Avui pel matí, uns joves de Vila-real, membres de la penya "El Desori", s'han presentat a la comissaria de la Policia Nacional de Vila-real per denunciar un robatori.
Resulta que, fa uns dies, van desaparéixer de la seu de la colla festera, al carrer Zumalacàrregui de Vila-real, diversos aparells electrònics, com ara un ordinador portàtil, un aparell de música i diverses propietats dels joves que tenen llogada, durant tot l'any, aquesta casa al centre de la Vila. No és la primera vegada, ja que la setmana passada ja intentaren presentar-la, la mateixa denúncia (només van ocórrer els fets), però desistiren davant els entrebans que els posaren els membres del cos de la Policia Nacional: que si no valia la pena, que si aquestes coses no se denuncien, etc.
Aquest matí la cosa no ha anat diferent. Després de fer-los esperar 2 hores de rellotge (i això que només tenien dos ciutadans davant d'ells), han intentat presentar la denúncia quan els ha arribat el torn, però ha estat impossible. Damunt la cosa ha acabat, com per desgràcia quasi sempre, amb unes frases que ja sonen massa per terres valencianes: Mire esta placa, haga el favor de hablarme en castellano, no vamos a tramitarles nada, esto no és el video-club etc.
No cal generalitzar, però sembla ser que alguns policies no solament volen ignorar la legalitat vigent (la cooficialitat de castellà i valencià està recollida en l'Estatut d'Autonomia i tots els ciutadans tenim el dret a expressar-nos en qualsevol de les dues llengües i, també, a ser atesos en la nostra llengua... cosa que serà impossible mentre la Generalitat Valenciana no exigesca el requisit lingüístic a tots els funcionaris) tractant d'imposar als joves en quina llengua han d'expressar-se, sino que, fins i tot, semblen partidaris de l'anarquia tractant de convéncer els ciutadans per a què no presentem denúncies.
Una cosa és que, al final, el robatori siga delicte o no arribe a ser-ho, si la quantia no se considera com a tal, però una altra és el tracte que ens mereixem tots els ciutadans de Vila-real. Finalment, el joves vila-realencs, veient que aquesta Comissaria de Vila-real és, de vegades, un autèntic desori (o descontrol), han decidit posar el fets en coneixement de la Policia Municipal...
Atropellar no és, només, passar amb un vehicle per damunt dels vianants, també hi ha atropellaments psicològics i a la Comissaria de Vila-real n'hi ha hagut als darrers anys, uns quants. Pregunteu-li al ciutadà, i amic, J.P.B. al que li canviaren el nom del D.N.I. i, ara, un fum de mesos després quan, per fi, li han donat la raó i li han escrit el nom correctament, resulta que li han posat el nom que tenia la ciutat al segle XIX: Villarreal, en castellà... Es veu que tampoc tenen clar quin és el topònim oficial, únic, de Vila-real.
Aquestes coses no sabem si li arriben al Subdelegat del govern, Antonio Lorenzo, però li les farem arribar mitjançant els regidors de l'Ajuntament de Vila-real, així com també a la diputada provincial, i amiga, Maria Gràcia Molés, o als diputats del BLOC a les Corts Valencianes, Josep Mª Panyella i Enric Morera.
Els policies destinats a Vila-real potser no sàpiguen expressar-se en valencià, però haurien de tenir uns mínims coneixements legals i, sobre tot, dispensar als ciutadans víctimes dels delictes amb un tracte més allunyat de la prepotència, la xuleria i, com a mínim, més pròxim a l'educació i la cordialitat. O és que s'ha de comprendre el delicte i, al mateix temps, penalitzar la víctima? El tracte dispensat als valenciano-parlants, per part de la Policia Nacional de Vila-real, està ratllant, per moments, el racisme, per no dir el feixisme...
Los de Vila-real no sabemos si el castellano està en peligro o si España se rompe, però, desde hace unos años, cada vez nos resulta más difícil expresarnos en nuestra lengua materna, el valenciano, incluso en nuestra propia casa y, más aún, en foros dónde la legalidad nos ampara... ¿sólo en teoría?
Qui perd els orígens perd la identitat i els castellans monilingües haurien d'aprendre a l'escola -els policies també- que mai en la Història d'Espanya s'havia parlat tant en castellà com ara mateix. Però, això sí, Franco i la dictadura van acabar, oficialment, fa 30 anys. A vore si prenen nota els superiors jeràrquics dels estaments policials!!!
P.D.- No tenia intenció d'escriure al blog fins dijous, després del partit de futbol contra el Liverpool, però, parafasejant la vicedirectora territorial d'Educació, Reme Herrero, els pares quan n'hi ha pel mig un fill, estem disposats a tot!
