Si comptem tots els partits de 2025 del Villarreal CF en Lliga resulta que hem quedat els tercers classificats, després de Madrid i Barça i això és per estar contents, molt contents.
Després dels problemes en defensa de les temporades anteriors, amb Setién o amb Pacheta, Marcelino ha posat ordre i hem pogut entrar en Champions, a més el club ha fet una gran despesa en fitxatges durant el mercat d’estiu i continua reforçant-se, ara, al mercat d’hivern.
Mai havíem tingut un fons d’armari tant quantiós, però així i tot, el mal sabor de boca amb les derrotes de la Champions i l’eliminació de la Copa del Rei a mans -millor a peus!- dels suplents d’un equip de Segona, com ara el Racing de Santander, han disparat les alarmes entre els aficionats més patidors i han despertat la imaginació de l’entrenador que tots portem dins ja que, segons els entesos, els nervis a la porteria, la inseguretat a la defensa o l’escàs encert davant es resoldrien amb un Parejo jove o amb un centre del camp que marque el ritme dels partits, accelerant de cara a porta contrària quan necessitem el gol o contemporitzant amb dos gols o més gols a favor.
Perquè, si som autocrítics, i ho hem de ser perquè sempre volem el millor per a un club que porta més de 25 anys a l’elit i fent-nos somniar cada any, s’ha de reconéixer que s’han fet molts punts en Lliga amb molt poc de futbol, molta pegada i molt de múscul, però no tenim un Pau Torres que traga el baló jugat des de darrere, ni un Rodri al centre del camp, ni un stoper com Josico o, fins i tot, Marcos Senna, ni una parella Riquelme & Forlan que podia amb totes les defenses, etc. però tampoc tenim tan mal equip.
De tota manera, els grocs han fet una bona trajectòria en Lliga i s’han sabut sobreposar a les lesions de Mourinho, Foyth, Ayoze o Gerard, però ens hem sentit decebuts amb Pepé o Foyth que han anat de més a menys o amb el que havia de ser l’estrella de l’equip, és a dir, el desaparegut Georges Mikautadze, però doctors té l’església i tècnics que l’assessoren Marcelino, perquè en futbol està quasi tot inventat i l’únic que veiem els aficionats és que la tàctica ha de canviar segons el resultat, el minut de joc, el rival i les característiques dels jugadors disponibles i això, en principi, no ens ha anat malament en Lliga, però ja teníem ganes d’una segona Semifinal en Copa o de rememorar -per què no?- la brillantíssima penúltima participació en Champions que, vist el que hem vist aquesta temporada, no resulta fàcil, ni molt menys.
Revista Poble nº334, gener 2026
