Després de 40 anys de franquisme i de 200 de Liberalismo hispano-jacobino (quin dos de maig ens espera!), es d'agrair l'esforç d'alguns autors, com ara Jordi Bilbeny, per treure a la llum els enigmes de la història.
Després d'aquells primers èxits sobre la catalanitat de Cristòfor Colom o els obscurs orígens de Cervantes (Servent?), ara torna a la palestra (des de fa uns mesos) amb La vida de Llàtzer Tormos...
Bilbeny sosté que El Lazarillo de Tormes és d'autor valencià (Joan Lluis Vives?, Joan de Timoneda? ...) perquè, a més que els fets narrats tenen lloc entre València i Gandia... i no a Toledo, ni a Salamanca com se'ns havia dit fins ara, la novel·la fou escrita, originàriament, en llengua catalana.
Bilbeny assegura que El Lazarillo està plagat de catalanismes i que és una al·legoria de la Guerra de les Germanies i que es tracta d'una traducció al castellà. La seua tesi també es bassa en què a Castella, a principis del segle XVI, no hi ha una tradició novel·lesca com per donar un obra tan potent com Lazarillo, mentre que a València hi havia la referència del Tirant Lo Blanc. La vida de Llàtzer de Tormos seria el nom correcte, en referència al poble valencià de Tormos, i no al riu Tormes, segons Bilbeny...
Aquests darrers dies també s'esta vivint la polèmica sobre la Llei de Memòria Històrica perquè, naturalment, quan més anys passen més coses sabem i a més democràcia i pluralisme, més i millor investigació històrica... El dubte, com va dir el filòsof, és el principi del coneixement.
P.D.- Per cert, MOLTES GRÀCIES als quasi 400 visitants d'aquest blog d'opinió i als més de 1.000 del Blog de Ciències Socials en menys de 5 dies, és a dir, des del migdia de diumenge passat quan vaig decidir d'instal·lar els comptadors.
7 comentaris:
Xa,vols dir...? Què tal Cervabans? Com aquell Roderic Estona de la revista Poble que se'm va quedar marcat?
Ei, xispa, si vols que el comentari aparega una vegada, només has de fer un clic (el suprimit diu el mateix).
Això de Servant, Servent, no és broma: és cosa del Bilbeny que vol fer forat en eixe sentit. Jo només he llegit el seu llibre sobre el descobriment, on diu que van eixir de Pals (Catalunya) i no de Palos de Moguer (un poble de l'interior de Huelva) i en dona moltes proves.
Alguna cosa deu d'haver, perquè jo sempre he sospitat que tant Cervantes, com Shakespeare deurien de tenir alguns esclaus o personal d'oficina contractat per escriure tanta obra...
Per cert, Xispa, no te penses que "no m'aclarisc" a saber qui eres que sempre ho he tingut clar. El meu germà m'ha dit que va parlar amb tu el dimecres.
Interessantíssim, una visió realment ben presentada, però no m'acaba de quadrar que Vives o Timoneda tingueren res a vore amb l'amic Llàtzer... Sí que em quadra, en canvi, eixe concepte de "catalanitat" que vessa l'obra.
Felicitats, Toni, i a vore si escampem les adreces blocaires, que no acaben de quallar. Si eixos comentaristes dels diaris sapigueren el que costa donar la cara cada dia a la xarxa!!!
Tens tota la raó, perquè els jueus solien tenir poca relació amb els captaires. De tota manera, almenys Vives, eren gent de món, molt viatjada i, per tant, a més de savis, gent preparada per explicar, també, els que es coïa als substractes més baixos de les ciutats.
Per favor, Toni, tu que ets historiador... Sobre Colom o Cervantes no tinc res a dir perquè no he llegit els arguments, però em vaig molestar a mirar-me això del Lazarillo i sembla una broma de mal gust.
Publica un comentari a l'entrada