6 comentaris:
Al meu sogre li va passar una cosa semblant al mateix lloc. I això de que no val la pena denunciar és una cosa que m'indigna, això són poques ganes de treballar.
Malfeiners i maleducats, en dues paraules.
Jo conec una xicona que la van agredir, i la Policia Nacional li va posar mil entrebancs perquè formulara la denúncia. Li va costar 3 dies de passegets a la Comissaria, 3 dies d'aguantar que se li burlaren en la cara, 3 dies de patir quasi més humiliació per part dels agents que part de qui la va agredir... però va posar la denúncia!! vaja que sí!!
Molt fort!!!
Què vindrà després?
'No denuncies a tu marido por eso, total sólo son unos moratones'
Del tema de la llengua ja ni parle... lo mateix de tota la vida. Això passa a Vila-real, Cs, València o Alacant. Sabem ben bé qui són els responsables però continuen guanyant eleccions amb majories absolutes.
Víctor
Cs city
blocjovecs.blogspot.com
Després de parlar del tema amb mil i un veïns, se confirma que això de disuadir de posar denúncies, clarament, respon a una estratègia governamental de cara a les estadístiques: "Villarreal (encara tenen el nom en castellà) es un pueblo tranquilo dónde apenas hay delitos".
El tema de la llengua és reiteratiu.
Però, oh, sorpresa: ahir per la vesprada van tornar a Comissaria i van ser rebuts pel Cap de Guàrdia de la vesprada que, a més, amb un valencià normatiu els va donar la raó en tot i va reconéixer que no és la primera vegada que passen aquestes coses a Vila-real.
Tant de bo augmenten els policies amb el tarannà del de la vesprada i depuren el cos de fatxes i dictadors com els que, pel matí, van tindre la malasort de trobar-se els membres de la Colla "El Desori".
Sí, Toni, tens raó en tot el que dius. A mi, farà cosa d'un mes, la P.N., en el marc d'una identificació rutinària a l'Estació de Castelló, se'm va exigir que no parlara en valencià. O el que és el mateix, que havia de parlar en llengua castellana... Com que vaig respondre-li a l'agent que ell ja sabia massa que això no em podia ser exigit, em va dir: "Si quieres hablar en valenciano que os pongan una policía autonómica"; "Soy miembro de un cuerpo del Estado y no tengo la obligación de aprender valenciano"; "Si quieres te hablo en gallego". A la cosa del gallec li vaig respondre que jo sí que l'entenc i que m'agradaria que hi parlara...
Com a colofó vaig informar l'agent que informaria les autoritats d'aquesta irregularitat humiliadora, per a després acomiadar-me'n. D'aquesta manera, em vaig entrevistar amb el Cap del Servei de Promoció de l'Ús Social del Valencià de la Generalitat Valenciana, per a fer-lo sabedor que entre Vila-real i Castelló el valencià deixava de ser una "llengua d'ús" per a passar a ser una llengua afuncional, desprestigiada i problemàtica. El responsable de la Generalitat em va asseguar que farà arribar aquesta queixa als responsables del Ministeri de l'Interior durant la propera reunió que hi tindrà lloc el mes de setembre entre ambdues administracions... Esperem que això del "valencià, clar que sí" i "Valencià, naturalment" no acaben sent definitivament "valencià, naturalment que no"!! Res, siguem positius i parlem pels colzes!!
Tot açò es resum en una qüestió d'actituds: O siga, la manera com fem les coses. Jo puc dir: "¡Háblame en cristiano, coño!" o puc dir: "Por favor: ¿Me puede hablar en castellano, que llevo poco tiempo aquí? I aleshores tot canvia; perquè el que és anormal és que a una persona li "atropellen" els seus drets i encara damunt tinga la culpa (o se n'haja de sentir culpable)de no se sap exactament què. Això, (ara) ja no té cabuda. Lamentable i il·legal.
D'altra banda, la cosa és tan senzilla com ara que pagàrem les factures de telèfon i quan vulguérem telefonar, la companyia telefònica ens ho impedira. Això és el que passa: Els ciutadans paguem un servei públic i universal per la nostra seguretat i dels nostres béns i a l'hora de la veritat el servei és francament deficient:
On està el llibre de reclamacions o l'Oficina del Consumidor? Ens faran algun cas? Hem de pagar una penitència extra per alguna cosa que feren malament els nostres avantpassats i per això sembla que aquest servei públic vulga ridiculitzar-nos? Preguntes que cadascú pot respondre's en la llengua que vulga; jo provaré de fer-ho en anglés que és la llengua de l'Educació per la CIUTADANIA...
Publica un comentari a l'entrada