Definitivament, podem afirmar sense dubtes que el Festival de Curmetratges de Vila-real s'ha consolidat i, a més (Cultura + a +) a més, ha esdevingut un referent que trascendeix el territori valencià i peninsular -com va afirmar Carme Juan, actriu, directora de l'edició d'enguany, nascuda a Onda, amiga de Parreta, és a dir, del promotor del primer festival que, per cert, tindrà que justificar la falta d'assistència i, en definitiva, ànima mater del solemne lliurament de premis que vam viure anit, a l'Auditori de Vila-real com sempre de gom a gom però, això sí, amb la presència d'un bon grapat d'actors i actrius de l'Alqueria Blanca... amb els protagonistes principals, especialment els més joves que, realment, són més guapos i guapes encara i, sobretot, molt més joves del que aparenten en pantalla, posats en el paper, com ara la mateixa Carme quan fa de tendera...
La vetllada va acabar al Café de la Comèdia -al 1800 hauria estat lleig, potser- on poguérem saludar els premiats i, fins i tot, saludar Carme Juan tot recordant un sopar amb ella i Parreta als Lluïsos on, per cert, es va presentar vestida de carrer i, per tant, no tant impressionant com aquesta mateixa matinada. N'hi ha festival de curmetratges per dar i vendre. Felicitats!
.......................................................................................
8 comentaris:
¡¡Ostres...!! ¿I què té que vore l'Alqueria Blanca (paradigma de sèrie casposa i retrogada) amb un festival de cine d'avantguarda com ho són els curts?
I una altra cosa ¿qui va pagar els whisquis i els cubates? ¿cadascú els seus o vau tirar mà dels meus impostos?
Potser tens raó en que l'Alqueria Blanca no siga el paradigma de l'avantguarda audiovisual, però ja era hora que Canal 9 tinguera una sèrie amb audiència i feta per actors de casa... Respecte a la festa posterior, només puc dir-te que jo me vaig pagar la meua cervesa -com també pague els meus impostos- i me'n vaig anar cap a casa al cap d'un quart d'hora. A Vila-real hi ha poques coses de les que sentir-nos orgullosos, però també les hauríem de reconéixer -com la séquia, encara que no t'hages dignat a contestar el meu comentari- no creus?
Ens hem d'alegrar perqué és una sèrie pròpia i amb actors de casa. Segur que ens consta moltíssims més diners que una bona sèrie estrangera. I si ha de ser bó qualsevol bodrio casola... doncs acceptaré polp com animal de companya. Però està feta per una productora externa, els actors són de tercera fila nacional, i el guió fet a major glòria del tardofranquisme.
I sobre la festa me n'alegre que no se gastaren els meus impostos. Considere que en els temps que corren serviran millor per a donar treball a qualsevol aturat que per a vore-li les mamelles de prop a la protagonista d'una merda de sèrie.
Bé, no tinc clar si "Chambero" i "Chamebero" són la mateixa persona, en qualsevol cas no és el mateix opinar sota un pseudònim que a cor obert perquè tothom reconeix que és molt més difícil, sempre, donar la cara i jo ho faig:
per mi, TV3 (la tele que tant li agrada a Camps!) és un exemple a seguir perquè, a base de fer pedagogia i donar feina a la gent de casa han arribat a "exportar" periodistes, actors i directius a canals de tot l'estat... no com Canal 9 on, a base de sèries estrangeres i espanyoles (bones i dolentes), tertúlies de PPeriodistes madrilenys i programes del "Tot a Cent" han aconseguit que la gent de casa (periodistes, actors, etc.) emigre i, fins i tot, canvie de professió...
Potser siga deformació professional, però la política, la televisió, el futbol (el Barça té una escola de futbol!) i totes les tasques públiques haurien de tenir un component pedagògic o didàctic, és a dir, de potenciar la nostra gent, les nostres activitats econòmiques... si volen fer front a la globalització i el liberalisme salvatge.
Per ara, potser, l'Alqueria Blanca és un primer intent (malgrat l'època que retrata, potser, d'una forma massa edulcorada... en això et done tota la raó) o un dels escassos intents d'una tele que ni és autonòmica, ni valenciana, perquè no la veu ningú...
Bona nit, que comença Vent del Pla!
Benvolgut Toni,
Com a bon amic teu que sóc, em demanes una explicació i te la vaig a donar... perquè com a bon amic que eres, mereixes una explicació i te la vaig a donar... perquè l'explicació que com amic et mereixes... [homenatge cinèfil a Berlanga]
1- Dilluns i dimarts sóc culpable de no haver assisti per compromisos laborals a l'exili.
2- Dimecres i dijous (ho tenia en l'agenda) se'm va cruixir l'esquena, caminava quasi com Pastorela (r.i.p.), i no estava en condicions de conduir. Sort que l'equip mèdic de l'exili em van punxar no-sé-què (però en vull una caixa per a Nadal, jejje) i divendres ja era persona del tot.
3- De divendres a diumenge he estat en Barcelona fent un curs per poder exiliar-me mé lluny encara; però em falten 3 anys més d'estudiar idiomes com a mínim. Amb paciència i saliva...
4- Carme Juan és una gran actriu i una gran amiga, que tb va dedicar unes paraules a Sergio Caballero (altre "sufridor en casa" del festival, jejje). Espere que Carme torne a repetir, perquè seria un plaer assistir a una nova edició culpabilitzada per ella.
5- L'ànima mater del festival fou Àlex Rubert. Jo només vaig acceptar col.laborar, igual que Juanjo el de Filosofia, i d'altra gent que roman en l'anonimat. El mèrit fundador és d'Àlex, no meu.
6- Tampoc hauria passat res per fer la festa posterior al 1800, perquè Pasqual sempre (SEMPRE!!) s'ha portat de p.m. amb tot allò que envoltava el festival. Molts dies de projeccions acabàbem allà i cadascú es pagava les seues copes (faltaria més!!).
...i 7- No em busques per Fira Catalina, que me'n vaig al meu exili somiat a visitar els seus mercats de Nadal espectaculars.
Una gran abraçada, amic culpable d'estimar sempre el teu poble!! (malgrat tot i alguns)
Vaja, ara resulta que les opinions valen més si se fan sense pseudònim...
Haver-ho dit abans...¡ ja, ja...!
De totes formes jo no gaste pseudònim... que no has llegit el meu nom "Toni Solà" o es que eixe nom tampoc val
Poca broma amb Toni Solà que en glòria estiga... Chambero, estàs més verd que una ceba!
Evidentment, no faces massa cas de l'anònim, encara que molts vila-realencs recordem amb enyor un Toni Solà que solia fer d'utiller dels futbolistes de la Fundació Flors...
I això teu, Parreta, deuria ser molt greu perquè, fins ara, t'has culpabilitzat, de forma activa i/o passiva, però mai per omissió, en tots els festivals de curmetratges que recorde... Per cert, el nom de la ciutat de l'exili somniat tinc clar que comença per B, però no he comprés si acaba amb "lín" o amb "lona"? Lalo, Lolín, Lalona... que "malo"!
Publica un comentari a l'entrada