Avui, mentre Fermí -el meu xòfer particular- em portava amb la limousine des de l'Institut d'Ensenyament Secundari, on done classes més que res per realitzar-me ja que em sobren els diners per tots els costats, fins la mansió on habite, he fullejat, com sempre, els diaris El Mundo, La Razón i ABC (els que més m'agraden, després de Mediterráneo El Periódico de Castellón) mentre escoltava l'amic Federico... Fins ací, res de nou.
Però, quasi arribant a casa, he sabut, per fi!, i per primera vegada en la meua vida, el sou que me paguen per impartir classes als alumnes d'E.S.O. i Batxillerat... Una delícia de treball on, que conste, no ens importaria pagar per acudir cada dia als que, com jo mateix, ho fem només per realitzar-nos, ja que la cartera de valors, les inversions i altres activitats financeres que ens acaben d'ocupar durant l'extens temps lliure de què disposem -moltes hores diàries més set o vuit mesos de vacances- ens les porta, directament, l'assessor personal.
La veritat és que mai m'havia preocupat pel sou com a docent... Però, hi ha un però...
Segons la periodista de El Mundo que ens informa des de València usant com a font (de mora?) d'informació la Conselleria d'Educació, resulta que cobrem una nòmina que, a ulls dels meus amics del PP, està molt bé:
I segons el revolucionari del meu xòfer, un home de classe baixa que sempre està renegant contra tots els governs perquè consulta la informació del sindicat majoritari, l'STE (Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament), resulta que cobrem una misèria:
Com quedem? Jo, de fet, ja he quedat amb Rafa per fer la partida de tennis, amb Sergio per anar al golf aquest cap de setmana i amb Fernando per donar unes voltes pel circuit al pont de la Puríssima, o sea...
14 comentaris:
Jo també sóc "ric". Treballe quasi 40 anys a una escola i quasi arribe als 3.000 euros... BRUTS, comptant pagues extres, perquè després me'n descompten més de 1.000 al mes.
Els mestres valencians portem 15 anys amb pujades del 2% i a la cua de totes les comunitats autònomes.
Que s'informen quan cobren els consellers, concejals i funcionaris de l'Ajuntament!
M.A.
És demencial que ensenyament, seguretat i sanitat no perceben uns salaris edequats en relació a altres funcionaris o d'altres camps. Hi ha estudis sobre els desatins de la "conflagració polític-periodística" actual, Toni ?
Ja em contarás de la Piscina de la Verge de Gràcia ....
Salutacions .
Comparativament, els funcionaris autonòmics valencians estem més mal pagats que la majoria i aquests anys de bonança econòmica s'ha vist clarament... Ara, quan les empreses privades no paren de tirar gent al carrer, sembla que tornem a estar "de moda".
I sobre errades periodístiques (aquesta ho és) fetes, o no, amb mala fe, més que estadístiques o estudis seriosos, hi ha llibres de gent que se dedica a caçar posades de pota o, en castellà, "gazapos"
M'ha encantat l'article!! Dels millorets que t'he llegit, per eixa elegància humorística que empres a l'hora de demostrar que estàs cabrejat amb un fet injust.
Tant de bo fóra veritat i tots tinguèrem jacuzzi a la sala de professors!! jejeje
A aquest correveidile (no se li pot atorgar el títol de periodista) li haguera anat bé saber que els docents valencians estem al nové lloc en una hipotètica classificació de sous feta entre totes les autonomies.
També m'agradaria saber d'on es trau que un mestre amb cinc sexenis cobra 2.890 euros. Jo en tinc 6, cobre per càrrec directiu i per poquet passe dels dos mil. Quan vulga li ensenye la meua nòmina.
Aquest individu es un mentider i caldria que el sancionaren posant-lo fins al coll dins d'una bassa plena de merda i que cada cinc minuts passarà una corbella a ras de merda per a que triaria si vol quedar-se sense coll o escabussar-se...
Bo, seriosament, tots sabem de qui cobra el Mundo, amb qui comparteix llit i taula i quins objectius té.
El senyor o senyor de la Torre és un pèssim professional.
els periodistes tampoc tenen sempre la culpa... no mateu al missatger! pegueu-li a la font també... no?
L'objectiu de l'article és denunciar els "pobres" (d'esperit) periodistes i no els periodistes "pobres" que jo en conec un fum, quasi tots de les comarques de Castelló, i, generalment, encara estan pitjor pagats que els professors... La majoria són bons professionals, això sí, sotmesos a la veu de l'empresa o del partit que paga.
Per tant, res més lluny de la meua intenció que anar contra els informadors/periodistes, per favor!, que això me toca molt aprop (els que em conixeu bé ja ho sabeu de sobra).
No cal matar al missatger.
Però de tant en tant hi ha cada missatger per ahí que... tela marinera!!
Los periodistas, generalmente, están peor pagados que los profesores. Pero no sólo ellos. Los azulejeros, los mecánicos, los administrativos, los abogados, los obreros, los que atienden un comercio, los cortineros.... ¿alguna de estas profesiones alcanzan los 3.000 euros brutos al mes? Yo, al menos, no los conozco, ¿les suena aquello de los mileuristas?
