EL BO, EL LLEIG I EL DOLENT

El bueno, el feo y el malo (1966) és un dels millors i més populars spaghetti westerns del director i guionista italià Sergio Leone encara que, personalment, el que més recorde és la música d'Ennio Morricone... Ja no sé si el bo era Clint Eastwood, el lleig Lee Van Cleef i el dolent Eli Wallach... o a l'inrevés.

Però com no sóc cap expert en cinema ni en imatge, hauré de contar-vos que algú m'ha fet reparar en les semblances físiques que hi ha entre els tres personatges de la il·lustració, és a dir, entre el bo de Paquirrín (a qui la premsa del cor no deixa viure: no confondre amb Santi Cazorla, el futbolista amic de Melendi), el lleig d'Ignasi Clausell (diuen que el portaveu del PP a l'Ajuntament de Vila-real calladet estaria més guapo, supose que sense voluntat de censura) i el dolent de Jorge Javier Vázquez (que va tacant de tomaca tot el que replega pel davant). Però jo afegiria que també hi ha semblances psíquiques.

D'entrada, pense que Ignasi Clausell no és ningú (Vila-real és una ciutat de 50.000 habitants però amb connotacions de poble, perquè ací tots ens coneixem) ja que pel seu tracte, almenys respecte a la meua persona, no tinc res negatiu a dir. És més, he discrepat políticament quasi tots els dies amb ell i sempre ens hem saludat cordialment o, almenys, així m'ho ha semblat -que conste que sóc sincer i que tampoc tracte ara de competir en tarannà amb ningú-... potser perquè no és rencorós, ignora l'etimologia de moltes paraules, la gramàtica de les oracions, pateix d'alzeimer o, simplement, perquè al ser de Matemàtiques pensa que té dret a usar la sintaxi d'una forma totalment particular, original i, fins i tot, novedosa.

Per tant, psíquicament pot ser igual de bo que el Paquirrín i físicament tenir el cor igual de gran, malgrat tot. A més, tots dos viuen de la política; el primer de la municipal de Vila-real, fent de portaveu de l'equip de govern del PP, i el segon de les cantades flamenques, amoroses, però també polítiques de sa mare (la Pantoja).

Però, per una altra banda, Ignasi sempre ha estat un exagerat a l'hora de parlar off the record, davant i fora de micròfon: ara que es dedica a la política i abans de!

Ignasi no és gens polític, malgrat tot, ja que com a regidor o concejal sempre està innovant, tot allò que fa el seu partit sempre és lo nunca visto! (potser perquè, de vegades, acaba sent traït per la consciència i reconeix, sense adonar-se'n, la política virtual de promeses, primeres pedres i poques realitats tangibles que porta a terme el seu partit, almenys a Vila-real), qualsevol cosa quotidiana és al seu ulls l'octava meravella mundial, un projecte a quatre o vint anys es transforma en una realitat material en arribar a la seua retina, una vaca normal i corrent era un miura durant el seu mandat com a regidor de festes, un porrat popular tradicional amb cacaus i tramussos acabava venent-lo a la premsa com un àpat de la nouvelle cuisine française, el coure és or a les seues mans, l'artesania esdevé art al seu discurs, la corba de l'avinguda de França (que avui 25 de gener encara fem els vila-realencs quan arriben davant de l'estació per salvar el magatzem de Cabrera i les obres que encara estan fent a l'altura del de Ramos) estava aliniada al ulls d'Ignasi fa més de quatre anys (tinc com a testimonis els tertulians i oients d'Onda Cero), anunciar la restauració d'un llibre en lloança de Felip V el mateix 12 de gener de 2006 quan s'acomplien 300 anys exactes de la crema i saqueig de Vila-real per les tropes d'aquest rei nefast per tots els valencians (excepte per a Ignasi Clausell, regidor d'Arxius i Biblioteca, com va quedar demostrat), una plica tancada amb pseudònim i lema en un Certamen Literari municipal s'obri com si fos correu privat a mans d'Ignasi, 900 euros al mes és un salari digne per a un regidor municipal d'una ciutat de 50.000 habitants (i amb això pot comprar-se una VPO de les que construeix el PP, tindre 7 ó 8 fills, un xalet i un descapotable...). Pregunteu, ara, quines coses sol afirmar Jorge Javier Vázquez a la Tomatina de Telecinc (a mi m'han contat que el mateix, però en comptes de parlar d'una ciutat i de política, al Tomàquet parlen dels ciutadans de l'estat i de sexe, tot especulant amb el llenguatge). Se semblen o no se semblen?

