dissabte, 29 de maig de 2021

GDANSK: EL SOMNI D'UNA NIT DE MAIG

 

Quan La Panderola va començar a rodar per la comarca de La Plana, des de l’estació d’enllaç de Vila-real, la locomotora de Stephenson feia dècades que transitava entre Manchester i Liverpool i els anglesos s’havien apropiat la invenció del futbol, encara que els historiadors sabem que els guaranís precolombins de l’actual Paraguai ja el practicaven. Però a partir del 10 de març de 1923, la història començaria a canviar amb la fundació de Josep Calduch perquè naixia el CD Villarreal. El 1936 arribaria el primer títol al proclamar-se Campió Regional, encara que va perdre amb el Cartagena la promoció d’ascens a 2ªDivisió. Després de la guerra, va arribar la refundació com a CAF Villarreal (Club Atlético Foguetecaz) que, finalment, adoptaria, ja vestits de groc (amb pantaló i mitges blaves) el  nom actual de Villarreal CF que, de la mà de Pascual Font de Mora, ens va portar a Segona Divisió als anys 70 fins l’arribada de Fernando Roig i l’ascens a l’elit europea i mundial sent, ara mateix, un dels 50 clubs més valuosos del planeta futbol. 

Camí de Gdansk, els aficionats anàvem somniant desperts, conscients de la realitat d’un club forjat en camps de regional i de tercera durant tants anys... els més veterans recordàvem aquell Vila-real rural de carrers sense asfaltar o aquella plaça del Calvari on ens pelàvem els genolls a diari, somniant en ser Eusebio R. Pérez Gramaje o Manolo Folch... els més joves, en canvi, recorden a partir d’Héctor Font i César Arzo, antecedents del primer internacional absolut que ens fa somniar cada dia: Pau Torres, el xiquet del poble!

No, no estàvem somniant, i el meu nebot me recordava que estàvem a punt d’aterrar a Gdansk, una ciutat històrica amb bells edificis on va començar la Segona Guerra Mundial i on el bloc soviètic va començar a caure com un castell de naips a partir de les protestes de Solidarnosc, el sindicat de Lech Walesa que acabaria sent el primer president democràtic de Polònia en acabar-se la guerra freda. Abans de baixar de l’avió, ens posem l’abric per damunt de la samarreta groga i la bufanda que, per cert, la meua porta un eslògan que hui, 26 de maig de 2021, està fent-se realitat de bellnou: VillarrealCF, la història continua...

                                                                           PAU TORRES

El groc va tenyint els carrers centrals al ritme de l’Himne del Club, 2.000 vila-realencs entonem el Sí se puede! al Gdansk Arena, gol de Gerard, empat del Manchester United, nervis, psicologia, parlem de tu a tu als anglesos, igualtat, emoció, prórroga, 22 penals i para Rulli el DeGea, finaaal! No, no era un somni! El Villarreal CF és Campió de l’Europa League i equip de Champions 2021-22, ens espera la final de la Supercopa a Belfast el proper agost... Enhorabona, Vila-real!!!

......................................................................................................................

Aquest article, redactat la matinada del 27 de maig de 2021, ha estat publicat a la Revista Poble de Juny nº 284 sota el mateix títol a la columna pròpia d'opinió Roure i Llorer

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2020/21 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2020/21 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes