L'ORATGE I LA LECTURA

Plou poc però, pel poc que plou, plou prou... Aquesta dita popular valenciana (tradicional) que, de segur, mai la pronuncien els dirigents populars valencians (Camps i els del PP en general), ni molt menys els murcians, ve avalada per les estadístiques i la premsa: aquesta setmana passada, sense anar més lluny, a Castelló hem tingut que buidar els pantans per l'excés d'aigua de pluja, sí senyor! (cliqueu o, si ho preferiu, llegiu la notícia que s'adjunta al final del post).

Total, que tant de clamar i alarmar per la sequera i la manca d'aigua (per a camps de golf, apartaments, ocis i negocis immobiliaris que, ara, semblen una mica decaiguts), i ara resulta que, almenys a Castelló, com sempre, anem sobrats (recordeu aquell any quan la força de l'aigua va véncer els taps del Pantà de Maria Cristina?). Els que haurien de fer els poders públics és parlar/manipular menys i actuar més: que s'ha fet de la cultura de l'aigua dels nostres avis, de les cisternes i els aljubs? Per què no obliguen els contratistes a fer-ne a totes les finques de nova construcció? Per què l'aigua dels rius no volen que vaja al mar, que és el morir, i la del plogut tant els dóna?

Amb la lectura, diguen el que diguen els diaris, sembla que passa el mateix: Llegim poc però, pel poc que llegim, llegim prou... No obstant, com en el tema de l'aigua, mai hem de ser conformistes i, de la mateixa manera que demanem mesures per a l'estalvi d'un bé tant preuat i necessari (per al consum humà i el reg, per aquest orde), també les demanem per al foment de la lectura i, sobre tot, de la lectura en la nostra llengua, en valencià, perquè malgrat l'esforç del personal docent i l'èxit -un any més- dels Premis Sambori per als alumness de Primària, ESO i Batxillerat dels pobles de la Plana (lliurats dissabte passat a Vila-real, en un Auditori de gom a gom), les estadístiques diuen que, darrerament, l'índex de lectura en valencià decau en zones valencianoparlants... mentre la Conselleria d'Educació apunta cap a la Gran Bretanya.

De tota manera, s'ha de ser optimistes, perquè si l'Índex del Benestar dels valencians també ha decaigut als darrers anys fins situar-se al lloc número 11 d'entre totes les comunitats autònomes, també és normal que als índexs de lectura ocupem l'11é lloc però -ho torne a repetir- mai devem ser conformistes.

L'oratge, igual que no sap ploure (Raimon dixit fa 40 anys), mai ha contribuït a la lectura, ni a l'estudi. Com vaig comentar-li a una professora anglesa, ara fa uns anys, la gent de Londres que estudia no té cap mèrit perquè, en definitiva, el clima humit oceànic convida a la reflexió. Els valencians, en canvi, sempre hem fet vida al carrer, perquè el sol de la Mediterrània enfoca les radiacions cap a la festa, la cridòria i el rebombori... És per això, que hem de lloar els lectors de la terra i, encara més, tots aquells que ho fan en valencià després de 301 anys de lluita.

Llegir les rondalles clàssiques d'Enric Valor, els contes postmoders de Quim Monzó, les Memòries de Jordi Pujol i, fins i tot, les obres del Ruiz Zafón és una pràctica d'allò més saludable i si, a més, fem cas dels consells de l'expert com ara Vicent Usó -i acabem remenant entre les obres més ocultes de la llibreria-, això ja és per a nota. Llàstima que aquesta depressió, o borrasca, que ve de la Gran Bretanya (de Manchester, concretament) ens pot fer malbé el Sant Jordi. Aquest oratget que ha perjudicat València (el), encara ens tocarà la... (Champions blaugrana?). Però... no me canvieu de tema: si sou de Vila-real, de les Illes, de Barcelona, de València, tant se val... Llegiu, llegiu, que el món, mentre hi ha futbol encara no s'acaba... perquè, efectivament, el MARCA i l'SPORT continuen sent les lectures, de capçalera, de la nostra gent mediterrània.