CRISI I ESTALVI ENERGÈTIC

La crisi no afecta, ni afectarà, a tots per igual. Amb diners, hi ha que compra torrons, llibres o totes dues coses. Cadascú és lliure de fer amb el seus diners allò que li vinga de gust, però quan venen maldades sempre és més fàcil assumir responsabilitats individuals que col·lectives.

L'estalvi energètic, per exemple, és una responsabilitat col·lectiva i no val, ara, a malbaratar el petroli perquè ha baixat el preu de la benzina a les gasolineres. Per quant de temps? Però no es tracta, únicament, de l'estalvi econòmic, que també, sinó d'anar assumint i practicant hàbits quotidians de sostenibilitat. Tots sabem que les energies no renovables contaminen i s'esgoten amb l'ús, però a tots ens venen exemples a la memòria que, potser, vindrien a demostrar que la situació és totalment la contrària.

Qui no ha eixit suat d'alguna botiga o comerç, aquest dies nadalencs de festa continguda (?) i consum moderat (?), perquè tenen la calefacció al màxim? De fet, els dependents i dependentes de moltes tendes van en mànega curta per dins l'establiment...

Qui no ha eixit, a l'estiu, gelat de fred i amb la carn de gallina de l'hipermercat, del vagó del tren o de qualsevol oficina perquè tenen l'aire condicionat a temperatures polars?

Per què els nostres arquitectes, tan preparats des del punt de vista teòric, fan rèpliques constructives d'edificis inspirats en urnes de vidre que fan l'efecte hivernacle a l'estiu (calor) i l'efecte iglú a l'hivern (fred), de manera que és impossible habitar aquestos edificis o treballar al seu interior sense tenir calefacció o aire condicionat, segons l'estació de l'any?

Per què els edificis públics no són els primers ens instal·lar energies renovables i en construir edificis adaptats a l'entorn climàtic? Per què és més barat fer rèpliques d'escoles, instituts i/o hospitals, amb el mateix plànol, independentment de la seua destinació? Un edifici públic a Morella o al Racó d'Ademús no pot tenir una distribució o estructura constructiva, ni es pot fer amb els mateixos materials, que si va destinat a Xàtiva, a Oriola o a Vila-real.

I encara ens hauríem de preguntar més: ha baixat la qualitat dels edificis públics als darrers anys? Potser hi haurà de tot, però si observem les escoles de Primària de Vila-real -per triar com a exemple la ciutat natal del Conseller del ram- la cosa està clara. Pregunteu a qualsevol mare o pare d'alumne, si pogueren triar (aquesta és una altra!), i us diran que no n'hi ha color entre les construïdes als temps de la transició democràtica (finals dels setanta, principis dels vuitanta), és a dir, Escultor Ortells, Shartou, Pasqual Nàcher i les més actuals, poques, fetes amb l'estètica del tot a cent (murs adossats a les voreres, patis minúsculs, sostres baixíssims, materials prefabricats, etc.), és a dir, Angelina Abad, Pius XII, el novet (per xicotet, llàstima de solar!) Gimeno Baron etc. Només coincideixen en l'ús d'energies tradicionals però, de segur, les més antigues són més càlides a l'hivern i corre molt més l'aire a l'estiu...