diumenge, 2 de novembre del 2008
(Mc) CAIN I ABEL (Obama)
Diuen les enquestes sobre les eleccions presidencials nordamericanes que, aquesta vegada, Cain (John McCain) no matarà Abel (Barack Hussein Obama Jr.), sinó tot el contrari. Potser les coses vagen com està previst i els demòcrates facen història. De fet, n'estaven disposats des de les primàries, ja que Hillary Clinton -la candidata perdedora- hagués pogut optar a ser la primera presidenta de la mateixa manera que Obama, de guanyar, serà el primer president afroamericà...
Els Estats Units d'Amèrica, pel seu potencial polític, econòmic i militar, sempre han estat objecte de les majors admiracions i de les crítiques més fulminants, per part dels europeus en general. Tothom tracta de simplificar a l'hora d'analitzar un territori tant vast i complex, però mai hem de caure en l'error de confondre els E.U.A. amb el nom del seu president (siga un Kennedy, un Nixon, un Clinton o un Bush)...
Dels americans, malgrat la imatge de bipartidisme salvatge que projecten, m'agrada el plurarisme d'idees, ètnies, estats, religions... molt allunyat de la cainita política bipartidista instal·lada a Espanya des de fa massa anys. Són molt religiosos, potser, però no identifiquen una religió o una Església concreta (catòlica, protestant, evangèlica...) amb el poder. Senten el president de tots els estats, i l'exèrcit, com una cosa pròpia, però tenen clara la sobirania de cada estat, el seu finançament, el respecte per les minories lingüístiques i culturals (hispans, orientals, etc.) perquè no són una república unitària i centralista, ni un estat de les autonomies a mig camí entre la carn i el peix... Els Estats Units, en plural, com el seu nom indica, són una República Federal on tothom té clars els seus drets i deures, així com les competències legals de cada estat...
Han tingut un president que s'ha equivocat invadint l'Iraq, tenen una legislació permisiva amb la possessió d'armes que des d'ací no entenem, però són admirables per moltes coses: Colin Powell, per exemple, militar republicà i antic col·laborador de George Bush, no ha tingut inconvenient en recolzar Obama públicament (una cosa impensable, hui per hui a l'Estat Espanyol, és a dir, com si Acebes eixira, a les properes generals, recolzant Zapatero o el candidat socialista).
Per una altra banda, quasi tothom oblida l'origen "emigrant" del dos candidats: Obama, el senador demócrata per Illinois, és nascut a Hawai i fill de pare kenyà, mentre McCain, el candidat republicà, va naixer al Canal de Panamà... Els americans en saben molt més que nosaltres del dret a decidir.
Des de Vila-real, desitgem la victòria d'Obama per moltes raons, encara que, anit a Sant Mamés (Bilbao), dos futbolistes nascuts als Estats Units vestits de groc, celebraren l'inici dels comicis electorals amb dos gols: el 0-1 de Rossi (italià) i el definitiu 1-4 d'Altidore... El primer per McCain i el segon per Obama?
Bromes a banda, l'únic resident a Vila-real i comarca que conec amb dret a vot respon al nom de Jozy (Josmer Volmy) Altidore (nascut a Livingston, Nova Jersey, un 6 de novembre de 1989), el mateix que només eixir al camp, d'una tacà, va besar Sant Mamés, va celebrar el probable triomf d'Obama, el seu aniversari número 19 del proper dia 6 i va entrar en la Història per ser el primer nordamericà que marca un gol, en partit oficial, a la Lliga Espanyola (Felicitats!, i supose que les dades de Vikipèdia són correctes).
........................................................................................................................................
Afegit en dimecres: ENHORABONA AL MÓN!
.......................................................................................................................................
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)
Els més visitats
-
En democràcia els pares i les mares poden triar per a les filles i els fills entre escola pública, concertada o privada. Durant ...
-
La Junta Electoral mitjançant el Boletín Oficial de la Província de Castelló va publicar ahir, oficialment, les candidatures municipals i a...
-
Adell, Bosch, Cardona, Ferrer, Grau, Gual, Mas, Nàcher, Nadal, Pitarch, Pons, Raga, Rubert, Roig, Ros, Sabater, Sala, Serra, Soler, Vidal, ...
-
PROCESOS Y CONTEXTOS EDUCATIVOS: ENTREVISTA A UN/A PROFESOR/A El presente cuestionario tiene como objetivo conocer la realidad ed...
-
Enllaç al programa de festes en pdf: complet i per a mòbil
5 comentaris:
Si Obama és afroamericà, McCain que és? Euroamericà? No m'agrada eixa paraula. Diguem el primer president de raça negra, o mulat. No passa res, no és cap menyspreu, no cal inventar paraules.
Jo també preferisc Obama, però no les tinc totes. No me'n refie. I el sistema electoral americà pot fer inclús que guanye el candidat que tinga menys vots.
Tot i això, encara que guanye Obama, no espere massa canvis en la política nord-americana, només espere que valga per evitar alguna que altra guerra absurda.
Euroamericans són tots els "fundadors" dels Estats Units, perquè indígenes en quedaren pocs (quatre reserves de cara al turisme). Supose que això d'"afroamericà" -que se m'ha encomanat de llegir-ho a la premsa- és una forma de dir mulat i, sobretot, cridar al vot d'una ètnia determinada o, com a mínim, no amagar l'ADN del candidat...
Per desgràcia, alguns amics meus pensen -com Santiago Carrillo- que el primer objectiu d'Obama, si guanya, haurà de ser el de sobreviure. Potser recorda massa el Luther King, però jo, com sempre, vull ser optimista i pensar que el seu triomf siga una alenada d'aire fresc en un món massa militaritzat, hipotecat i manipulat per uns poders fàctics globalitzats...
Avui el Sol brilla d'una manera diferent: s'ha complit un somni. Ha guanyat Barak Obama, han guanyat els demócrates, ha guanyat el canvi, ha guanyat la POLÍTICA sobre el PARTIDISME.
Aquesta nit he tingut un somni premonitori: algun dia els vila-realencs, algun dia els valencians en general, reaccionaran contra tanta dessídia, tanta prepotència i tant de pensament únic... Algun dia al PAÍS VALENCIÀ i a VILA-REAL guanyarà la política sobre el partidisme i el pensament únic, algun dia aconseguirem el somni de treballar per un país més just, més solidari, més assenyat, més competitiu, més obert a les noves idees d'un nou món que avui començar a caminar...
Felicitats als que creuen en la democràcia i la ciutadania!
Us heu plantejat fitxar a Hans per al Bloc??
[és broma i de bon rotllo, eh?]
Hans? Et refereixes al primer vila-realenc de color, negre (perquè no és mulat com Obama... això de color és un eufemisme i la paraula "negre", com "blanc", pense que no pot ser mai ofensiva quan s'usa de bon rotllo), que va empadronar-se i va fer de Rei Mag a Vila-real?
Doncs, no estaria gens malament: ja tenim romanesos, hispanoamericans, castellano-parlants i, ara, potser, és el moment d'anar per algun fitxatge afro i, fins i tot, oriental.
El Bloc aspira a defensar el territori valencià en un món globalitzat i a tots els seus ciutadans, vinguen d'on vinguen.
Publica un comentari a l'entrada