EL MERCAT I LA POLÍTICA

Tot el peix està venut. I la carn, també. Tots es resumeix en carn o peix. Dues societats nominals (gens anònimes) reben tot o quasi tot el suport econòmic de les grans empreses, el suport mediàtic dels mitjans de comunicació públics i privats al temps que s'envaeixen tots els espais públics i privats en benefici de la festa televisiva.

Ni Rajoz, ni Zapatero passaran a la història per la seua eloqüència i capacitat d'oratòria, però el gran mercat s'ha muntat, només, per ells. Tothom és a favor d'una economia de mercat suavitzada i humanitzada pels poders polítics, però, al final, la política de mercat ho redueix tot a la quantitat i a les audiències.

Així, mentre alguns columnistes com Vicent Usó denuncien el bipartidisme televisiu, altres prefereixen furgar entre les possibles contradiccions (qui no té contradiccions?) dels peixos menuts units per fer front als grans llops de mar... Per cert, heu llegit l'excel·lent article del setmanari El Temps sobre dels camins de ferro al TGV? Doncs, ara ho podeu fer des d'ací... si teniu la paciència de cercar el número 1234.

I, mentre torna el maniqueïsme del debat, la meitat dels periòdics (els més afins a l'aspirant) afirmen que el PSOE no trau distància i els altres (més afins a l'actual president) diuen el contrari.

A les capitals, però, se queixen de la festa i de la politització de la festa. Avui acaba Castelló (vítol!) i pren el relleu València amb les consegüents molèsties per a tothom. Però, com resulta que l'Estat espanyol, malgrat la crisi econòmica internacional, continua sent capdavanter en el consum de moltes coses, haurem d'imitar els francesos, reflexionar i tornar a rellegir La Bíblia que, a diferència del paper mullat dels programes electorals, és el best-seller més llegit, traduït i venut de tots els temps.

El peix està venut, la carn també: anem a encarar la recta final de campanya amb bon humor i alegria perquè, a partir del 10 de març, minvarà aquesta dèria dual de la lluita del bé i del mal (de les celles punxegudes contra les barbes sense tenyir) i tornarà la monotonia real i republicana de l'Espanya plural i pluralista, de les mancances en política social, en infrastructures a l'Eix Mediterrani, en educació i sanitat. I tot perquè a l'Estat Espanyol sempre s'ha jugat a confondre POLÍTICA amb lluita partidista...