No molesteu, estic llegint!
Efectivament, el més ràpid de l'Oest. Ja el tinc: HARRY POTTER i les relíquies de la mort, l’edició en català feta per l’editorial Empúries del seté i darrer volum de la col•lecció de més èxit, no solament de l’autora britànica J.K.Rowling, sinó de la Literatura infantil i juvenil, per no dir la Literatura en general de tots els temps a seques...
Aquesta vesprada, a les 18,30 hores en punt, l’he aconseguit a la llibreria. Els llibreters tenien a sobre l’espasa de damocles, de la denúncia més estricta, si començaven a distribuir-lo ni un segon abans de l’hora H assenyalada, del dia D, que és avui.
L'extrema protecció del llançament de Harry Potter and the Deathly Hallows ha portat a l’aparició en els darrers mesos de múltiples traduccions no autoritzades en diferents llengües, des del llançament mundial en anglés de juliol passat. Així, al cap de pocs dies de la publicació de l'original van aparèixer a Internet vàries versions en català, castellà, italià i francès. En aquest últim cas, la policia francesa va detenir i interrogar un adolescent acusat d’haver publicat a Internet una traducció pròpia. També hi ha hagut un grup de lectors que s’han animat a fer una traducció en català, penjar-la a internet i despenjar-la, a les poques hores, per no tenir problemes amb l’editorial Empúries:
Enllaços sobre la traducció al català de Harry Potter
Salamandra, l’editorial encarregada de la traducció al castellà, ha posat avui 1.500.000 exemplars en circulació, a més de les edicions en català, gallec i euskera. Aquestes coses, fora de l’àmbit de les maldats intel•lectuals i els prejudicis literaris, per no dir les enveges, m’omplen de satisfacció i d’optimisme. Per què? –direu alguns. Sobre tot, perquè passen els anys i un pensa en els anys encara més joves que els actuals, però en un entorn agrari i rural, sense llibres de lectura propis i, el que és pitjor, sense luxes culturals d'aquesta mena...
El divendres, sense anar més lluny, ja vaig manifestar en la introducció a la conferència sobre La Guerra Civil que férem a la Caixa Rural, que per mi la Història és una teràpia per mantenir l’optimisme i l’autoestima sense, això sí, ser crítics i autocrítics amb el present, i en el present, per continuar millorant i seguir progressant d’una manera més adient encara que l'actual.
Quan se diu, tantes vegades, adduint l’informe PISA sobre les carències formatives dels nostres alumnes, per exemple, que la joventut d’avui té uns nivells conceptuals ínfims comparats amb els dels joves de molts estats europeus, i que la joventut -com ja deia la meua iaia- està tirada al dimoni, oblidem d’on venim.
Sí, venim del nord, venim del sud, per suposat, però sobre tot Venim d’un silenci antic i molt llarg com cantava el Raimon durant la transició. Venim d’un segle XX on l’analfabetisme campava pertot arreu fins ben entrades les dècades dels seixantes, setantes i vuitantes i on, els joves i no tant joves, no solament compraven pocs llibres sinó que, el que és pitjor, encara en llegíem menys. Avui en dia, efectivament, l’índex de lectors en general encara és per plorar, però no tant si contrastem les dades amb un passat ben recent...
Més que com a lector o com a professor, l’èxit de Harry Potter m’ha vingut bé, fins i tot, com a pare, ja que he pogut visionar totes les pel•lícules de la sèrie amb l’excusa de la paternitat responsable i allò de la complicitat intergeneracional.
10 comentaris:
Jo mai he llegit cap llibre del Harry Potter perquè m'ha pillat massa gran, i amb els nebots massa menuts. Però he vist les pel·lis i, a banda de la primera que em va deixar bocabadat com un infant, la resta les he trobat repetitives i soses. Però entenc que Harry incita als joves a la lectura i només per això ja se li hauria de dedicar un carrer al nostre poble. Total, moltes voltes sembla que manca imaginació per a rotular alguns indrets del mapa local.
