PROVES DE SELECTIVITAT

Aquesta és la setmana "S", la del ser o no ser de milers d'estudiants del Segon Curs de Batxillerat perquè, dimarts 10 de juny, comencen les Proves d'Accés a la Universitat (P.A.U.), és a dir, la popularment anomenada "Selectivitat".

A Castelló (Universitat "Jaume I") es presenten, exactament, un total de 1.656 alumnes, és a dir, -pam dalt, pam baix- un nombre semblant als presentats l'any passat (1.644) dels quals aprovaren el 96,9%.

Vist des de fora, algú podria preguntar-se: i quin és el problema, si aproven quasi tots? El problema són les notes de tall per accedir a la carrera que cada alumne/a té en ment i que, normalment, es regulen per la llei de l'oferta i la demanda, és a dir, va per modes. Quan tots volien ser advocats, estava molt difícil fer Dret (ara se pot accedir amb un 5 o cincpelat); actualment, en canvi, tots volen ser periodistes (o fer comunicació audiovisual, publicitat, etc.) o mestres d'infantil i, aleshores, s'ha d'arribar, com a mínim, a un set (7) o més...

De tota manera, el tipus de prova és un tant experimental, ja que s'exigeix a l'alumnat allò que els professors no hem pogut fer mai a un Institut de Secundària, és a dir, fer coincidir vàries proves o exàmens en un mateix dia i, a més, examinar-los de tot el temari... De tota manera, aquesta és una excusa per comprovar els nivells de maduresa ja que, al capdavall, la nota de tall sempre és la barreja de la mitjana de les proves (40%) combinada amb la mitjana del Batxillerat (60%).

Jo, des d'ací, només puc desitjar sort a tothom (en especial, als meus alumnes de Betxí). I, en l'apartat més acadèmic de Geografia d'Espanya, com sempre, que s'obliden de partidismes i demagògies. Per exemple: si els pregunten per l'aigua, que s'obliden d'anar a favor de les desaladores o dels transvassaments, sinó que demostren un coneixement suficient de la ubicació dels diferents recursos hídrics, de les possibilitats de la seua gestió responsable i sostenible i, per suposat, dels llocs amb major demanda (els que concentren les majors densitats de població i, per tant, de llocs de treball: Madrid, Barcelona i València).

Però la vida continua, i haurem d'esperar que no ens afecte la vaga del transport i que tots puguen començar, puntualment, la seua prova...

... I, per si us pregunten sobre el tema, sapieu que a la Unió Europea els carburants són sotmesos a dos tipus d’impostos: l’IVA i els especials. Aquests darrers, pel que fa a l’estat espanyol són, per cada 1.000 litres de carburant, de 302 euros per al gasoil i de 396 per a la gasolina-95, cosa que suposa, objectivament parlant, que el govern de l’estat només té un lleuger marge de rebaixa pel que fa a la super-95 (els mínims de la Unió Europea marquen 359), perquè el gasoil està ja al preu mínim establert per a la UE-27. Si comparem, Espanya té uns tipus molt baixos en relació amb Alemanya (655 euros), França (606), Itàlia (564) i Regne Unit (631). Respecte a l’IVA, en canvi, queda un marge d’un punt (del 16 al mínim europeu del 15%).

ÉS a dir, així com el govern central i el de la Generalitat podrien fer alguna cosa més pels productors del sector primari en general (els nostres llauradors que venen patint molts anys una activitat poc rendible), sobre aquesta qüestió dels preus dels carburants estem sotmesos a la dictadura de la globalització i a la sobirania de la Unió Europea... De tota manera, tant Zapatero (amb la demagògia del retorn del 400 euros) com el mateix Rajoy (que va prometre baixar els impostos) ho tindrien difícil, avui en dia, per superar la Selectivitat, a no ser que canviaren la forma de redactar tant demagògica, per una de més objectiva.