Diu l'amic Paco que sóc prolífic. El meu psicòleg personal també opina que m'estic enganxant al blog i que deuria de visitar-lo més a sovint. Però l'estat local de l'aldea global o, si voleu a l'inrevés, l'estat global de l'aldea local em reafirma, almenys, en el dret a la denúncia pública mitjançant la paraula escrita, clar i valencià, és a dir, en l'exercici epistolar del pataleig -com en dirien els castissos, els que esmorzen bocadills de jamó i ques...
Resulta que, entre d'altres adiccions i patologies pròpies afegides, hi ha la lectura de premsa en paper i, el que és pitjor, la compra de diaris... Cada 15 o 20 dies, quan el paper no em deixa veure els arbres ni el bosc de la xarxa, procure practicar el reciclatge tot peregrinant fins un contenidor pròxim que hi ha a la cantonada del pis on visc (gràcies a la generositat d'un banc que em lliurà el capital necessari per adquirir-lo a canvi d'una minsa quota mensual, altrament anomenada hipoteca) i que, sempre, sol estar a vessar perquè el fem s'usa, darrerament, com a reclam turístic al meu poble...
Perquè, com ja va dir l’Estellés, l’inoblidable Vicent Andrés, el meu poble sí que té riu i té unes nobles ruïnes (una plaça porxada del segle XIII, mutilada per la barbàrie política al segle XX i al XXI si algú no ho remèdia), per les estretes voreres caguerades canines, per Nadal pilotes i coques fines, pastissos de glòria i, des d'enguany, unes natilles tocades d’aiguardent rebatejades amb el nom de postre de Sant Pasqual, també hi ha pasqualets a les sucreries, pilotes de frare i taronges penjant, fum al cel, taulells al terra, bajoques al llimb, però de melons de tot l’any mai ne falten, ni manquen...
Al meu poble hi ha Ecoparc, unes poques papereres i una empresa encarregada que no neteja les voreres, perquè això de la limpiesa ho porta molt malament FOBESA i el ciutadans estan alarmats perquè, al contracte actual, diuen que no entren els contenidors soterrats... i només buida els contenidors el dia que està encertada, perquè quan la punteria falla enramada assegurada... Hi ha carrers de vianants i molt poca gent incivilitzada, però deixen fem pels carrers com si en foren una gentada. També hi ha regidors del ram que pressumeixen d'ésser de primera, sobretot quan parlem de futbol perquè la resta és de tercera...
A que se nota que encara me dura l'alegria de dissabte? Sí, perquè és depriment no trobar mai un contenidor buit per al reciclatge de paper, ni un carrer net, ni un parc en condicions per prendre l'aire, llegir o deixar córrer els xiquets... els del psicòleg, per exemple.
La brutícia és real, és de veres. I per això molts conciutadans, enganxats pel tema virtual, afirmen que viuen a Brutícia-real, és a dir, a Vila-brutícia, una ciutat de 50.000 habitants que a partir del proper 30 de gener reivindicarà en FITUR el paper turístic de la brutícia, supose.
2 comentaris:
T'assegure que és un problema compartit amb d'altres poblacions de 50 mil habitants on no trobes papereres quan les necessites, els bidons de reciclatge estan sempre fins a les vores, i encara que hi ha ecoparc la gent deixa qualsevol tipus d'objecte al costat dels contenidors soterrats (cadires, sofàs, làmpades, rentadores)...
Això provoca la mateixa sensació de viure envoltats de merda com la que descrius.
Ah!!, i en este cas et parle d'un municipi governat pel PSOE. Perquè veges que tots fan igual. De moliner canviaràs...
La merda no és partidista. És qüestió d'arromangar-se, treballar, plantar cara a les empreses responsables (on governa el PSOE, el fem també és de FOBESA ací a les comarques de Castelló) i, sobre tot, de civisme i EDUCACIÓ DE LA CIUTADANIA...
Publica un comentari a l'entrada