El coure i els robatoris

El negoci del coure ha anat a més. Els drapaires, aquells que cantaven antigament allò de Compre ferro vell, metall i coure; compre plom i alumini, calderes, velles pels carrers de Vila-real i de qualsevol poble rural o ciutat agrària dels anys de postguerra han desaparegut o, vertaderament, s'han desmhumanitzat.

Primer van ser els pous de reg de totes les partides del terme, sobre tot al Secà (Madrigal, Pinella o Pla Redó), després van anar acostant-se al casc urbà al voltant de les subestacions elèctriques (han deixat sense llum altres indrets valencians i estatals) o l'avinguda d'Alemanya, ara ja roben directament a l'avinguda Josep Ramón Batalla, és a dir, al Barranquet, a tres cents metres de Ca la Vila, al centre de la ciutat... Quin serà el pas següent? Entrar directament als blocs de pisos per mamprendre els ascensors? Això ja no n'hi haurà comunitat de veïns disposada a consentir-ho...

Aquests amants del metall alié, públic o privat, en fan recollida selectiva perquè els paguen entre 4 i 6 euros per quilogram. La demanda de coure, per part del mercat negre i d'empresaris sense escrúpols, ha provocat els primers robatoris de material fins i tot en algunes comunitats de veïns de Madrid i Barcelona, ja que el coure és present en la maquinària dels ascensors.

El robatori de coure s'ha convertit en un problema greu després que el preu d'aquest metall s'ha disparat durant els últims mesos. Les persones que es dediquen a aquest tipus de delicte actuen sempre en grup, ja que el pes i el volum del coure ho fa necessari i han afectat moltes infrastructures col·lectives, com les esmentades subestacions elèctriques o les línies de ferrocarril.

El cas de Vila-real pot ser paradigmàtic del que passa a moltes localitats a nivell estatal: l'augment demogràfic (un 10% a la darrera dècada, una barbaritat), l'eixamplament de la ciutat difusa (abandonament de les cases velles del centre de la ciutat, desplaçament a les zones residencials de la perifèria, xalets i antigues cases de camp), l'escàs increment de les dotacions policials (locals, autonòmiques o estatals) i, fins i tot, una legislació permissiva amb els delictes de baixa intensitat (els robatoris per sota d'una quantitat mínima -em sembla que d'uns 300 euros-, per exemple, no se consideren delicte) han fet la resta.

A Vila-real ho estant patint, especialment, els llauradors i gestors de les infrastructures per al reg, les arques municipals (fa uns dies van robar 30 arbres i 2.000 metres de cablejat de coure a l'avinguda de França) i, pròximament, si no se posen mesures, els conciutadans que no ens podem permetre viure a una casa particular i compartim convivència en una comunitat de veïns amb ascensor propi...

Sort que la medalla de la nostra nadadora més internacional, Yurema Requena, és de bronze (tercera al Campionat del Món, enhorabona!), però compte a l'hora d'escollir vitrina per exposar-la. Toquem fusta!