PREMIS PERTOT ARREU

Aquesta vesprada, amb el lliurament dels premis Onda Cero a destacats vila-realencs, com ara els amics Leandre Adsuara i Josep Pasqual Sancho (als que felicitem públicament!), continua una incipient Lliga de Premis a la nostra ciutat, desconeguda fa només uns anys on hi havia la ja tradicional Gala de l'Esport (l'edició 2008 es va fer el propassat dissabte) i poc més. Un fenomen que, potser, l'ex-alcalde Baptista Carceller podria qualificar de eclosión azaharosa de unos premios en flor...

Escric "continua" perquè fa, només, uns dies, va ser la Regidoria de Medi Ambient la que encetava, d'alguna manera, la temporada; després hem tingut els premis del Festival de Curmetratges amb les ja famoses No-gràcies del director, Sergio Caballero, als polítics i empresaris que, enguany, no han recolzat la iniciativa.



Amb l'any nou, seguirà el Premi Socarrat Major al voltant del 12 de gener -més o menys-, els Premis Poble al febrer o, el mateix mes -valga la reiteració-, els Premis 20 de Febrer atorgats per l'Ajuntament de Vila-real... Per no parlar dels trofeus festers del mes de maig, on la disbauxa va, des de Ca la Vila, fins la colla festera més difícil de topetar... Ara, això sí, del Certament Literari val més tapar-se el nas i deixar-ho córrer, perquè els darrers, han estat dos anyets horribles... per no dir-ho en llatí! (L'any que ve no cal que publiciten els terminis, ni les bases, perquè ara es porta allò d'anar canviant-les sobre la marxa... i el que no s'ho crega que pregunte als que s'han presentat -jo en conec a dos- o als membres del jurat que van rebre els treballs en juny, és a dir, dos mesos després de tancat el termini de presentació).



L'augment demogràfic de Vila-real ha estat notable als darrers anys, encara que l'I.N.E. no s'ha dignat a reconéixer-ho (a més d'ignorar el codi postal de la ciutat!, que ja és greu, per no parlar del manteniment del topònim bilingüe Vila-real / Villarreal que fa dos anys que ja no és oficial, etc... quanta ignomínia!), però, parafrasejant Malthus a la inversa, s'hauran de prendre mesures de control davant la fertilitat premiadora perquè la proliferació de trofeus s'ha multiplicat en progressió geomètrica, mentre la població només ho ha fet en progressió aritmètica...

Les teories de Malthus, malgrat tot, continuen vigents als països subdesenvolupats, on la població no té constància de la crisi global perquè la població creix en progressió geomètrica, mentre que els trofeus o premis (no m'agrada l'humor negre, ni aquesta metàfora alimentària) es mantenen estables o, com a molt, només experimenten increments aritmètics escassos.

De tota manera, la dèria premiadora dels vila-realencs als darrers anys, més que un estudi estadístic, demogràfic o econòmic, necessita ja, urgentment, una anàlisi qualitativa des del punt de vista psicològic o, millor dit, una psicoanàlisi. Si Malthus i Freud alçaren el cap... seria un miracle. Si els vila-realencs recuperàrem el trellat, també?
........................................................................................................................