diumenge, 22 de juny del 2008

URBANISME I ORDENACIÓ DEL TERRITORI



L'Estat de les Autonomies encetat amb la Constitució de 1978 és un procés d'ordenació del territori encara obert. Abans hi havia hagut allò de l'Estat Liberal (jacobí o centralista) que imposà les províncies (1833) i l'eix radial de carreteres i línies de ferrocarril que ha arribat fins avui.

A nivell autonòmic també passa una mica del mateix, és a dir, centralisme del Cap i Casal respecte de les comarques (virtuals): els taullells de Castelló han eixit, tradicionalment, del port de València perquè les infrastructures i comunicacions amb el de Castelló s'han anat millorant molt lentament. I no cal dir a nivell provincial: Castelló capital ha estat molt marginada en inversions respecte de València, però si la població de la capital de la Plana triplica la de Vila-real, les inversions públiques a Castelló de la Plana són 100 vegades superiors a les fetes, per exemple, a la ciutat de Vila-real (amb quasi 55.000 habitants).

De tota manera, les infrastructures viàries d'Alacant i València (aeroports, autovies, etc.) són molt europees comparades amb les existents d'Almenara cap a munt (autopista de peatge AP-7, autovia a ninguna parte Sagunt-Sant Mateu, N-340 de carril únic, tren de rodalies quasi inexistent de Castelló a Vinaròs, TVRCAS virtual que no solucionarà el transport comarcal, aeroport virtual, promeses d'AVE per al futur, etc.).

L'ordenació econòmica del territori no ha existit mai. No s'ha reservat sòl per fomentar l'agricultura o els cítrics de qualitat, s'ha deixat fer plantacions de tarongers invadint les muntanyes on mai n'havien hagut i, per tant, s'ha apostat sempre per la quantitat (vendre a baix preu o regalar) i no per la qualitat, s'ha arribat tard a l'hora de demanar denominacions d'origen (els citricultors de les Terres de l'Ebre se'ns van avançar a la dècada dels noranta) i, sobre tot, s'ha apostat per la construcció i l'especulació urbanística invadint tota classe de paratges naturals, legal o al·legalment, com a primera font d'ingressos dels darrers anys...

Aquesta manera, tan valenciana, d'entendre la vida ha arribat fins les ciutats i el seu disseny. A la incultura dels temps passats, on es destruïa el patrimoni per motius ideològics (iconoclàsties revolucionàries guerracivilistes) o crematístics, s'ha d'afegir la voracitat d'alcaldes, regidors d'urbanisme i promotors urbanístics en general que s'han apuntat a la Confraria Marbellística de la Verge d'Estepona que, segons la Vox Populi, també té molts adeptes per terres d'Alacant, de l'Horta i, per suposat, de la Plana de Castelló, Alta i/o Baixa.

En definitiva, que continua el mesinfotisme i la Plutocràcia i l'economia submergida, tot aprofitant que la majoria de la gent passa de tot, que segueixen aprofundint en els dèficits democràtics perquè, al capdavall, els concerts previs i la participació dels ciutadans en la revisió dels P.G.O.U. (Pla General d'Ordeanció Urbana) són paper mullat quan hi ha majories absolutes aconseguides democràticament, per suposat, amb l'impuls dels cops de talonari... tant a nivell estatal, com autonòmic i municipal.

Hi ha que trencar la serp que es menja la cua: urbanisme i partidisme (la política és una cosa més noble) són, des de fa massa anys, una mateixa cosa... i no solament a Marbella i Estepona. Ja és hora de dotar els jutjats com cal i de tenir una Justícia més democràtica, més despolititzada, més dinàmica i, per tant, més lliure.

Que torne Montesquieu!!!


REPORTAJE
Cómo pensar un modelo territorial
Camps abre el debate sobre los ejes de desarrollo futuro tras fracasos anteriores

JOAQUÍN FERRANDIS - Valencia - 22/06/2008
El Consell, que preside Francisco Camps, ha decidido abrir públicamente el debate sobre los "objetivos y criterios de la estrategia territorial". O dicho de otro modo, el debate sobre la confección de un plan maestro que inspire las acciones de las distintas administraciones para lograr un modelo de crecimiento sostenible, que sepa descubrir las potencialidades del territorio para crear riqueza y bienestar. Un documento que sirva para armonizar los distintos planes de actuación elaborados a escala comarcal o local.

