diumenge, 10 de febrer del 2008
GUERRA CIVIL CONTRA EL PLÀSTIC!
L’ús del plàstic va popularitzar-se als anys 70, tot just quan son pare, el petroli, començava a fer-ne de les seues amb un increment sobtat del barril de cru, amb el vist-i-plau de l’OPEP, allà pel 1973.
L’ús del plàstic s’ha generalitzat i la seua erradicació comença a ser un objectiu prioritari si volem, realment, aconseguir el tant desitjat desenvolupament sostenible. El seus efectes nocius són evidents: les boses de plàstic no són biodegradables i, cada any, n’usem una mitjana de 200 per habitant, mentre que les grans superficiels comercials –com ara la que hi ha a l’entrada sud de Vila-real- en reparteixen 70 milions al mes (també s’oferten, però, bosses reutilitzables). Si multipliquem aquesta xifra pel nombre de grans superfícies que hi ha a la comarca de La Plana, ens podem fer una idea de la dimensió de la problemàtica.
Hi ha ciutats pioneres en aquesta lluita a favor del Medi Ambient, com ara Terrassa, on s’han portat a terme campanyes per reduir el consum de bosses de plàstic en forns, fleques i/o panaderies, tot aconseguimt una reducció del consum d'entre el 2 i el 65%, a més de saludar la reaparició d’aquells saquets o bosses de tela de la nostra infantesa que, fins ara, s’havien trobat en un greu perill d’extinció. On teniu el saquet del pa? Busqueu per les golfes, la pallissa, el rebost, per baix l'escala, pel bagul dels records... però hem de retrobar-nos amb el sac de tela. Els escolars dels seixanta i els setanta, anàvem tots a l’escola i a l’institut amb el nostre saquet de tela amb l’entrepà de cada dia (res de bollicaos, ni menjar basura) sense ornaments de plàstics, paper d’albal, ni paper d’estrassa...
Les últimes dades ens diuen que a l’estat espanyol únicament es recicla 1 de cada 10 bosses de plàstic, però una directiva de la Unió Europea diu que, a partir d’enguany, s’ha de reciclar, com a mínim, un 22,5% del plàstic, mentre que hi ha països on l’ús està prohibit per llei (Bangla Desh) o s’està reduïnt mitjançant l’aplicació de taxes per l’ús com ara a Irlanda (Plastax) i Alemanya.
Aquesta setmana que acaba (i acaba bé, futbolísticament, amb un gol del Guille Franco al temps de descompte, com els grans), el Bloc de Vila-real ha proposat a l’equip de govern municipal llançar una campanya per informar al ciutadà del dany i l’impacte ambiental que genera l’ús generalitzat de les bosses de plàstic, amb la finalitat de reduir el consum i animar els comerciants de la ciutat a oferir bosses fetes de materials orgànics, com ara el cotó per exemple. Tota la ciutat, tots el ciutadans contra el plàstic: guerra "civil" contra el plàstic!
Per cert, parlant de Guerra Civil -amb majúscules- us convide a la conferència que farem a mitges, Domingo Font i un servidor, el proper divendres dia 15 de gener a les 19,30 hores en la Sala d'Actes de la Caixa Rural: LA GUERRA CIVIL A VILA-REAL (1936-1939). Memòria fotogràfica. Només per les fotografies dels bombardejos i altre material novedós, esperem despertar la vostra curiositat envers un temps molt cruel del que, fins ara, hi havia molta història oral i poca imatge... Us esperem!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)
Els més visitats
-
En democràcia els pares i les mares poden triar per a les filles i els fills entre escola pública, concertada o privada. Durant ...
-
La Junta Electoral mitjançant el Boletín Oficial de la Província de Castelló va publicar ahir, oficialment, les candidatures municipals i a...
-
Adell, Bosch, Cardona, Ferrer, Grau, Gual, Mas, Nàcher, Nadal, Pitarch, Pons, Raga, Rubert, Roig, Ros, Sabater, Sala, Serra, Soler, Vidal, ...
-
PROCESOS Y CONTEXTOS EDUCATIVOS: ENTREVISTA A UN/A PROFESOR/A El presente cuestionario tiene como objetivo conocer la realidad ed...
-
Enllaç al programa de festes en pdf: complet i per a mòbil
3 comentaris:
Cal una militància activa i permanent. Jo compre sovint i veig que gairebé tots els venedors gasten un munt de bosses perquè els pareix "de més nivell". Però si els dius "no", ho entenen i fins i tot lamenten que no es generalitze el rebuig al plàstic. L'altre dia vaig renyir un amic farmacèutic, que utilitza eixes mini-bossetes plàstiques, i li vaig retreure que en lloc de donar llum donava fum. Per cert, Toni, dissabte vaig coincidir a comerç amb el meu metge, Domingo Gumbau, i és militant dels de debò.
El teu metge i el meu company d'institut (7 anys al Tàrrega seguits, que se diu prompte): ja en som tres. Goteta a goteta farem riuet... i no parle de disfuncions prostàtiques!
Si cobraren uns cèntims per cada bossa de plàstic, segur que ja ens espavilaríem per estalviar el seu ús. Està clar que només aprenem a base de garrot.
[tinc moltes ganes d'escoltar la conferència de divendres, però no sé com ho tindré; es farà tot el possible i més per assistir-hi, no ho dubtes!!]
Publica un comentari a l'entrada