Vila-real té una tradició de 734 anys de fires i mercats, és a dir, tot el seu temps d'existència des de la fundació reial de la ciutat pel monarca català Jaume I (fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller) un 20 de febrer de 1274.
Aquest febrer de 2008 ha començat amb CEVISAMA, la fira de ceràmica, on Vila-real sempre juga un paper destacat com a motor d'aquesta indústria a nivell comarcal... però també estatal i, fins i tot, mundial, malgrat els símptomes de canvi, que no de crisi, que porta endavant, precisament, la més gran empresa de la ciutat, amb la reconversió o reestructuració de càrrecs directius que ve produint-se, darrerament i molt discretament, a l'únic grup que no sol participar en la Fira de València (com diu un veí amb humor: On és Vila-real? Venint de València, a l'entrada sud, el trobareu amagat al darrera de la fàbrica)...
El proper cap de setmana (del dijous 21 al diumenge 24) hi haurà l'AGROFIRAal Casal de Festes. Malgrat la bona voluntat dels organitzadors, sempre sol ser una exposició de productes industrials i de serveis confeccionats amb l'objectiu de facilitar-li la feina al citricultor i, en certa manera, acabar de descapitalitzar-lo.
Després de les desastroses campanyes anteriors, l'escassa collita de l'actual i els canvis que, a curt termini, es preveuen a l'horitzó d'una Unió Europea que mai ha destacat, precísament, amb els ajuts al sector citrícola, aquest fira servirà, com cada any, per passejar amb carro i haca, retrobar vells amics i desemboirar-se...
La citricultura valenciana en general i la vila-realenca en particular, més que una Fira, necessita que les autoritats econòmiques (local, provincials, autonòmiques, estatals i europees) li facen de fira... Fer de fira a Vila-real significa el que a d'altres pobles veïns diuen fer les estrenes, estrenar-se, donar diners, regals, ajuts econòmics en una paraula...
La taronja ha estat la primera font de divises de l'Estat espanyol durant una bona part del segle XX (abans, durant i després de la guerra civil) i ara, pel que sembla, només interessa que els nostres llauradors estalvien aigua per a d'altres activitats econòmiques, venguen les parcel·les a baix preu i -com els treballadors de la ceràmica- continuen tant calladets com fins ara...
5 comentaris:
En lloc d'un municipi de fires i mercats, ara semblem un poble de "figues i mercenaris". Unes per massa bobes i d'altres per massa espavilats. Ais, ais...
He canviat la terra i les taronges per tecnología punta i qualitat de vida a dins de casa (a fora és impossible). Crec que no me'n penediré mai.
Hola Toni.
Enhorabuena por tu blog de ciencias sociales, me está ayudando mucho en "mi lucha" por la superación de las pruebas de acceso a la universidad.
Tenim a penes el que tenim i prou, l’espai concret d’història que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la.
Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots, solemnement i clara. Cridem: qui som? I que tothom ho escolti... I, en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora... Que tot està per fer, i tot és possible!
Miquel Martí i Pol (un poeta mereixedor d'aparéixer a la "Sageta de Foc" de Pasqual, i de moltes coses més).-
amic toni, "l'arrel i l'escorça" ha estat el llibre de capçalera de la meua joventut...
Publica un comentari a l'entrada