dilluns, 14 de juliol del 2008

TÀRREGA, UN VILA-REALENC MÉS UNIVERSAL AMB NOKIA



El conciutadà més universal de la ciutat, Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea, va nàixer a Vila-real el 21 de novembre de 1852 i va morir a Barcelona l'any de la Setmana Tràgica (1909) un 15 de desembre, és a dir, la Diada de Tàrrega a nivell local (els valencians sempre commemorem el traspàs dels nostres il·lustres).

Amb Tàrrega, sempre hem tingut els vila-realencs un sentiment de deute, malgrat les publicacions que li hem dedicat en els aniversaris, els carrers (l'avinguda Tàrrega és, avui en dia, el vial principal de la ciutat), l'institut de Secundària (el segon de les comarques de Castelló, construït al 1966 quan només hi havia el Ribalta a Castelló) o les dues escultures (el bust d'Ortells a la Plaça Bayarri, o la de Gimeno al pati del Museu de la Ciutat), ja que, al seu dia, va ser soterrat al cementeri de Castelló i, més endavant, Benicàssim va començar a organitzar els Festivals Internacionals de Guitarra (quedant l'Ajuntament de Vila-real com un col·laborador més) dedicat al mestre que va enlairar l'instrument musical, des de les tavernes marginals, als escenaris i palaus musicals més emblemàtics d'Europa, integrant-lo com un element noble dins dels més clàssics concerts musicals...

Ahir diumenge, al Levante de Castelló, Ana Torregrosa repassava la figura del vila-realenc més universal i recordava tothom -alguns vila-realencs m'han confessat que ho descobriren ahir- l'autoria de la sintonia o politon de Nokia (podeu escoltar el Gran Vals de Tàrrega als vídeos de YouTube del final del post) més popularitzat als darrers anys pels usuaris del telèfon mòbil, ara que l'iphone (pronunciat ifon o aifon, pels que, com jo, no sigueu anglòfils) sembla que amenaça la seua hegemonia per a un futur pròxim.

..........................................................................................................................................



Domingo 13 de julio de 2008
LEVANTE-EMV
telefonía móvil
El politono de Nokia es de Francisco Tárrega

Las trece notas más repetidas en los móviles provienen de un fragmento de 'El Gran Vals', compuesta por el maestro de Vila-real en 1902.

Ana Torregrosa
Cuando en 1902 Francisco Tárrega editara la obra El Gran Vals no podría pensar que cien años más tarde se fuera a hacer tan popular por ser la melodía más empleada en los teléfonos móviles Nokia.
Y es que a estas alturas deben ser las trece notas más repetidas de la historia, pero muy poca gente sabe que proviene de un fragmento de la canción editada por el compositor vila-realense en el año 1902 de la mano de la editorial Antich y Tena, de la que lo único que se conoce es que es una obra de salón.
En un principio, Nokia la llamó Gran Vals, pero en 1998 la gente empezó a identificar las notas con los teléfonos de la compañía finlandesa y pronto apareció en los menús de configuración de tonos como Nokia Tune y acabó estableciéndose como el tono de llamada estándar en los teléfonos celulares de la compañía, además de usarse como eslogan y anuncios publicitarios.
Anuncios y versiones
Pero no sólo la compañía de teléfonos es la que ha usado directamente las obras del célebre compositor y guitarrista ya que Tárrega se encuentra entre los más versionados. Versiones de la mano de artistas actuales de la música pop como Mike Olffield, que incluye su versión particular y orquestal de Recuerdos de la Alhambra en su banda sonora para la película Los Gritos del silencio con la que consiguió un Oscar en 1984. Mocedades y Miguel Ríos con sus distintas versiones de la misma obra, o Rocío Jurado con su propio Capricho árabe son otros de los artistas del panorama nacional que usaron piezas del compositor vila-realense.
Asimismo, la influencia de Tárrega también se hace notar en el mundo publicitario en anuncios de ayer y hoy como el anuncio tan popular de las salchichas Oscar Mayer o en el último anuncio de los helados Häagen Dazs, Sonrisa, con la aparición de uno de los fragmentos de Lágrima.
Sin duda, si Francisco Tárrega hubiera cobrado simplemente un céntimo por cada teléfono móvil que emplea dicha melodía o por cada vez que se ha usado alguno de los fragmentos de sus partituras, se habría convertido en uno de los personajes más ricos de la historia pero hay que señalar que la sintonía ya es de dominio público por haber transcurrido setenta años después de la muerte del autor y a partir de los cuales, si no existen descendientes directos-Tárrega tuvo cuatro hijos pero todos ellos murieron sin descendencia- dicha obra entonces puede ser utilizada de forma libre, respetando los derechos morales.
Reconocido como el principal representante de la guitarra española moderna, Tárrega actuó en las principales ciudades Europeas, dando a conocer la guitarra como un expresivo y moderno instrumento.

2 comentaris:

Paco Montañés ha dit...

Hola, Toni. Pocs dies arrere en CNN ja vaig observar la notícia. Vaig ampliar els meus coneixements sobre "Quiquet", ja que m'estranyava que li cridaren per Francisco / Francesc / Paco i vaig trobar un bon treball d'una alumna de la UJI (http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos2006/Tarrega.pdf )en 35 fulles, que intuïsc, per els seus cognoms les seua ascendència. Amb això, vaig recordar a la meua àvia Contxa com em va explicar que actuava o quasi parlava "Quiquet el del Nokia" (a partir d'ara). Salutacions.

TONI PITARCH ha dit...

Fins ara, l'ora de referència era l'assaig biogràfic d'Emilio Pujol (1978) i des de 2002 comptem amb la Biografia oficial feta pel jove vila-realenc Adrian Rius... que és d'on beuen la majoria de referències a Tàrrega.
Un veí meu diu que vivim a l'avinguda de Paco el Músic.

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2023/24 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2023/24 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes