dimecres, 27 de febrer de 2008

PASSIÓ X CASTELLÓ


M'agrada Castelló!

No és la meua intenció, ni molt menys, fer-li la competència al bo de Raül Puchol que té l'exclussiva en aquestes temàtiques passionals. Però, conciutadans de Vila-real, ho reconec: m'agrada Castelló.

Ja sé que en altres temps era l'exemple del que no s'havia de fer en urbanisme i, fins i tot, el paradigma de poble gran que no havia sabut créixer per proporcionar-se la imatge i l'estructura d'una ciutat a l'ús.

Avui, però, les coses han canviat. Hi ha molts problemes que resoldre, com a la majoria de ciutats que s'apropen, cada vegada més, als 200.000 habitants, però s'han fet moltes coses bé: des de les històriques places i placetes d'Antonio Tirado -el primer alcalde democràtic- fins les actuals rondes i circumval·lacions, el sistema mixt de pàrkings rotatoris i per a residents, la impecable neteja dels carrers, la compatibilització del xicotet comerç amb les grans superfícies (encara que aquestes han arrosegat les sales de cinema cap a la perifèria -vaja quina moda més poc sostenible-, com a tots els lloc), àmplies àrees i carrers per a vianants, infrastructures culturals i de serveis de tot tipus... i moltes coses més que, si no canvien radicalment les coses, tardarem molts anys en aconseguir-les per a Vila-real.

Enveja sana, sí senyor!

Els castellonencs, en canvi, ambiciosos com són, només poden sentir enveja sana per Vila-real en un aspecte (o dos!), però també comprenen que no se pot tenir tot.

Avui, participant plenament de les festes fundacionals de la capital de La Plana, de segur que retrobaré vells amics, joves amigues, ex-companys d'estudis... i, sobtadament, brollarà l'anecdotari de l'ullal dels records. Mal rotllo, bona canya, una romeria dels setanta que començà la nit anterior, una antiga discoteca desapareguda, un indret perdut, un pub que ja no existeix, ni l'Escola de Magisteri, ni el CUC, ni uns estudiants adolescents que somniàvem amb pilotes de futbol i en ser futbolites de majors, malgrat les autèntiques pedrades que li enviàvem al crack Pichi Alonso, el noi de Benicarló.

Madalena, enyorances, figues albardades, però sempre festa plena...

2 comentaris:

Nomdedéu ha dit...

M'agraden més de dues coses de Vila-real. Per exemple, els vostres èxits esportius. Per exemple, rebre puntual la programació dels museus. Per exemple, el treball que s'ha fet en la defensa del valencià (els vocabularis sectorials, tot un encert). Per exemple, que el nom siga Vila-real.
I si, no és casual que tot això tinga a vore amb regidories que han dirigit gent del BLOC. Perquè a Vila-real, continuem estant forts. I això també m'agrada de Vila-real.

TONI PITARCH ha dit...

No te'n poden agradar moltes més, perquè portem més de 20 anys amuntegant problemes: quan més gran és Vila-real, més difícil és fer una circumval·lació -per exemple- i més xicotet se queda l'hospital i l'auditori... i falten més places escolars, etc.
La paràlisi en la instal·lació d'infrastructures urbanes ha vingut acompanyada per un ritme de creixement de més de 1.000 habitants per any en la darrera dècada. Lamentable!

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2021/22 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2021/22 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes