ALTA TENSIÓ

Avui dijous, els cordonets de Sant Pasqual han estat protagonistes.

Pel matí, els diaris comarcals mostraven una foto de la nostra regidora de Turisme, Ana Delfi Martín, tot suportant l'alta tensió de lliurar-li un cordonet de Sant Pasqual al rei Joan Carles en la inauguració de FITUR. A Vila-real tenim clar que per transformar aquesta ciutat en un lloc de reclam turístic (per cert, el Concurs de Reclam no està contemplat al catàleg de tradicions vila-realenques elaborat per l'Ajuntament) fan falta els cordonets de Sant Pasqual, el vist-i-plau del rei i, fins i tot, algun miracle de la Mare de Déu de Gràcia.

Per la vesprada ha estat l'amic Parreta el que, abans de triomfar al concurs Alta Tensión de la Cuatro, ha mostrat el seu cordonet de Sant Pasqual per autodesitjar-se sort (s'ha emportat un bon pessic d'euros!).

Quan són les vuit de la nit passades, l'alta tensió se centra en l'ambient futbolístic: portaran cordonets de Sant Pasqual, grocs i blaus, els jugadors del Vila-real? Un empat a un (1-1) no estaria gens malament... i després el Barça que guanye la Champions, posem per cas.



PDPP (Post Data Post Partit).-
L'alta tensió ha durat fins les 12 de la nit: no ha pogut ser! El Vila-real Club de Futbol ha donat la cara davant el Barça i, sobre tot, davant la cara de l'àrbitre (un tal Mejuto González que, no content amb furtar-nos tots els cordonets de Sant Pasqual, donant un gol en clar fora de joc a Thierri Henry, ha pitat un penal inexistent que, magistralment, ha aturat el millor jugador del partit: el porter del Vila-real, Diego López). De tota manera, si no vaig comprendre la no-convocatòria de Cani (un migcampista jove que pot aguantar molts més partits que d'altres jugadors grocs més majors i més cremats) en el partit d'anada al Madrigal, tampoc he comprés avui la no-aliniació de Nihat (el davanter més en forma dels grocs).

Gran primera part del Barça, molt bon partit de Messi i molt de mèrit del Vila-real aguantant la segona part amb 10 (per l'expulsió de Cygan) i amb els tres canvis realitzats per la lessió de Senna (només començar la segona part) i la precipitació de Pellegrini en fer dues substitucions (una obligada per l'expulsió del defensa central i una altra incomprensible perquè Rossi, amb l'absència de Nihat, és imprescindible a la davantera del Vila-real: almenys un dels dos!).

Val més honor sense vaixells que vaixells sense honor, però això mateix ja ens va passar al Bernabéu davant un Real Madrid més vertical i més efectiu que el Barça. Després d'una setmana contra els grans (València, Barça, Real Madrid i Barça) el Vila-real encara pot aspirar a donar la campanada en la UEFA i aconseguir classificar-se en llocs Champions al final de la Lliga.

El millor, però, és que tenim porter per fer oblidar Pepe Reina i, si Déu vol i Fernando Roig així ho decideix, per molts anys amb Diego López (l'estrella indubtable del partit segons Catalunya Ràdio i Joaquim Maria Puyal, tot un senyor de les ones que no ha tingut cap inconvenient en reconéixer el fora de jóc del gol del Barça i la inexistència del penal: que vagen aprenent els blancs de la Meseta).