CRISI GLOBAL, CAUSES LOCALS...

Evidentment, totes les comparacions segueixen sent odioses. Tot i les reiterades referències a la crisi de 1929, aquesta del 2008-2009-... té un context mundial més ampli i molt diferent que comporta, a curt i llarg termini, aguditzar l'ingeni dels gurús de la macroeconomia però, alhora, arrimar el muscle a nivell local i, fins i tot, individual.

El cas de la ciutat de Vila-real podria ser paradigmàtic i tots els ciutadans ens preguntem: què he fet jo per meréixer açò? Que m'ha fet o m'estant fent a la meua empresa? Què m'han fet o m'estant fent els meus governants?

En principi, cadascú se sap el seu. I si no li hagués comprat l'Audi al meu fill de 18 anys, el primer dia de treball, sabent que era un contracte temporal i que podria passar el que ha passat? I si no m'hagués compromés amb el crèdit del viatge d'estiu, amb la hipoteca del cotxe, de l'apartament o del pis? ...Les raons individuals són inescrutables i cadascú és lliure -i responsable- de fer amb els seus diners el que li vinga de gust, ara i, sobre tot, quan els interessos eren tan baixos i es portava allò d'hipotecar-se...

Però empreses, n'hi ha de tot tipus i gestió. Totes les generalitzacions són execrables. Però si mirem, un per un, els sectors de l'economia a nivell local i/o comarcal, no és cap secret dir que fa massa anys que la citricultura no funciona, el taulell no anava com solia anar i el sector serveis presentava debilitats en el comerç local (per les obres de la plaça, per la instal·lació de grans superfícies, per la proximitat de Castelló, per causes endògenes de cada tenda o negoci...), en el transport (per la tradiconal manca d'infrastructures viàries i de transport públic on la condensació de l'economia productiva és major, al cor de La Plana, en el triangle de la ceràmica, per exemple, format per Onda-l'Alcora-Vila-real) i no cal dir a la sanitat pública (recentment s'ha ampliat un Hospital de La Plana que va nàixer xicotet) o a l'ensenyament (els anys de les teòriques "vaques grasses" Vila-real ha patit un dèficit de places escolars en tots els nivells que, a hores d'ara, encara es tracta de corregir a basse de barracons)... Per tant, una primera conclusió a nivell local: ni érem al Paradís aquests anys enrere, ni ara som al fons de l'Infern.

Els poders públics, ja se sap... Des d'Europa ens han arribat uns fons que han estat insuficients per a la citricultura (la P.A.C.), el desenvolupament d'infrastructures (F.E.D.E.R.) o la modernització i diversificació industrial. El finançament autonòmic i el dels municipis continua sent un problema sense resoldre, mentre l'Ajuntament de Vila-real ha anat, des de fa molts anys, tapant les vergonyes als governs centrals (d'un i d'altre color) i autonòmics (lermistes, zaplanistes o campistes).

Hui mateix, segons la premsa, el senyor alcalde acaba de firmar -a hores d'ara- un préstec de 20 milions d'euros que juntament als 8 milions i mig que ens arribaran de Madrid (des de València encara no se sap) poden contribuir a posar cotó-amb-pèl a la ferida, però no a sanar-la immediatament.

A Vila-real no s'han fet els deures en infraestructures durant tots aquests anys de suposats beneficis a l'alça i, per això mateix, queden tantes coses pendents: des del polígon industrial de la carretera d'Onda (que ha causat l'éxode o deslocalització d'algunes empreses locals com ara Rocersa, Alaplana o d'altres), la creació d'un espai reservat a l'agricultura que als propers anys ha de revitalitzar-se sí o sí, l'aprovació d'un nou P.G.O.U. que inaugure una etapa d'urbanisme de consens més humà i menys salvatge (no s'han construit vivendes de protecció oficial, no s'han dissenyat espais verds suficients, ni amples avingudes, no s'ha deixat el suficient sòl dotacional per crear escoles amples, agradables i no massa allunyades del casc urbà, etc.) o la creació d'unes infrastructures mínimes per a una ciutat de més de 50.000 habitants...

Tot això s'haurà de fer sense oblidar el dia a dia, que és el més important, com ara la creació d'un fons d'ajuts directes a les famílies més necessitades, la creació d'ocupació per als vila-realencs (siguen o no siguen immigrants) més necessitats, una baixada d'impostos racional (que vist i escoltat el que diuen els que manen, no sembla real), etc.

Per cert, la crisi -a banda de fer desaparéixer de vista el fundador, Jaume I- també afecta a l'escut de la ciutat? Ho dic perquè, darrerament, vinc observant que ja no s'usa aquest tan bonic de la il·lustració, sinó un altre més ramificat, però molt més lleig...

.................................................................................................................