Totalment d'acord!
Jo també conec treballadors del taulell, mecànics, llanterners, electricistes i gent que fa "xapusses" per les cases que, de segur, no cobren 3.000 euros oficialment pero tenen casa o pis, xalet amb piscina i millor cotxe que la majoria de professors... Per què? Perquè els diners negres (i les hores extres per baix mà) han campat pertot arreu mentre funcionava l'economia i els rics oficials érem (de cara a Hisenda) els funcionaris i els treballadors amb nòmina que mai hem pogut amagar res...
En temps de crisi, els professors que hem tingut que fer una o dues oposicions molt dures, sempre acabem sent l'objectiu de tothom. Qui vullga animar-se, ja ho sap, a estudiar que són quatre dies!
Bon dia Toni!
Hagués preferit enviar-te un correu, però no l'he trobat, així que (disculpa el meu atreviment; pots borrar aquest comentari)m'he decidit a fer-te un parell de preguntes, tu que en saps tant d'historia i cultura de la nostra terra. Per una banda... A ma casa, quan ha plogut molt, es diu que "ha caigut una remaçada", buscant a l'Alcover vaig trobar maçada, que venia de mac, es a dir còdol, d'on vaig entendre que "remaçada" tal volta volia dir caure tanta aigua que sembla que cauen pedres. No sé si aquesta expressió és una invenció de ma casa, o si se sol dir arreu del poble... (soc de Vila-real) La paraula "remaçada" no surt ni al diccionari de català, ni tampoc a l'alcover... així que tinc el dubte de si s'hauria d'escriure re-maçada o remaçada tot junt. espere que em pugues solucionar aquest dubte.
D'altra banda, i com que en saps tan d'història... m'agradaria saber com es mesurava la distància a l'edad mitjana quan u anava amb cavall... he vist que hi han diferents mesures... però totes es refereixen a distàncies que no arriben al metre... i per exemple fanegada suposse que es refereix a mesures per establir el terreny del camp i no a les distàncies recorregudes. Vaig pensar que tal volta es seguia usant la milla romana... però davant el dubte m'he decidit a preguntar-te, per si coneixies un mot exacte que determinara la distància que feia un cavall. vaig veure que un cavall podia fer vora els 600 quilómetres al dia, però m'agradaria saber cóm dir açò amb un vocabulari de l'edad Mitjana... Moltes gràcies. Et felicite pel bloc. molts dubtes que tinc els solucione amb les teues paraules. I això sempre és una sort.
quitellengua@gmail.com
Disculpa Toni!!
He trobat solució a un dels meus dubtes...
No es diu remaçada... sino ramassada...
Açò és el que diu el diccionari de Valencià en perill d'extinció
RAMASSADA
Pluja de curta durada, però forta i de gotes grosses.
Una ramassada és, literalment, l'acció i l'efecte d'agranar amb un ramàs. Segurament s'usa en el sentit ací definit perquè una pluja de les característiques descrites neteja com si s'arramassara.
Aquest mot s'empra tant en les comarques septentrionals com en les centrals.
Tot va ser començar la processó i caure una ramassada que em deixà com si m'hagueren tirat un poal d'aigua damunt. ¡I duia la jaqueta nova!
En valencià també es diu
aiguada, aiguarrada, alaboc, arruixada, arruixó, esbatussada, esbatussó, ramalada, sobatuda, volutxada, xapacó, xapallada, xapalló
La llengua estàndard sol emprar
aiguada, aiguat, barrumbada, ruixat,terrabastada, xàfec, xafegada
En castellà es diu
aguacero, chaparrón, turbión
Disculpa'm...
un abraç!!!
(I borra els misstages, si així ho estimes... gràcies)
De tota manera, ja saps que el català oriental (el de Barcelona) té una fonètica en "a" (Tarrassa) on nosaltres, com els lleidatans, fem "e" (Terrassa), per tant: ramassada/remassà...da.
Respecte a les distàncies, dir-te que l'antiga Via Augusta tenia punts quilomètrics –miliaris–, calçada empedrada, àrees de descans i fins i tot mapes detallats. La xarxa viària plantejada durant l’Imperi romà ha estat resseguida per les civilitzacions posteriors fins als nostres dies.
Si t'interessa la temàtica a nivell local, pots consultar un article meu (en castellà) penjat al bloc de Socials:
http://ccsocials.blogspot.com/2008/02/los-orgenes-del-correo-desde-la.html
Per cert, m'imagine qui ets, però no n'estic segur (M.G.?). Si aquestes són les teues inicials m'ho confirmes, i si ets una altra persona no tinc inconvenient en donar-te l'email si t'identifiques...
De res!
Ei, perdona però no me n'havia adonat que ja m'has facilitat l'email en el primer missatge (compte que això és perillós fer-ho públic!, perquè la xarxa, com tot, està plena de "friquis"). Ara mateix t'envie un mail privat.
Publica un comentari a l'entrada