dilluns, 30 de juny de 2008

L'EUROCOPA DE PELLEGRINI


Senna va donar una assitència per carril central a Xavi, Xavi la enviar en profunditat sobre l'àrea alemnanya i Torres, per velocitat, li va robar la cartera a Lahm, Lehmann i al Bundesbank... El Niño ja és Milhòmens, sí, tot el que vullgueu, però la vertadera raó de l'èxit de La Roja, per als vila-realencs sempre La Groga, rau en l'assessorament tècnic a l'altra banda de l'Atlàntic.

Efectivament, Manuel Pellegrini és el tapat de l'èxit del futbol de toc. Quan havien jugat els rojos a tocar-la, al tiki-taka? Resposta: mai en la vida!

Quan havien apostat el rojos per la pedrada a seguir, la fúria, la força, l'orgull pàtrio i no-se-quantes-coses-més? Sempre. Amb quins resultats? Fracàs rera fracàs...

Aquesta Eurocopa, la selecció espanyola ha semblat, per moments, el mateix Vila-real Club de Futbol amb el seu joc preciosista, de toc, de control a cada moment sobre el baló i la disposició tàctita. Diguen el que diguen, ni el Campió de Lliga (Real Madrid), ni el Barça -que si que compta amb un centre del camp, potser, millor que el del Vila-real, però amb una defensa manifestament millorable... que l'ex-groc Martín Càceres pot ajudar a reconstituir- van fer millor futbol que els grocs durant la temporada anterior. Potser al Vila-real li mancava, per moments, una punta de velocitat, però la disposició tàctica i, sobre tot, la filosofia del joc ha estat un regal d'En Manuel Pellegrini i Ripamonti a Don Luis Aragonés, la diana de totes les crítiques per no deixar-se aconsellar pel Marca, l'As i la Brunete mediàtica i, des d'anit, novament Savi d'Hortaleza (per fitxar com assessor al Doctor Honoris Causa de la Universitat del Futbol de Xile, d'Amèrica del Sud i del món mundial).



El millor, a banda del joc preciosista, el protagonisme dels tres vila-realencs, dels tres grocs de roig (de Fernando) que es proclamaren campions d'Europa sobre el terreny de joc, no des de la banqueta, de l'estadi Ernst Happel de Viena quan l'àrbitre italià Roberto Rosetti assenyalava el final del partit. I per suposat, el detall de Marcos Senna de cobrir-se l'espatlla amb la bandera del Vila-real Club de Futbol (no sabem si, en principi, hauria tingut la temptació inconscient d'agafar la de Brasil) i la cintura amb la bufanda del nostre equip, de manera que l'equip i la ciutat de Vila-real també era present en aquells moments finals del lliurament de trofeus.



Fa quatre anys va triomfar l'antifutbol de Grècia a l'Eurocopa, fa dos el catenaccio d'Itàlia al Mundial, enguany ha triomfat el bon futbol... i, encara que això serà aprofitat, des de fora del futbol, per tots els que ja sabeu, enhorabona als amants de l’esport més socialitzador del món-mundial i, en especial, a tots els vila-realencs que heu vist els nostres, per primera vegada en la Història, alçar un preciat trofeu!

L’Eurocopa de Santi Cazorla i de Capdevila i de Senna (alerta amb la clàusula, Llaneza!) ha acabat, i ha acabat bé, molt bé!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

A casa ho comentàvem, la sel·lecció juga com el Villarreal.

I Senna, sense nom, quasi em carregue una taula quan no va encertar a fer el gol acabant el partit. S'ho mereixia, però no va poder ser.

Paco Montañés ha dit...

Francament emocionant observar a Marcos Senna amb la bandera del club en les seues esquenes. I això que al principi, en la preparació de l'Europeu, no li passaven la pilota els companys.
Moreno, bon xic i de club de províncies ... Bufffff.
Enhorabona als futboleros.
Era incomprensible que en altres esports d'equip podíem donar la talla internacional i en el futbol no !!

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2021/22 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2021/22 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes