Conta Jaume Cabré:
Per causa d'un descontentament íntim, vaig decidir canviar d'actitud i comprometre'm amb allò que escrivia. Això va ser amb la primera novel·la breu, que és la història d'un bandoler de mitjan segle passat que és un heroi però té por. El llibre es diu Galceran, l'heroi de la guerra negra i, tot i la seva brevetat, vaig trigar força temps a donar-lo per bo. Darrerament, n'he fet una revisió a fons.
Després va venir Carn d'olla (1978), també en la mateixa línia d'implicació. És una novel·la que recordo amb enyorança. Quan estava acabant Carn d'olla, em va aparèixer l'embrió del que serien els tres llibres de Feixes; però abans vaig voler esbandir del cap una idea que m'obsessionava i, en cosa d'un any i escaig vaig escriure El mirall i l'ombra (1980), una novel·la que ha passat tan desapercebuda que quasi la puc considerar clandestina. Mentrestant, un conte breu, de cinc línies, que parlava de monges i vampirs en un balneari i que havia escrit tres o quatre anys abans, anava creixent dins meu. Llavors jo vivia a Vila-real i feia de professor al seu Institut de Batxillerat. Allà vaig escriure Luvobski o la desraó, que és una novel·la breu sobre aquesta atmosfera de balneari que m'obsessionava. És una història d'amors i egoismes amb un rerafons musical i que es va convertir en el motiu constructor del cicle de Feixes. Crec que a partir d'aquests moments ja no he pogut deixar de concebre l'escriptura com un compromís d'implicació personal amb la història que escric, la llengua que faig servir i el fet artístic en general; a partir d'aleshores que no "redacto" les novel·les sinó que les vaig "vivint". Potser per això trigo força temps a enllestir-les...
Aquesta vesprada de dimecres, a partir de les 19.30h., teniu la possibilitat d'escoltar Jaume Cabré -un geni de les lletres catalans que, en certa manera, reconeix haver començat a Vila-real- al Casal Jaume I i de la mà del Club de Lectura que coordina el gran lector i millor escriptor, novament finalista del Premi Sant Jordi 2009, Vicent Usó i Mezquita.
La darrera volta que poguérem conversar amb Jaume Cabre fou, precisament, acompanyant Vicent Usó al Sant Jordi de 2005, a Barcelona: l'institut Tàrrega, el pis que donava a la plaça Major, els primers llibres de català-valencià, el Faristol, etc. Avui ens parlarà, tal vegada, dels culebrots que ha fet per la TV3, de Senyoria i, sobre tot, de Les veus del Pamano... o d'aquell manual pioner de literatura catalana -que tinc perdut per les prestatgeries-, fet conjuntament amb Vicent Pitarch i Quico Mira, amb un segon volum on també va col·laborar Josep Palomero, és a dir, vila-realencs i professors relacionats amb l'I.E.S. Francesc Tàrrega.
..................................................................................................................................................
Una altra activitat cultural que pinta bé és DONES D'OFICI, l'Exposició Fotogràfica que tindrà lloc al vestíbul del Museu de Belles Arts de Castelló, del 5 al 22 de març, formada per 20 retrats fotogràfics individuals de dones de Castelló que, actualment, estan en actiu al món laboral i exerceixen una professió, més o menys singular, i s'han prestat a posar artísticament amb les eines de treball davant la càmara d'Olga Batista.
Aquesta activitat la promou l'associació ADONA'T (Associació de Dones Nacionalistes "Terra"). Si us adoneu, hi trobareu cares -dones- conegudes, molt conegudes; però, sobretot, és una altra manera, fins i tot, original de commemorar i reivindicar el Dia de la Dona. El futur serà femení o no serà.
====================================================
11 comentaris:
"El futur serà femení o no serà"?? Com es nota que vius envoltat de dones!! jajaja
no sap com me n'alegre d'això que tu i jo sabem.
Jo no sóc de cap corrent, així que en faré un d'unipersonal també i buscaré referències fluvials com tu...el que passa és que només m'ix Riu Sec.
Que ben mirat, defineix la meua posició interna al partit. hehe
Per cert, bones notícies sobre la dona nº2 (des les 4 que tinc, normalment, rondant per casa). Ja t'ho contaré en privat, a vore si t'animes a incorporar-te a la població activa en actiu.
El missatge anterior era per Jossico, però s'ha creuat el d'Enric.
Per cert, se m'oblidava felicitar, públicament, Enric Nomdedéu com a pare de la criatura/lema del 5é congrés del BLOC: "Més País, més Valencià", incrementar aquest dos conceptes és i ha de ser, sempre, el full de ruta dels nacionalistes valencians.
Avui ha estat una jornada completa: club de lectura amb Jaume Cabré i un sopar entranyable amb l'autor convidat i altres escriptors i amics. La petjada de Jaume Cabré amb els seus ex-alumnes del Tárrega, a finals dels setanta (més de 30 anys ens contemplen!) encara perdura, com ho demostren els testimonis de Glòria, Inma, Emilio, etc.
Ell ens ha regalat la seua saviesa i nosaltres alguns llibres i molts records. Jaume Cabré sempre serà un vila-realenc de fet (llàstima no tenir disponibles les magnífiques fotos que ens ha fet Maria Juan).
M'alegre molt de les bones notícies sobre la vostra pubilla!!
Jo no tinc massa pressa per tornar a la vida activa. jejje
Pitarch, ara que veig que parles d'escriptors, has llegit la darrera novel.la d'Usó? I el debut de Pallarès - fill, clar-?
"El músic del bulevard Rossini", finalista del Sant Jordi, ja és a la meua prestatgeria. Me'l vaig comprar dimecres i me'l va signar Vicent mentre sopàvem (deures!). Te'l recomane, abans de llegir-lo, perquè m'he llegit totes les novel·les de Vicent Usó i sempre m'ha sorprés, mai m'ha decebut.
En canvi, el premi Fiter i Rosell d'Andorra, "Les cendres de l’harmonia" del nou crack de les lletres de la Plana Baixa (va nàixer, com son pare, a terres catalanes, però s'ha criat entre Suera, Onda i Vila-real) ja roda per alguna llibreria (a Onda, per exemple), però, segons fonts molt properes (és fill de novel·lista, i amic, Vicent Pallarés), promptes el veurem als aparadors de l'Ausiàs, per exemple.
Marc Pallarés és l'autor de "Les cendres de l'harmonia" (no sé pot escriure, sempre, de pressa i corrents com faig jo mateix).
Iep, moltes gràcies per tota l'informació Pitarch, pero una cosa , he vist que el premi Fiter i rossell al final s'ha publicat amb un atre nom: "ulls verds".
pero gracies de totes formes.
Publica un comentari a l'entrada