EL PA (I LA MESCLA) D'AVUI I LA FAM DEL DEMÀ

Que els valencians som els primers en quasi tot és una fal·làcia o, millor dit, una mentida com una catedral que, a base de repetir-la, ha anat calant en la societat.

Abans de l'actual crisi conjuntural, fa molts anys que la gloriosa citricultura del passat ha anat caient en picat, mentre altres comunitats autònomes ens han guanyat la mà potenciant les denominacions d'origen dels seus productes (també dels dels governs autonòmics propis) com ara l'oli d'oliva, el vi, els productes alimentaris com el pernil, per no parlar dels "cogollos" de Tudela o els espàrrecs de Navarra. Alguna coseta s'ha fet, no direm que no, però molt poc a nivell de Castelló (amb l'Oli d'Or) o del País Valencià amb la potenciació dels vins d'Alacant i d'altres...

A nivell industrial, les comarques d'Alacant fa molts anys que lideren els percentatges d'atur entre valencians, València ha anat fregint i menjant, i el que pareixia imparable ascens de la ceràmica a les comarques del Nord (des de la dècada dels setanta del segle passat) continua al ralentí, per no dir retrocedint, al triangle de La Plana (Alcora, Onda, Vila-real): pregunteu als treballadors d'Azuvi, als de Zirconio o als "ex" del grupo Porcelanosa...

Pel que fa als serveis, s'han desaprofitat els darrers 15 anys de bonança econòmica (1993-2007) invertint en projectes faraònics a la capital del Túria, mentre som líders en barracons en el terreny educatiu, en llistes d'espera a la sanitat pública per manca d'hospitals i centres de salut... també s'ha desestimat una major inversió en innovació i tecnologia (I+D+I), s'ha declarat la guerra a les universitats valencianes per manca de finançament i s'han oblidat les infrastructures viàries que conecten l'economia productiva valenciana amb Europa: no hi ha cap autovia (l'AP-7 és una autopista de pagament), ni AVE, ni trens de mercaderies amb ample europeu (de via estreta)... Això sí, s'han donat moltes facilitats i dedicat molts esforços inversors, per no dir tots, a la construcció i el negoci immobiliari, amb l'excusa de potenciar el turisme, amb soflames partidistes apocalíptiques sobre els escassos recursos hídrics pagades sempre amb fons públics (mentre els llauradors instal·len reg per degoteig o, simplement, abandonen les finques)... No anem sobrats d'aigua, és de veres, però aquesta és una característica de tot l'entorn de clima mediterrani (des de la Submeseta Nord a Almeria, i des dels arxipèlags del Mar Egeu a les costes del Marroc).



La bombolla immobiliària ha esclatat i, ara, venen les vaques flaques. Les fal·làcies i les mentides dels governants, se suposa, ja no entren tant fàcilment quan el personal no pot distreure'es amb el consum compulsiu, car els bancs ja no donen préstecs per anar de vacances o per comprar-li l'Audi A-4 al xiquet mil·lerurista que, al no voler acabar l'ESO, se'l mereix per les hores que fa a la fàbrica, al costat dels forns...

I, ara, faltava Solbes proposant un nou finançament perquè no canvie res... De cada 10 euros que paga un valencià a l'estat, només en retornen 5 al govern autonòmic, dels quals 3,5 se queden a València, Cap i Casal, 1 va cap a Alacant (La ciutat de la llum... per tant, Vila-real haurà de ser la de les ombres?) i l'altre mig se'l gasten a Castelló capital. El centralisme, que naix a Madrid, se ramifica cap a les capitals autonòmiques i, més endavant, amb una inèrcia provinciana decimonònica se perd a les capitals dels temps de Javier de Burgos i, definitivament, per als pobles ja no queda res.

El cas de Vila-real és paradigmàtic ja que l'Ajuntament ha solicitat, recentment, un préstec de 20 milions d'euros amb l'excusa dels descens de la recaptació per la crisi, però, això de segur, amb la clara intencionalitat de tapar-li les vergonyes al president Camps i poder finançar, des del municipi, la Ronda Sud-oest, la carretera d'Onda, la Biblioteca i d'altres infrastructures que li corresponen, per llei, al govern autonòmic. Almenys, la Ronda Nord-est ens la podrem estalviar si fan cas al que ha demanat el BLOC de Vila-real, perquè seria surrealista anomenar ronda o circumval·lació a una autopista o carretera interna que, de fer-se, trencaria en dos parts la zona residencial més important de la ciutat on aquest estiu torna a sonar el Broders in arms de Dire Straits (veus, si Mark Knopfler es deixara caure pel F.I.B., igual m'animava i m'acostava aquest cap de setmana a Benicàssim).