La iniciativa lanzada públicamente por Camps el pasado 6 de junio no es nueva. Desde la segunda mitad de los ochenta todos los gobiernos de la Generalitat han abordado la necesidad de contar con un masterplan. Y todos ellos han terminado llenos de polvo.

Ello no impidió a finales de los ochenta que los valencianos se comparasen en su imaginario con California, un Estado envidiado por su agricultura de alto valor añadido y una industria tecnológicamente avanzadas. El icono californiano fue cediendo el sitio en los noventa a Florida. Otro Estado americano -que Camps no se resistió a visitar un par de veces en la pasada legislatura- que ha despuntado gracias al turismo residencial, los eventos deportivos y su privilegiada posición como plataforma logística hacia el Caribe y Sudamérica.

Ahora Camps vuelve a la carga con su pretensión de establecer un modelo de territorio. La diferencia estriba fundamentalmente en el proceso de participación, que incluye encuestas ciudadanas, foros en Internet, la consulta a grupos de expertos, mesas sectoriales, consultas públicas e informes municipales.

El jefe del Consell no oculta que una de sus ambiciones es lograr que los ciudadanos se sientan involucrados en la estrategia territorial. De modo que la ciudadanía tome conciencia de que la Generalitat, más que una entidad administrativa, representa un territorio y una conciencia común.

Otras regiones como Navarra tienen ya una estrategia territorial definida y consensuada, con ayuda de expertos, por su Parlamento; Andalucía cuenta con una estrategia de desarrollo sostenible y otros gobiernos como el catalán han adoptado decisiones sin esperar a análisis exactos.

La Generalitat dispone de un buen número de análisis del territorio, incluida una estrategia de desarrollo sostenible aprobada en 2005, que han tenido un resultado desigual. Entonces, ¿qué garantías tiene este intento que ahora propone Camps de llegar a buen puerto? ¿Por qué fallaron los intentos anteriores?

Los socialistas fueron los primeros en intentar cuajar un masterplan para la Comunidad Valenciana. De hecho, la primera Ley de Ordenación del Territorio data de 1989, con Rafael Blasco de consejero socialista de Obras Públicas. Sin embargo, los primeros escándalos relacionados con el urbanismo dieron al traste con un plan bienintencionado, aunque excesivamente reglamentista y pensado para cumplir en un plazo imposible.

El catedrático Eugenio Burriel, que sucedió a Blasco en la Consejería de Obras Públicas, recuerda que en la etapa socialista se editaron un buen número de análisis sobre el territorio y se elaboró un plan de desarrollo urbano de la Comunidad Valenciana, que señalaba dónde se debían ubicar todos los equipamientos públicos. La derrota del PSPV frente al PP llevó el citado plan de la exposición pública al cajón de los olvidos. "Dedicamos nuestra energía a que los ayuntamientos hiciesen planes de ordenación urbana, a establecer una disciplina", explica Burriel, que cree que "la última iniciativa del Consell sólo consiste en poner al día lo que ya está hecho". "Si se quiere polarizar el crecimiento, hay que tomar decisiones", dice.
Con la llegada del PP, en 1995, a la Generalitat la idea de confeccionar un masterplan para el territorio no se abandonó. Al contrario.

El primer consejero popular del ramo, Luis Fernando Cartagena, tan sólo tardó unos meses en plantear la necesidad de establecer "una nueva cultura del territorio" y marcar los ejes de crecimiento. Fernando Modrego, entonces director general y más tarde consejero de Medio Ambiente, indicaba: "La tentación de reducir la política territorial al desarrollo de proyectos que se aprueban puntualmente y de forma discrecional, es una actitud que sustrae al control político y ciudadano la definición de modelo regional". Las palabras fueron proféticas.

El sociólogo y experto en análisis del territorio José Miguel Iribas resta dramatismo a la cuestión. "Hay una inclinación a pensar que los planes deben tener cumplimientos taxativos", prosigue Iribas, "cuando lo adecuado es moverse en el terreno de las recomendaciones".

Para Iribas, los planes territoriales tienen capacidad de influencia y, a veces, descubren cosas que luego se asumen socialmente. El experto menciona dos ejemplos. Por un lado, la protección de la Serra d'Irta gracias a un planeamiento territorial previo y, por otro, el plan del litoral de Valencia, que ha hecho que hoy se asuma que el final del nuevo cauce del Turia debe ser una zona recreativa y deportiva, dotada de mayor valor para la ciudad. "Un plan territorial ha de identificar las ventajas y fijar qué se puede desarrollar", sentencia.

