En democràcia els pares i les mares poden triar per a les filles i els fills entre escola pública, concertada o privada. Durant més de 37 anys de docència he assistit, impassible, al lamentable espectacle de la falta de consens en Educació i a la desídia dels governants de torn respecte a l’Ensenyament Públic que és, en definitiva, el que han de gestionar amb els diners públics.
A Espanya s’ha eliminat als darrers anys un alt percentatge d’escola privada a base de concertar tot el concertable, mentre se retallava unitats escolars de la pública, s’augmentaven les ràtios i la càrrega lectiva del professorat, al temps que se degradaven les condicions generals perquè l’atenció cap a l’alumnat amb necessitats educatives especials està, ara mateix, sota mínims.
És de veres que tots els centres concertats no són iguals, ni atenen una població amb unes condicions socioeconòmiques semblants, però tots coneixem centres concertats que fins ara s’han comportat com si encara foren privats, és a dir, han seguit reservant-se el dret d’admissió de l’alumnat quan han d’admetre’ls a tots, han mantingut un ideari particular (religiós o no), han seguit discriminant per sexes o s’han saltat a la torera la legislació vigent amb la connivència dels poders públics.
Evidentment, els centres concertats són necessaris perquè complementen la xarxa de centres públics i gratuïts (tots els concertats són 100% gratuïts?) i, en el cas de Vila-real, tots ens hem alegrat del manteniment d’una aula de 3 anys al col·legi Bisbe Pont... però d’ací a acusar al Conseller Marzà (ja era hora de comptar amb un docent solvent per dirigir l’Ensenyament a nivell autonòmic!) de marxista-leninista, talibà o d’anar contra l’ensenyament concertat i el privat, és com dir que el Regne de València va ser fundat per extraterrestres, és a dir, tenir ganes de polemitzar sobre fal·làcies, mentides i arguments partidistes per defensar el capitalisme d’amiguets que s’ha practicat amb els diners públics fins ara.
Hem passat de la bombolla immobiliària a la bombolla de la concertada, perquè queden molts pocs centres privats. Els pares tenen dret a elegir -faltaria més!-, però qui vullga escola privada que se la pague!
A Espanya s’ha eliminat als darrers anys un alt percentatge d’escola privada a base de concertar tot el concertable, mentre se retallava unitats escolars de la pública, s’augmentaven les ràtios i la càrrega lectiva del professorat, al temps que se degradaven les condicions generals perquè l’atenció cap a l’alumnat amb necessitats educatives especials està, ara mateix, sota mínims.
És de veres que tots els centres concertats no són iguals, ni atenen una població amb unes condicions socioeconòmiques semblants, però tots coneixem centres concertats que fins ara s’han comportat com si encara foren privats, és a dir, han seguit reservant-se el dret d’admissió de l’alumnat quan han d’admetre’ls a tots, han mantingut un ideari particular (religiós o no), han seguit discriminant per sexes o s’han saltat a la torera la legislació vigent amb la connivència dels poders públics.
Evidentment, els centres concertats són necessaris perquè complementen la xarxa de centres públics i gratuïts (tots els concertats són 100% gratuïts?) i, en el cas de Vila-real, tots ens hem alegrat del manteniment d’una aula de 3 anys al col·legi Bisbe Pont... però d’ací a acusar al Conseller Marzà (ja era hora de comptar amb un docent solvent per dirigir l’Ensenyament a nivell autonòmic!) de marxista-leninista, talibà o d’anar contra l’ensenyament concertat i el privat, és com dir que el Regne de València va ser fundat per extraterrestres, és a dir, tenir ganes de polemitzar sobre fal·làcies, mentides i arguments partidistes per defensar el capitalisme d’amiguets que s’ha practicat amb els diners públics fins ara.
Hem passat de la bombolla immobiliària a la bombolla de la concertada, perquè queden molts pocs centres privats. Els pares tenen dret a elegir -faltaria més!-, però qui vullga escola privada que se la pague!
....................................................................................................................
P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Juny de 2016 nº 229, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada