@laulauenlaseuatinta
Les festes d’aniversari tenen 5.000 anys d’antiguitat ja que sumeris, egipcis, perses, grecs i romans ja les celebraven amb un ritual pagà de protecció, perquè pensaven que tots comptem amb un esperit protector que ja és present el dia del naixement i que, com un àngel de la guarda en versió cristiana, ens cuida durant tota la vida.
Però amb l’arribada del cristianisme aquesta pràctica va desaparéixer, tot començant a celebrar-se els dies de la mort dels sants i, com la gent rebia el nom del sant del dia del naixement, més que l’aniversari celebraven el dia del sant o de l’onomàstica.
La majoria de vila-realencs de postguerra recorden més celebrar el sant que l’aniversari, pot ser influïts pel nacionalcatolicisme de l’època o, també, perquè no estaven els temps per a celebracions, sobre tot entre famílies llauradores austeres, acostumades a mirar al cel pendents de l’oratge i de la collita.
És per això que tampoc hi havia massa aniversaris col·lectius, però tot va canviar a partir de 1974 quan la ciutat de Vila-real va commemorar el 700 aniversari de l’atorgament de la Carta Pobla. Unes festes modestes en l’aspecte lúdic i cultural, però amb molt de pressupost en l’apartat urbanístic i monumental, amb l’erecció de les mítiques escultures de Llorens Poy dedicades a Jaume I i al Llaurador o també amb el bateig del primer poliesportiu de la ciutat que va rebre el nom de Campió Llorens, precisament quan el Club Ciclista celebrava el 50 aniversari.
El 1974 també naixia la Junta Central de Setmana Santa, la segona promoció de l’institut Tárrega (1967-1974) acabava el COU (Curs d’Orientació Universitària) mentre, l’alumna i companya, Susana Casalta Carda era proclamada Reina de les Festes patronals.
I la darrera promoció d’aquell Batxillerat Elemental de la Consolació acabava també en juny de 1974, per integrar-se al Tárrega al mes de setembre, on acabarien el Batxillerat Superior i el COU (la següent promoció de 1975 ja seria la del BUP).
Pot ser, ara mateix, els aniversaris semblen una cosa de tota la vida i alguns, perquè l’abundància mata la fam, podran pensar que no tenen cap utilitat. Però els aniversaris col·lectius, com aquest 750 de la ciutat, sempre reforcen un sentiment d’identitat compartida i ens conviden a repassar la història i reconéixer els avantpassats que han fet progressar la Vila, mentre els acadèmics possibiliten el retrobament d’antics companyes i companys de classe per rememorar aquells temps feliços de joventut.
Els personals ja són cosa de cadascú, encara que sempre ens atrauen més els números rodons. Per cert, dels aniversaris de casament no cal dir res, perquè se veu que són els únics en decadència i, tal vegada per això, l’Ajuntament reconeix les Bodes d’Or de les parelles que porten 50 anys juntes.
Per tant, molta salut i a celebrar tots els aniversaris que pugueu, vullgueu o us vinga de gust!
Revista Poble, nº 317. Juny, 2024
