LA TERRA PROMESA III

Causalitats? Casualitats? No, no és només un joc de paraules. El divendres dia 21 de setembre de 2007, tal dia com avui fa un any, vaig tindre el plaer de participar en la presentació del curmetratge LA TERRA PROMESA, realitzat per Xavi Manzanet i produït per Miquel Notari.

Doncs, bé. Ha estat, precisament, l'amic Micalet Notari qui, ahir dissabte, em comunicava la bona nova: La Terra Promesa en porta tres, però no em referisc a les versions, ni a les edicions com solen fer els americans amb Batman, Rat-Penat II, El Drac i Robin III, etc. No, no, ni molt menys... El que tracte d'explicar-vos és que LA TERRA PROMESA acaba d'aconseguir el Premi de Medi Ambient atorgat pel Jurat del XVII Festival de Cortometrajes de Madrid i, per tant, en van tres.

MUTXAMEL...


FINESTRAT...


I, ara mateix (el Festival acaba avui, primer aniversari de l'estrena), Madrid.


Sí, sí, heu llegit bé! Potser Xavi no ha estat profeta a la seua terra (sempre serà una promesa?), potser al Festival de Curts de Vila-real van ser això, molt curts! Tal vegada, van usar unes altres vares de medir o metratges. També -per allò que, diuen, sempre és més fàcil veure la palla a l'ull de l'altre-, potser la contaminació produïda per les empreses ceràmiques a la comarca de La Plana es veu menys des de dins. Però la realitat és tossuda i el treball conjunt de Xavi i Miquel, Miquel i Xavi està donant els seus fruits. Ara només resta que les nostres autoritats es prenguen seriosament aquesta temàtica que afecta, directament, la salut de tots i facen pràctiques de transparència informant puntualment, com ens informen els professionals de l'oratge, quin és l'estat real de l'aire que respirem...

Pels no iniciats en la matèria puc dir-vos que LA TERRA PROMESA és un curtmetratge de producció totalment independent que es va gravar a Vila-real, l'Alcora, Castelló i València entre els mesos d'agost i setembre de 2007. Es tracta d’una aproximació, completament allunyada de posicionaments polítics i interessos particulars, a la realitat de la indústria ceràmica i la seua relació amb el Medi Ambient, sense oblidar l'estreta relació que ha tingut en els seus orígens amb un sector en perill com és el dels cítrics.

Al sector ceràmic, a banda de la temàtica mediambiental, els que estan en perill -ara mateix- són els treballadors que figuren als llistats (¿negres?) d'Alaplana, Azuvi, Zirconio i, fins i tot, alguns del Grupo Porcelanosa... perquè els que han anat al carrer en els darrers dies i mesos, ja no tenen que patir pel seu lloc de treball... ara els queda el pitjor, és a dir, cobrar de l'atur i buscar una feina nova amb els temps que corren.

Tornant al documental, per si encara no l'heu vist, dir-vos que compta amb testimonis de persones relacionades amb el món de la ceràmica, siga per motius laborals o per la seua relació en alguna institució. Entre d'altres, amb els de Joan Carda, professor titular de Química Orgànica en la Universitat Jaume I i insignia d’or de la Associació Espanyola de Tècnics ceràmics; Josep Ferris, metge especialista i responsable de la planta d’oncologia infantil en l’hospital La Fe de València o Manuel Vilanova, alcalde de Vila-real entre 1995 i 2007.

El documental està centrat en una investigació realitzada al voltant d’un informe del CSIC sobre la qualitat del aire a la nostra comarca, que mai es va fer públic. Produït davall el segell d’Enquadre Produccions, és el tercer treball del realitzador vila-realenc Xavi Manzanet i la seua primera incursió en el món del gènere documental. Enhorabona!!!