EL FRARE DE L'ORATGE

He estat a punt d'agafar la digital per immortalitzar-lo, penjat a la paret de la galeria de casa, assenyalant impassible la casella d'humitat amb la seua vara infalible... Però de què viurien els del Google? A més, tampoc estic disposat a regalar-li més temps del que li pertoca a l'addicció bloguera. Total que igualment he trobat l'higròmetre del frare bessó del meu, però, això sí, assenyalant temps sec.

El vaig comprar, a l'estiu de 2001, al Kortinglés de Setcases (un petit poble del Pirineu, més enllà de Camprodon) perquè, des de xiquet, sempre havia sentit curiositat envers el misteri i la màgia que em despertava el Frare de l'Oratge que tenia un amic. I la veritat és que, malgrat ser definit com poc precís, sol fallar menys que els homes del temps de la tele.

Un higròmetre és un aparell per a mesurar la humitat atmosfèrica. Entre els higròmetres més utilitzats cal destacar el de condensació, constituït essencialment per una càpsula metàl·lica amb una cara perfectament brunyida, de manera que en fer refredar la càpsula s'arriba al punt de rosada-condensació, a partir del qual se pot deduir la humitat.


Un altre tipus és l'higròmetre d'absorció, que es basa en la propietat de certs materials, com ara els cabells humans, d'allargar-se o d'escurçar-se segons la humitat. Precisament el de Saussure consisteix en un cabell desgreixat fixat a la carcassa per la part superior, mentre que per la inferior subjecta un pes. El pes està connectat per palanques amplificadores a un sistema de transmissió que acaba en un senyalador que, movent-se sobre una escala, indica la humitat relativa. Quan l'aire és sec les cèl·lules del cabell estan en contacte íntim unes contra les altres; però quan l'aire és humit els espais entre les cèl·lules absorbeixen vapor d'aigua i el cabell augmenta el gruix i la longitud. Aquest allargament és el que s'usa per mesurar la humitat.


Per una altra banda, hi ha l'higròmetre de Leonardo. Es tracta d'una balança en equilibri que sosté en un dels plats una substància higroscòpica, com cotó, i en l'altre una bola de cera que no absorveix aigua. S'usa, com va escriure el mateix Leonardo da Vinci, per conèixer la qualitat de l'aire quan està a punt de ploure ja que, en aquestes condicions, el cotó s'amara de la humitat de l'ambient, i la balança es desequilibra. No se sap ben bé si Leonardo va arribar a construir-lo, o si, simplement, el va dissenyar.

Diuen que és més precís el psicòmetre, però l'higròmetre té l'avantatge de que dóna directament les dades i, naturalment, és molt més econòmic, malgrat tenir fama de ser poc precís.

De tota manera, mai hi haurà unanimitat sobre l'oratge, però tant de cantar sota la pluja ja cansa... Sort que els membres de la Comissió de Penyes, tot consultant l'higròmetre -supose-, decidiren, molt encertadament, postposar la cavalcada de festes per a setembre, perquè a Vila-real portem quatre diumenges seguits de pluges.

Si el pobre de Gene Kelly alçara el cap, pensaria que durant el mes de maig el cel de La Plana és un plató de Hollywood... Com canvia el temps, i l'oratge, de fet Vicent Usó va escriure una novel·la prou humida quan Maig era un mes sense pluja.