Rafael Blasco, ahora consejero del PP, fue el encargado de sustituir la vieja Ley de Ordenación del Territorio de 1989 por otra más moderna de Ordenación del Territorio y Protección del Paisaje en 2004. Legislación que ha permitido al Consell poner en marcha planes de acción territorial para el litoral, la huerta, Castellón, Alicante-Elche, La Vega Baja y el corredor reservado para la tubería del trasvase del Ebro. Pero para Blasco, el sistema adolece con demasiada frecuencia de falta de autoridad para coordinar los diferentes planeamientos municipales.

Un problema que se advierte no sólo a escala regional, sino en escalas más pequeñas. La directora general de Paisaje, Arancha Muñoz, que acaba de presentar un plan de protección de la huerta, reconoce que para el éxito de estos proyectos es necesaria la participación pública y una coordinación muy grande entre los actores implicados. Aunque se muestra satisfecha con el camino recorrido en los últimos años. "He visto un cambio enorme en la concienciación por el territorio", sentencia Muñoz.

Sin embargo, la inexistencia de una estrategia territorial no impide el progreso, por lo que el retraso en la planificación se encuentra demasiadas veces con hechos consumados. Y ello, independientemente de las competencias que tiene, por ejemplo, el Estado sobre grandes infraestructuras como el AVE, la red general de carreteras o la costa. Competencias que no están sometidas a plan territorial alguno.
En cualquier caso, el Consell ha abierto el debate y el encargado de impulsarlo es el consejero José Ramón García Antón. Una tarea que no es nueva para él. De hecho, hace cinco años, García Antón en un documento titulado Bases para el consenso. Un diagnóstico percibido sobre el territorio valenciano afirmaba: "La definición de un modelo territorial de futuro es uno de los objetivos más importantes que persigue la Generalitat". Y añadía: "Hemos apostado decididamente por facilitar al máximo la participación ciudadana e institucional". Ahora ha abierto la puerta a una nueva oportunidad.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Bé el comentari i millor el video dels penals entre Espanya i Itàlia. Cazorla i Senna impecables. Ha faltat el penal tirat per Capdevila per completar la gran actuació dels futbolistes del Vila-real.

TONI PITARCH ha dit...

Tingues clar que la final serà Turquia - Espanya, amb Nihat, Capdevila, Senna i Cazorla en acció. Potser siga bo per a la cotització dels futbolistes grocs, però de cara a la Champions, potser, el Vila-real farà por per Europa...

Pasqual Broch ha dit...

Com que passes de puntetes sobre els nous taronjerars que han aparegut a les faldes de les muntanyes (perquè l'article és molt dens) puc afegir que són producte d'una moda sorgida quan s'apropava el moment de canviar pessetes per euros. Moltes de les grans plantacions provenen del diner 'B'. De vegades es plantaven 1.000 fanecades de clemenules només per envoltar un parany.

TONI PITARCH ha dit...

I aquells arbres han poblat el bosc de la superproducció tarongera que aprofiten els nouvinguts, és a dir, els grans propietaris, i les grans cadenes comercials d'intermediàris per condemnar el llaurador tradicional valencià a l'extinció definitiva... Mentrestant, a base de PA(IS) per avui i fam per demà s'està subhastant tot el territori i proletaritzant els indígenes que, com a molt, podrem aspirar en futur pròxim a ser els cambres d'Europa, com a molt.

Pasqual Broch ha dit...

Dada erudita:
El primer terratinent del País Valencià és la multinacional nord-americana Procter&Gamble (Ariel, Mr. Proper, Vick's Vaporub, Crest, Pampers...) que dedica el 100% de la producció al suc congelat, considerat matèria primera estratègica als EUA i que de vegades dona molts disgustos als especuladors del NYSE. A Europa (Espanya exclosa) es comercialitza el suc amb el nom "Valensina".

PS. Avui faig la coca de prova i demà la que compartirem el dimecres al Casino.

TONI PITARCH ha dit...

Al tanto amb els traductors, perquè la "coca" tradicional al nostre poble (malfeta, celestial, de tomaca, de verdura, etc. i totes les variants que vullgues afegir) és una cosa que, per problemes polisèmics, pot conduir a confusions en altres indrets de l'aldea global...
Diu que això era un magribí que va anar al tros d'un xicotet propietari tradicional local, que va començar a emocionar-se i frotar-se les mans quan, en acabar la feina, l'amo li va dir que el convidava a "coca" que tenia preparada, a casa, la seua dona.

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2023/24 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2023/24 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes