels valencians musulmans. A banda de Borriana hi han molts Saborits a Borriol, Rafelbunyol (Horta de València) i a Gandia. També varen passar-ne molts a les Amèriques en un temps recent, com Mèxic i, especialment, Cuba. Per cert, Toni Pitarch, m'ha agradat molt el teu blog i que hages dit clarament que eres vila-realenc i valencià; cada volta és més freqüent que persones de la nostra comarca hagen oblidat que no hi ha cap identitat castellonenca que no siga naturalment valenciana per essència. Salutacions corals.

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes