DE MAJOR, VULL SER DEL VALÈNCIA...

Fa uns anys, tots volíem ser Claudio Ranieri, és a dir, aquell entrenador italià que a base de catenaccio (jugar a la barraca, mai millor dit en valencià) i balons llargs al Piojo López va aconseguir uns anys de triomfs valencianistes i, sobre tot, una indemnització de 8 milions d'euros en ser despatxat del club...

Fa uns mesos tots somniàvem en ser Ronald Koeman, un holandés que, a base de fer neteja i reciclatge del planter de manera virtual (Albelda i Angulo continuen al vestidor, només el porter Cañizares sembla haver pagat l'ànec i el pato), va aconseguir guanyar la Copa del Rei i, això sí, deixar el València C.F. a les portes de la Segona Divisió prèvia indemnització de 4,5 milions d'euros per mig any de treball (corresponents al sou de 3 temporades per a les que havia estat contractat)...

I, des de dijous, l'home de moda és Juan Villalonga (l'ex-amic d'Aznar i ex-directiu principal de Telefònica) que ha treballat per al València a raó de 714.285 euros diaris, és a dir, Juan Soler (l'amo de la casa) haurà d'indemnitzar-lo amb 10 milions per quinze dies de gestions...

Ells s'ho faran, però la cosa ve de lluny, és a dir, d'aquells anys de Ranieri i de les dues finals de Champions consecutives quan es va malvendre a Mendieta (que rima amb Polleta, i els de Vila-real ja saben perquè ho dic), es va omplir el vestidor de jugadors/cobradors italians desconeguts i, a més, es va seguir una política erràtica de despatxar excel·lents entrenadors a la primera de canvi (Valdano, Cúper, Benítez, Quique Sánchez...) o de contractar velles glòries del Barça o del Madrid per a, precisament, lluitar amb els dos grans pel campionat de LLiga. Un club que contracta Kluivert, Morientes o Helguera, pot competir amb el Barça o el Madrid?

Com ha dit el milionari Villalonga -des d'ahir, més ric encara-, el malalt necessita una cura d'urgència, però les accions són de Juan Soler i els aficionats, de moment, només tenen dret al pataleig, fer pintades a les parets o, com ahir, manifestar-se davant de Mestalla...

Gestionar un club no deu ser fàcil (pregunteu-li-ho a Fernando Roig, president del Villarreal C.F. que ahir empatava a Reus, Reus, París i Londres, un eslogan que no és exclussiu de Borriana, com tampoc el desencertat de Ciutat de la Llum), però, fer-ho tant remalament com els dirigents del València als darrers anys, és quasi impossible...

I ara vorem qui paga els deutes, perquè la Generalitat Valenciana tampoc té un duro i els valencians fem prou de contribuir, amb els nostres impostos, als events capitalins de la Copa Amèrica o de la Fòrmula-1... que sí, que queda molt bé, i atrau els ulls de tot el món cap a València, però després tenim que esperar quatre mesos a fer-nos una radiografia en la Seguretat Social (per més que ahir, sense anar més lluny, el conseller Rambla repetira el discurs oficial de que som els primers en tot, també en Sanitat? ... Home, si cola, cola, i de moment va colant!) o fer tota l'escolarització dels nostres fills en barracons provisionals... mentre CIEGSA no paga, o paga tard i paga mal... A vore, si al final, resultarà que el Govern de la Generalitat i el València C.F. tenen alguna cosa més en comú que el propi Canal 9 (un ens públic amb una particular visió del pluralisme, que dedica el 95% de la producció pròpia a parlar d'aquestes dues institucions)...