Bé. La goteta que ha fet vessar el vas de la paciència personal del que subscriu, ha estat aquesta nota de premsa oficial (amb membret de l'Ajuntament de Vila-real) en castellà -que us transcric a continuació- que publicava avui el Levante de Castelló:

"Ajuntament de Vila-real. COMUNICADO.
DECLARACIONES DEL CONCEJAL DE ARCHIVO, IGNASI CLAUSELL, RESPECTO A LOS PAPELES DE SALAMANCA
En relación con la nota de prensa aparecida en los medios de comunicación sobre los papeles de Salamanca de Vila-real, el concejal del Archivo, Ignasi Clausell ha manifestado lo siguiente:
Esta es una cuestión ya vieja y superada. Desde 1999 la Generalitat Valenciana esta (sic) catalogando, microfilmando y digitalizando los papeles de Salamanca de toda la Comunidad Valenciana. Actualmente, el acceso a los papeles de Salamanca se puede hacer desde el portal Pares del Ministerio de Cultura. El Archivo Municipal de Vila-real, desde la década de los años 90, tiene a disposición de los investigadores un inventario con la documentación de Vila-real que hay en Salamanca y ya han sido muchos los investigadores que han solicitado este inventario. Prueba de ello son libro(sic) como el de Domingo Font Pitarch y Antoni Pitarch Font, secretario local del Bloc, Vila-real al temps de la República, o artículos como Penya Artística Obrera: Teatre proletari a Vila-real, publicado por Domingo Font en la revista Font, dirigida por Pasqual Batalla.
Clausell ha indicado también que desde el 14 de diciembre del 2006 el Archivo Municipal ha solicitado la digitalización de los 487 sumarísimos incoados a vila-realenses entre 1938 y 1939, que se conservan en la Subdelegación de Defensa de Castellón y que el gobierno socialista del presidente José Luis Rodríguez Zapatero pretende trasladar al Centro de Documentación de la Guerra Civil, que se quiere hacer en el Valle de los Caídos.
24 enero 2008"

Al respecte, només haig de dir que per confeccionar el treball sobre la República, amb pròleg de l'arxiver Vicent Gil (com a testimoni), tant Domingo Font com jo mateix ens limitàrem a consultar documents de l'Arxiu de Vila-real i de l'hemeroteca i Arxiu de Castelló de la Plana. Una altra cosa és que el senyor arxiver, i amic, Vicent Gil haja aconseguit pel seu compte algun document dels custodiats a Salamanca, però això no té res a veure amb la moció del Bloc reclamant la devolució dels papers, ni amb la roda de premsa conjunta amb Pasqual Batalla on hem demanat que, mentre arriben els papers físics, es pengen els documents digitalitzats a la web de l'Ajuntament de Vila-real o a la particular de l'arxiu municipal.

La resta, que si Zapatero, que si Rajoy, pense que sobrava... Ignasi Clausell té pendents molts cursos de solfeig, li queden moltes hores d'afinar per atinar en el què diu. De moment els vots li han donat molt de poder, però el que la intel·ligència no dona, Salamanca no presta... I a dia d'avui, 25 de gener, a Vila-real no n'hi ha cap paper oficial del Archivo de la Guerra Civil de Salamanca (el portal pares, per una altra banda, és una web del Ministeri de Cultura, però no és la de l'arxiu de Salamanca).

S'agafa abans al portaveu del PP de Vila-real que al cojo Manteca. Adéu Ignasi, posa't crema al nas o acabaràs socarrat com els vila-realencs del 12 de gener de 1706, aquelles 253víctimes tant ignorades per la ignorància!