ARTISTES O ATLETES?

Acabe de vore a la tele la final olímpica de bàsquet entre Afroamèrica (USA) i Eurospanya (Spain, UE) i, naturalment, he eixit de dubtes: artistes i atletes... Aquesta pregunta que -quan les coses van malament- quasi sempre ens fem els aficcionats al futbol, i als esports en general, és una fal·làcia perversa perquè l'artista, com l'esportista, no naix, es fa dia a dia a base d'esforços, entrenaments i sacrificis...

Sí, sí, ja sé que Juan Roman Riquelme, alias El Feliç i sempre situat a les antípodes dels atletes, ha guanyat una medalla d'or caminant... però al costat tenia, com a mínim, dos galgos (el Kun Agüero i Messi que, cadascú individualment, són la síntesi de l'artista i l'atleta) i un Gago (l'antítesi de Roman)... Així li les posaven a Felip II i a Riquelme que encara cobra nòmina grogueta, és a dir, de Roig.

Veient el bàsquet també m'he preguntat sí és el mateix el que se juga a Europa i a Amèrica, perquè el bàsquet americà és molt més físic malgrat l'abundància d'artistes i, potser, més fàcil d'arbitrar (sense passos, personals...), o no... El mateix passa amb el futbol: és juga el mateix a Europa (Champions, UEFA, Eurocopa, les millors lligues del món, etc.) que a Sudamèrica (perquè al nord, llevat d'Altidore, no existeix el futbol)?

De segur que Don Manuel Pellegrini i Ripamonti us diria, ràpidament, que sí, encara que el seu paisà i deixeble, un tal Mati-gol?, Mati-passe?, Mati-prou?, Mati-què?... no sap / no contesta... Sense anar més lluny, un tal Palermo -sí, aquell que ens va posar en el mapa-, despres de fracassar estrepitosament en Vila-real, Sevilla i Sant Sebastià... torna a ser l'estrella del Boca... Que m'ho expliquen: o juguen caminant o juguen a una altra cosa?

El que, a dia d'avui, encara no sap a què juga és el Vila-real Club de Futbol, Subcampió de Lliga i, per això mateix, classificat directament per jugar la Champions League. L'evident falta de forma física de la majoria dels jugadors, a una setmana vista de començar la LLiga, és escandalosa, sobretot la d'aquells que van estar els pilars bàsics de la defensa (Gonzalo o Godín sense anar més lluny) durant la temporada anterior i que han estat molt fluixos tota la pretemporada... Oh témpora, oh mores!...

No deixar escapar jugadors com ara Marcos Senna o els altres dos internacionals (Capdevila i Cazorla) és fonamental per recuperar el nivell, així com la participació d'Eguren al mig del camp i, de segur, de Josico que serà el seu substitut natural per afrontar tantes competicions... A Edmilson i Ibagaza encara se'ls espera, al mateix temps que desespera Llorente mentre no li arriben balons...

Sense velocitat, l'artista pot acabar avorrint l'espectador. Només quan l'esport és una síntesi entre art i esforç físic, reapareix la química amb l'afició...