El Vila-real Club de Futbol quasi sempre actua ràpid i bé. I, com no podia ser d'altra manera, a entrenador emigrat, entrenador arribat.
Pellegrini, Don Manuel, ha entrat a formar part de la Casa Blanca, però no com a treballador de Porcelanosa -la casa blanca local-, ni molt menys de la dels Estats Units, a Ca Obama, sinó que, com tots sabeu, acaba d'acomplir el seu somni -paraules textuals- d'arribar a ser l'entrenador d'un dels millors equips del món -també paraules textuals. Entrar al Real Madrid, al cor de la capital de les capitals, al rovell de l'ou del quilòmetre zero, és, més o menys, com entrar al Gran Hermano, és a dir, a una vida televisada, en directe, on serà notícia des del moment quan estornude per si de cas se constipa... Ell s'ho ha buscat!
A Vila-real, números canten, ha realitzat un gran treball i ha portat l'equip groc a les més altes quotes de glòria futbolística de la història del club. Però, com també passa en la política i tantes facetes de la vida, les històries breus sempre reben elogis, mentre les llargues acaben cansant el personal...
Aquesta darrera temporada, per exemple, s'ha acabat amb el gust agredolç del que hagués pogut ésser (posició Champions), malgrat el notable cinqué lloc, per causes que se li poden imputar a l'entrenador (política de fixatges, planter curt, sobrecàrrega de partits a jugadors concrets, poca participació dels joves de la pedrera) i d'altres externes (lesions): un equip que acabà segon de la Lliga durant la temporada anterior, què hagués pogut fer amb dos jugadors per posició?
De segur que un bon paper a la Champions (com s'ha fet enguany), guanyar una posició més en la Lliga (l'Atlètic de Madrid, malgrat les individualitats com ara el crack Forlan i el jove Agüero, no és millor equip que l'actual Vila-real) i, tal vegada, no tirar la Copa del Rei com cada any... Tant de bo Don Manuel es menge els torrons amb l'ós i l'arboç i arribe a disputar alguna final... i la perda contra el Vila-real!
De tota manera, els dies que aconseguia fer córrer els jugadors sobre la gespa, a més del baló, i jugar també per les bandes, ens ha fet viure molts moments d'excel·lència i de futbol de chapeau. A més, s'ha de reconéixer que tots els entrenadors tenen les seues dèries i la dels aficcionats -com no podia ser d'altra manera- és la de fer d'entrenadors...
De míster Valverde, de moment, només ens arriben bones vibracions del seu bon quefer a l'Espanyol i de la darrera temporada buscant l'Arcàdia feliç per terres de l'Olimp. D'entrada, fa cara d'haver-se llegit The Importance of Being Earnest (la importància d'anomenar-se Ernest) d'Oscar Wilde i de portar-ho amb timidesa, però sembla un bon tio i, a més, diuen, la bona colònia sempre va en ampolles txingurrines... I com, de segur, té clar que tots els futbolistes són uns xiquets malcriats als que, de tant en tant, se'ls ha de marcar els límits i se'ls ha d'educar... aporta totes les aptituds necessàries per triomfar al Vila-real.
............................................................................................................
P.D. o suggeriments pel futur immediat.- De moment, tenim un planter quasi complet (toquem fusta i que el Florentino es quede quiet!).
PORTERS: falta un bon suplent pel crack (toquem fusta!) de Diego López.
DEFENSES: si torna César Arzo, només faltaria un central i, per suposat, un recanvi per a Capdevila (que porta dos anys sol, jugant-ho tot).
MIGCENTRES DEFENSIUS: ací hi ha un forat negre, perquè ni Eguren, ni Senna, tenen un suplent de garanties... Bruno ha de jugar de creador, o aprendre de destructor... falten tres o quatre yayatourés, keites, o maqueleles joves...
MIGCENTRES VOLANTS: amb Cazorla i Cani tenim per anys, però s'ha de vigilar l'edat (que no la classe) de Pirés i Ibagaza... I Matigol, tornarà a ser Matishow o li s'han acabat les oportunitats?
DAVANTERS: Llorente i Rossi, més Nihat (desaparegut enguany amb les lesions), necessiten algun revulsiu que els ajude a fer gols en tres competicions (el Guille Franco ha marxat) on, per cert, se pot aspirar al títol: UEFA, Europa League... el nom és el de menys: no hi ha "mal" (tampoc està tan mal, el cinqué lloc i disputar la UEFA!) que per bé no vinga... Carpe diem
=====================================================
7 comentaris:
Sylvinho deixa el Barça i podria ser un bon acompanyant de Capdevila per la banda esquerra. I com a suplent d'Eguren, s'hauria de buscar un Josico de 20 anys... No volem Edmilsons, Albeldes, ni picapedrers Matusalens...
Floro.
pelegrini pesetero; madrileños fills de puta! Quan la tempora que ve no guañeu ni la intertoto, vos cantarem allo de donde esta los millones, los millones donde estan!
Li desitge a "el tio manue" es a dir al gitano pesetero de pelegrini la pijor de les sorts al Madrid, que es el que tindrà! A vila-real es va lluir perque tenia un grupet de jugadors molt profesionals i molt plnas. Al merda madrid hi hauran tantes estrelles que s´estrellarà!
Au pelegrino que te donen pel cul a tu i a florentino!
Ah, el futbol i la primavera ens porten cabassades de poesia.
Anònim número dos, pense que ser antimadridista i educat són coses compatibles.
Per tant, hauràs de donar-li la raó a l'irònic -vull dir anònim- poeta número 3.
Pensa que Guardiola, tot usant un vocabulari bàsic de Martí i Pol, li ha guanyat la Lliga als de Cervantes del Madrid i la Champions (amb l'ajut de Gladiator) als de Shakespeare del Manchester... és un dir, perquè tots els jugadors i els entrenadors són més de música que de literatura: de la músiqueta que fan els euros i les lliures esterniles quan cobren en metàl·lic.
Sigueu bones persones i mai arribareu a fer-vos rics!
Esterlines vull dir, quan apareix "esterniles"... serà pàrkinson prematur o una dislèxia del teclat?
Lingeniero es tecnic, pertan INGENIERO TECNIC vol dir DIPLOMAT, que no arriba ni a Lisensiado, i aisò que a sudamerica tots son lisensiados (sense haber anat ascola).
S.V.
Dissabte 6 de juny: gran cantada del porter de Uruguai, VIERA, davant Brasil. Per si algú encara no ho tenia clar. VIERA, GO HOME! A Vila-real no l'espera ningú: ell i Barbosa han marcat una època en blanc (sense porters) que va començar amb l'eixida de Reina (chapeau!) i va acabar amb l'arribada de Diego López (rechapeau!).
L'època sense porters, la titularitat obligatòria de Palermo i la reincidència en fer jugar a Matias Fernández han estat les tres coses més estranyes (per no dir inexplicables) que li ha passat al Vila-real, independentment del que, encara, ens està costant Riquelme.
M.Laudrup
Publica un comentari a l'entrada