El tema de la violència sobre les dones, a nivell estatal, siga física o verbal... Millor dit, el tema de la igualtat de drets entre persones en general, malgrat el sexe, raça, condició, etc. ha tornat a l'actualitat aquesta setmana arran d'un parell de declaracions fora de to, a més de la mortalitat femenina per violència masclista (siga per demència conjugal o filial) que, per desgràcia, no acaba mai de deixar de ser actualitat.
Un general espanyol en la reserva (parlant de la Ministra de Defensa Carme Chacón) i, el que és pitjor, tot un president de govern d'un estat democràtic europeu (Itàlia) acabat d'elegir, és a dir, Berlusconi, han pixat fora de test una vegada més, i en van... milers i milers.
Tothom tenim clar que, en principi, el nou govern de Zapatero ha optat per la continuïtat (i no solament de la polèmica Ministra de Foment), malgrat certs cops d'efecte com ara el major nombre de dones ministres, per exemple. L'eficàcia o encert d'aquests nomenaments, naturalment, està per vore i temps hi haurà, per part de tots, d'avaluar la tasca de ministres i ministres... O sou dels que penseu que als ministres els hauríem d'anomenar ministros, als futbolistes futbolistos i als taxistes taxistos?
Pense que la majoria estem d'acord en que no, per això mateix caldria distingir entre llenguatge masclista, ús masclista del llenguatge, gènere de les paraules i sexe... coses banals, evidentment, al costat de la violència masclista, però tingueu clar que anomenar al metge, metgessa o mèdica és un tema menor que només afecte al gènere de les paraules.
Quan érem menuts i acompanyàvem la mare al mercat (el pare no solia anar), ja ho deia un rètol ben clarament: No tocar el gènere! Però això sembla, ben entrat el segle XXI, que encara hi ha molt de mascle que no ho té gens clar. Evidentment, les dones d'avui en dia hi són tant preparades intel·lectualment com els homes, són majoria a la Universitat malgrat formar part de les llistes d'atur més vergonyoses de la Unió Europea (l'atur femení a l'estat espanyol, encara) però, això i tot, ni justifica les crítiques gratuïtes abans d'afrontar un compromís, ni garanteix que pel fet de ser dones tot haurà d'anar millor...
Hi ha dones i dones, hi ha homes i homes, esperem que algun dia el sexe no forme part de cap tipus de prejudici ni, molt menys encara, de violència... Els poders públics tenen pel davant un llarg camí que recórrer, sempre que no els entrebanque la feina algun macho ibérico o el primus inter pares de la Itàlia.
5 comentaris:
Això ho dius perquè vius envoltat de dones i t'han menjat el tarro entre totes. No passaran!! jajaja
L'enveja és molt "cotxina", però quan és anònima és molt arriscada... t'ho diré cara a cara un dia d'aquestos... amb permís de les "meues" / molts seues dones... Ara també comence a riure jo: ja, ja, ja...
Escolta, que era ironia!! Però si totes les dones de ta casa son un amor!! Sobretot a l'hora del té!!
"Futura é donna" és una pel·licula del 1984 que protagonitzaven Hannah Schygulla i Ornella Muti. La vaig vore a Brusel·les i com allà no les doblen, a cada cinema hi ha dos portes; una per la versió subtitulada en francés i l'altra pel flamenc. Com no podia ser d'altra manera, em vaig colar a la del flamenc. España y yo somo así, señora.
És pren abans a un anònim que a un comentarista cinematogràfic... tu tampoc has comprés la ironia del "t'ho diré cara a cara" (quan demanes té hauria quedat massa evident...), però que conste que Pasqual, de segur, en sap tant o més de cinema que tu mateix... Per cert, de les pel·lícules d'Ornella faig mutis fòrum, perquè només recorde una Ornella molt joveneta.
Publica un comentari a l'entrada