L'estiu ens dona l'oportunitat, entre d'altes, de llegir i rellegir... Sí vaig quedar meravellat amb la primera lectura d'El Quadern Gris del gran Josep Pla, aquests dies m'he enganxat a rellegir, via Internet, El Quadern Gris al cap de 90 anys, un blog on, a més del text del mestre, hi ha comentaris de molt bon nivell...
Ahir, precisament, llegint el text corresponent a 21 de juliol de 1918, em van vindre a la memòria aquells anys d'infantesa quan passàvem l'estiu, modestament, d'una manera, de segur, molt més ecològica i, sobretot, sense les comoditats que ja començàvem a tenir a casa: electrodomèstics (qui podia doblar-los als inicis dels seixanta), llits (quants anys dormint fresquets sobre una màrfega de pallerofes?), mobles de tot tipus i, el més important, un lavabo com Déu mana (que solia suplir-se amb un comú improvisat al mig de l'hort)... perquè la banyera, de veres que no ens feia falta, era suplida pels banys a la bassa de l'hort del maset i, acompanyats dels pares, al riu Millars o a la mar... Qui anava a dir-los als xiquets dels estius, anteriors i posteriors, al maig del 68, que unes dècades després les cases tindrien més d'un quarto de bany i que, fins i tot, Vila-real seria capdavantera en la fabricació i disseny d'aquestos espais, tan comuns abans i tan íntims després...
De tota manera, la generació de Josep Pla, és a dir, la dels meus avis, encara ha conegut durant molts anys el comú (el de la il·lustració és el més paregut que he trobat, però li sobra la tasseta i l'urinari). Una espècie de tasseta que, a casa dels meus avis paterns, era situada enfront mateix de l'estable (una cambra que donava al pati de llums, situada a sota de la pallisa, i on l'haca tenia el seu pessebre sempre ple de palla i garrofes, com diu una cançó molt tradicional) i consistia, simplement, en una caixeta d'obra tancada, com una mena de banqueta amb un orifici circular a la part superior per on, després d'alçar un tap de fusta que cobria més les mosques que els excrements, s'aliviava el personal... A la part lateral, arran de terra, hi havia un atobó que feia de porteta falsa per on, quan calia, es buidava el comú i es reciclava el producte transportant-lo al tros (on jugava un paper fonamental com adob per a l'hortalissa i els tarongers).
Aquestes lectures de Pla, ens transporten al temps d'on venim i, per tant, constitueixen una teràpia molt pedagògica, de vegades escatològica, per comprendre que, malgrat tot, el món segueix avançant entre contradiccions i injustícies:
La vida burgesa. En un moment determinat constato que circula per la vila un rumor sensacional: el rumor que el metge Martí, don Francisco Martí, està absolutament decidit a posar, a casa seva, cambra de bany. «¿Ja sap que el senyor Francisco posarà quarto de bany?», m’han dit, en un espai curtíssim de temps tres o quatre persones de la vila de la posició més diversa...
3 comentaris:
El comú també explica el cap de xona amb que es fan moltes coses a Vila-real; perquè el més comú és que pensen les coses amb el cul.
Supose que parles en general però, en concret, de la plaça major, del ex-carril-bici, del canvi de l'enrajolat dels carrers céntrics, del pàrking de Pius XII, del casal jove del magatzem de Cabrera, de l'entrada per la carretera d'Onda, dels jardins les afores, de l'escola de la Huerta, de les escoles del Cedre (en plural), de les escoles que falten per fer... i del caps del que manen: del portaveu Pinotxo Clausell, alias, Ignasi Trola, del regidor d'urbanisme Pipi Sanz (ex-Alfredo Armani) i, en especial, d'Star Trek, el alcalde que no se pierde una foto...
Aquest blog és democràtic i no té per norma censurar cap comentari, però es demana, almenys, respecte per les persones... En especial quan l'opinió és anònima, és a dir, quan s'escriu des de l'anonimat... com fan molts "valents" als fòrums de vila-real.com que, a més, ignoren el significat de la paraula "esquizofrènia", per exemple...
Publica un comentari a l'entrada