Harry Potter ha fet descobrir la lectura a un munt de joves lectors. Llàstima que començava a fer-se repetitiu i les relíquies de la mort suposen el seu final definitiu.
L'aparició del darrer Harry Potter ha coincidit amb la desaparició del Vila-real Club de Futbol d'Europa pel seu joc repetitiu (són massa edicions del sistema Pelegrini: sempre lents, previsibles i pel centre) i pels errors propis (el Zenit no és millor equip).
La sort dels futbolers és que, al contrari del Potter, pot haver una altra edició europea l'any que ve si algun dia ve pel Madrigal la velocitat, l'agressivitat i el joc per les bandes. Ha estat un mal partit que m'ha fet perdre mig monòleg de Godoy a l'Auditori (genial i ràpid de reflexos humorístics).
Dissabte passat, entre xulla i xulla de carn, el meu amic Rubert m'explicava que la cosa amb el Zenit no seria tan fàcil. El dubte se'm va fer evident. Però, la gota que va vessar el vas, va ser quan em vaig assabentar que la comfraria dels bombos era la del Crist de l'Angúnia. Prova fefaent que allò no aniria bé. Efectivament: bon partit del Vila-real, però 2 a 1 i cap a casa. Un altre any més el somni d'Europa s'ha esvaït. Ara a conservar el tercer lloc i a vore si l'any que ve...
La Confraria de l'Angúnia de Setmana Santa s'hauria pogut completar amb els Ous de Pasqua (dels jugadors grocs) al mig del camp. Mala sort, errada garrafal del gran porter Diego López, ocasions fallades... i jo que no podré disfressar-me de "jodio" (de romà seria més correcte) amb llança i casc a la següent eliminatòria.
La tamborrada espectacular i la festa posterior al Cèltic Submarí van ser l'únic salvable d'una jornada per oblidar.
Em trau de polleguera que critiqueu tant al Vila-real!!
Hauríem de tornar a jugar a camps de terra contra equips de tercera perquè valoreu més que, com a mínim, ens han permés somiar amb Europa.
[i feu el favor de no explicar el final de l'últim Harry Potter; jeje]
El que més critica és en Toni. Jo "me siño a los hechos". I d'en Harry Potter no en sé res. Sóc de la nissaga d'Star Wars i El senyor dels anells.
El Vila-real és un dels millors equips d'Europa, fet a cops de talonari, dels sis o set millors d'Espanya i, per això mateix, amb tanta qualitat, no depenem dels ànims i els bombos de l'afició, sinó de la seua lluita dins del camp... i moltes vegades perden per confiar-se, ser massa molls, no ficar el peu, no córrer i no treballar com cal...
I quan jugaven en camps de terra, jo també anava i no m'agradava tant com ara, però és un argument demagògic. Afició és passió, lloança, exigència i crítica.
Doncs si mantens aspiracions polítiques hauries de ser més demagògic. jajaja. Avui dia amb honradesa, sentit crític i sinceritat no vas enlloc.
Si Harry Potter visquera en el món real, ja fa temps que Malfoy se l'hauria... tret de damunt.
Mai he tingut aspiracions polítiques a nivell individual (de fet, el PSOE i el PP també m'han fet -en el passat- proposicions "deshonestes", com a quasi tots) per això milite en el BLOC, el partit que més s'ajusta a la meua forma d'entendre la política. Per cert, l'altre dia algú me va preguntar si me presentava a les Generals i, evidentment, vaig contestar-li que no, que la meua prioritat actual és la Lliga Local de Vila-real on, per cert, cada dia se vota més la marca i els dos cavalls guanyadors, que no la persona... i no ho dic per mi, que conste, ho dic per Sandra Quemades, per Domingo Font i per molta gent del BLOC que, com a regidors de Vila-real, haurien aportat molt més per l'interés general dels ciutadans que la majoria dels 21 actuals.
Home, és que Sandra Quemades balla millor que Juanvi Sempere. Això d'entrada ja ho teníem garantit!! jeje. [és conyaaaaaa]
Publica un comentari a l'entrada