LA MILLOR EDUCACIÓ

Avui comencen les classes, almenys a Vila-real, als centres d'Infantil i Primària, mentre que els instituts obriran les portes als alumnes d'ESO i Batxillerat a la setmana que ve.
Parafrasejant Malthus, mentre la població escolar creix en progressió geomètrica, les infrastructures educatives només augmenten en progressió artimètica des de fa... molts, massa anys, tants que el Partit Popular ja no pot culpar al PSOE d'haver fet aquella nefasta LOGSE sense una Llei de Finançament sota el braç.
Per tant, tots els anys a l'arribar setembre solen saltar als titulars de premsa les greus mancances educatives que estem patint els ciutadans (pares/mares, fills/filles en edat d'estudiar), sobretot els valencians, ja que vivim a la millor terra del món, on hi ha la millor educació, la millor sanitat, l'autonomia més endeutada, la millor classe política, la més mentidera, la que malbarata més diners públics en obres faraòniques i la que la gent més se la creu: potser, per això, tornen a explicar, reiteradament, en arribar setembre, que el curs comença amb normalitat...
Amb la normalitat de les mancances: manca d'aules, de professorat i proliferació de barracons versus aules prefabricades (que és el mateix) i cada any, major nombre de col·legis concertats...
L'ensenyament que hauria de preocupar la ciutadania i la classe política és el públic, però -com som partidaris de les llibertats- qui vullga dur els fills a la privada que se la pague (el cost és d'una mitjana de més de 2.000 euros mensuals en Primària), perquè això de la concertada és com el gos de l'hortolà (que ni menja, ni deixa menjar) o el llimb (és a dir, ni carn, ni peix) i darrerament s'està confonent l'opinió pública ja que tots parlen de la concertada (molt abundant) com si fos la privada (més minoritària perquè suposa això, 2 o 3 mil euros mensuals per alumne)i d'això res.
Damunt, els pares immigrants tenen molts problemes a l'hora de matricular els fills als centres concertats, és a dir, finançats amb fons públics i, per tant, amb l'obligació de cumplir una normativa igual o semblant a la dels públics i que, fins ara, els que més pels que menys, venen saltant-se a la torera, com venen a confirmar les dades de matriculació d'immigrants en centres públics (quasi el 100 %) i en centres concertats (quantitats anecdòtiques).
De tota manera, mentre queden diners per a les Amèriques Cups, la Fòrmula 1, les Ciutats de les Indecències i per subvencionar el pa i el circ que dona majories absolutes (festes, bous, carnets de futbol i tot el balafiament que fan els municipis, d'esquerres i de dretes, malauradament), la construcció de centres educatius continuarà el ritme pausat dels darrers anys.
Crítiques a banda, avuí les notícies de Canal 9 confirmaran, una vegada més -i la majoria de valencians ens ho creurem!- que tenim la millor educació del món...