BRUSSEL·LES: SALVATS PER LA CERVESA...

El dilluns 4 d'agost vam arribar a l'aeroport de Brussel·les al migdia i fins aquest dimecres, millor dit dijous, 14 d'agost, no hem dormit a casa. Naturalment, no vaig a contar-vos el viatge, és a dir, tot el que hem vist (que ha estat molt: Brussel·les, Bruges, Gant, Anvers i, per circumstàncies que quasi tot sabeu, també Lieja i Amsterdam), gaudit (viatjar amb amics que saben moures pels llocs més exquisits i seriosos però, encara més, pels més senzills, i més divertits, és tot un luxe a l'abast de minories perquè, al capdavall, l'amistat és la millor riquesa que hi ha en aquest món de contradiccions), menjat (xocolata d'alta qualitat, sí senyora!, però massa musclos per al meu gust particular) i begut (bona cervesa, la trapista la millor del món segons la meua subjectiva opinió, i café de perolet encara que el disfressen d'exprés), encara que aquest darrer capítol ha estat fonamental a l'hora de prendre's amb bon humor l'odisea final...

De dilluns a diumenge (vam poder saludar Guillem Amor, l'ex del Vila-real i del Barça, tot entrant al Palau Reial de Brussel·les), els cinc membres de l'equip vam passar set dies increïbles, ben aprofitats, des d'un hotel molt cèntric a la capital (d'Europa?), acompanyats, al principi, per dos joves de Pedreguer (Mar i Jose) que van marxar divendres i, per tant, van estalviar-se fer d'Ulisses al segle XXI.



Del dilluns (11 d'agost), quan teníem prevista la tornada, fins dimecres a la nit (sobre les 10 de la nit arribàvem a Manises), tres dies vivint en aeroports europeus i dormint a Brussel·les en hotels de luxe (Holliday Inn i Sheraton, és a dir que, malgrat tot, la cosa no va eixir tant malament): Brussel·les (11), Lieja (12) i Amsterdam (13) des d'on, per fi, eixirem sobre les 19.20 h. cap a València. Aproximadament, a les 11 de la nit érem rebuts per amics i familiars al hall d'arribada de Manises... Ja som a l'Europa del Sudoest?, al País Valencià?, a la Comunitat?... Kasson Judes, que m'han robat la cartera. Definitivament, açò és/digueu-li Espanya...



Si el que ens ha passat s'usara com argument d'un programa televisiu del Follonero, l'amic de Buenafuente (és l'últim que ens podria passar!), de segur que li posava per títol SALVATS PER LA CERVESA BELGA ja que tinguérem l'ocasió, no solament de fer un màster teòric sinó, fonamentalment, pràctic (tot treball de camp), per tractar de provar-ne una part ínfima entre la gran varietat de cerveses clàssiques. Els experts en solen distingir diversos tipus en funció de l’origen, l’elaboració i els ingredients afegits:

Pils.- L’estil més popular a Bèlgica, el seu nom prové de la població Pilsen, on va començar la producció el 1842. Avui dia es continua fabricant on es va inventar la primera Pils, a la fàbrica Pilsener Urquell. La Pils és una cervesa de baixa fermentació, amb un sabor lleugerament amarg, rossa, daurada i només amb un 5% d’alcohol: Maes, Stella Artois, Jupiler, etc.


Blanca o de blat.- És un tipus de cervesa on també s’utilitzen, a part dels ingredients habituals, blat i altres espècies: Hoegaarden, La Troublette, etc.


Rossa forta.- D’alta fermentació, color daurat, espumosa i de forta concentració alcohòlica: Delirium Tremens, Deugniet, Duvel, La Guillotine, Hapkin, Judas, Julius, Sloeber, etc.


Ambrée.- Cervesa elaborada com la pils, però més fermentada. Són semblants a les angleses i podem distingir entre la negra (pel sabor) i la rossa (pel color i la textura): De Koninck, Palm Speciale, etc.


Trapistes.- La meua debilitat als darrers dies. Com també passa al nostre territori, els productes alimentaris tradicionals tenen una base medieval cristiana i religiosa, ho hem de reconéixer si no volem que ens qualifiquen d'ignorant (el bon vi, els millors licors, el bon formatge, les pastes i la reposteria més distingida en general, l'artesania ben feta, els fruits del camp... quasi tot prové dels antics monestirs!). Només n'hi ha 6 cerveses que poden utilitzar la denominació de trapistes. La diferència amb les cerveses d’abadia és que les trapistes són, realment, les úniques fetes per monjos: Chimay, Orval, Rochefort, Westmalle, Achel, etc.


D'Abadia.- Cerveses d’alta fermentació, fortes, maltejades i, en algun cas, una mica afruitades. Originalment han estat fabricades en abadies, però després les han manufacturat companyies independents. L’Abadia és propietària de la recepta i del nom, però empreses particulars les han registrat tot provocant que el nom original desaparega: Grimbergen, Pater Lieven, St Feuillien, Villers, Augustijn, Ename, Leffe, Petrus, Abbaye des Rocs, Corsendonk, Floreffe, etc.


Roges.- Són cerveses de fermentació mixta que es regeixen pels processos de fermentació superior madurarant en bótes de roure durant, aproximadament, 18 mesos. Al final es mesclen amb cerveses joves. El sud de Flandes oriental (les regions de Roulers i Kortrijk) n’és l’origen i aquest color tan característic es deu a la malta utilitzada: Rodenbach, Duchesse de Bourgogne, Petrus Vieille, etc.


Lambic.- El Lambic es pot beure directament, però també s’utilitza com a base per a la manufactura de cerveses Gueuze (mescla diferents Lambics d’anys diversos). Té la característica de no fermentar per l’acció directa del llevat, sinó per l’acció de bactèries que es troben a l’aire: Lindemans, Mort Subite, Timmermans, etc.


Lager.- Cervesa de baixa fermentació, guardada a una temperatura propera als zero graus durant dos mesos. Un cop envasada, ha de consumir-se de seguida: Maes, Stella Artois, etc.


De sabors a fruits.- Per mi només són cervesa en quant a la matèria prima, però no pel gust: una espècie de kalimotxo de cervesa amb petitsuís : Kriek, etc.