POLÍTICS, FURTIUS I CAÇADORS

Un ministre de justícia, el senyor Bermejo, ha dimitit per haver anat de cacera amb el jutge Baltasar Garzón... Per influir sobre un jutge només cal tenir un mòbil, un telèfon fix o un ordinador... no cal anar de cacera, dic jo!



Bermejo, acusat d'haver matat a Bamby per part dels populars, ha fet un gest que l'honra -el de dimitir, no el de caçar legalemnt o furtiva-, en un estat on mai dimiteix ningú, ni els imputats, ni els encausats, ni els que gaudeixen de la pressumpció d'innocència, ni aquells pels qui ningú ficaria la mà al foc.

De tota manera, la justícia fa molts anys que no és justa, ni amb els delinqüents, ni amb els polítics furtius, ni amb els lladres en general... i sort que, ara mateix -com a l'anterior legislatura-, no n'hi ha majoria absoluta de cap partit a nivell estatal. I per què dic això, perquè sempre hi ha hagut molta predisposició a soterrar Montesquieu: quan els tres poders són exercits per una mateixa persona, partit o institució, la democràcia perd la seua raó de ser.

Amb una majoria absoluta d'un partit polític sobre la resta (elegit democràticament, per suposat), aquest partit és el que designa el Cap de l'Executiu (president), domina el poder Legislatiu (parlament: Congrés dels Diputats i, de vegades, també el Senat) i nomena la major part dels jutges del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial (poder Judicial, en definitiva)... Per més ètica que se li pose a la gestió sempre hi ha certa temptació troglodita, chavista, Ug!!! De moment, però, Espanya no és Veneçuela... toquem fusta!

.............................................................................................................................