Un mal dia el té qualsevol. Jo mateix, el vaig tenir el propassat dimecres. Yurema Requena va cumplir anit o, millor, aquesta matinada (tretzena a la prova olímpica d'Aigües Obertes), però ha tingut dies millors. L'Ajuntament de Vila-real sap que amb la intenció no és prou i que el preparament d'anit a la piscina de l'Ermitori de la Mare de Déu de Gràcia era molt millorable: l'aportació dels voluntaris del Club de Natació de Vila-real excel·lent, però des dels poders públics (i privats... on són les grans empreses de Vila-real que mai s'han gastat un duro pel poble / la ciutat en èpoques de bonança? Ara, més amagades que mai i despatxant treballadors a punta-pala!) s'hauria pogut gestionar una pantalla d'un tamany decent... s'hauria pogut col·locar el públic a les graderies i, per tant, augmentar l'ambient...
És clar que, a bou passat, veient la lamentable retransmissió de TVE, la televisión de todos, però más de los de Madrid, que ens va castigar amb dos partits de voleiplatja mentre les nadadores anaven bracejant, un pot pensar allò que sempre pensen la majoria de vila-realencs sobre quasi tot: I això pa què?... Sí, senyors, com diu un bon amic, Vila-real ha esdevingut el poble del pa què?, és a dir, la versió local del mesinfotisme valencià...
Naturalment, tot el que ha envoltat la primera persona olímpica de la Història de Vila-real (1274-2008), qui s'ha guanyat merescudament que la piscina coberta municipal porte el seu nom, és una història amb un bon regust final... no com el lamentable espectacle futbolístic que digerírem anit, alguns, al Madrigal amb una contundent derrota davant el Valladolid de Víctor (1-5)... Les pretemporades són per corregir, però malgrat les notables absències de futbolistes, falta ritme, força física, mentalització col·lectiva i, sobre tot, velocitat, molta velocitat... Sempre hem sigut un equip lent, però enguany tots tenen un any més i els que han vingut tampoc eleven la velocitat mitjana, llevat d'Altidore (l'úni que anit va apuntar alguna coseta interessant).
3 comentaris:
Felicitacions a Yurema!! Només el fet d'estar entre les millors del món i completar la prova sencera ja la fa una heroïna de l'esport local.
Em vaig quedar despert tota la nit per a vore-ho, i sí que em va cabrejar el voleiplaja; però igual que em van cabrejar els talls publicitaris constants i llargs el dia de la ceremònia inaugural d'estos Jocs.
Interrompien a dos per tres un fet no ja d'interés general, sinò d'interés mundial. La tele de tots?? Turururú!!
Bon blog! Sí, sí, espereu-me a Vila-real que vinc a festes. Seguríssim! A més, tinc moltes ganes de vore-vos!
Carla
Hola, Toni : Em sap mal no poder haver intervingut abans en el teu bloc, però estic de vacances em i cau la connexió constantment. Gràcies per la teua atenció i per les persones que ho han expressat en aquest boc o en altres comentaris de premsa. Entenc el cabreig de Yurema perquè no es preparava simplement per a ser la segona. No va tenir bones sensacions per a donar el 100 % i en una prova de 2 hores que es decideix tot en 5 minuts i amb 20 segons de diferència, açò es nota. Del que no hi ha dubtes és de l'estima per la seua ciutat. Ha rebutjat ofertes econòmiques per a entrenar en altres clubs i li són dramàtics els seus "stages" sense el seu entrenador. És humil i nada perquè li agrada i les seues ambicions se centren en el seu esport. Pensem uns segons en les hores que nada, generalmnte sola, en la piscina en les hores que nosaltres dormim o malgastem en el nostre temps lliure. És un exemple que ho valorarem quan ens falte. Fins a sempre.
Publica un comentari a l'entrada