dimecres, 9 de desembre del 2009
PLENARIS MUNICIPALS
Aquest cap de setmana, a banda de certes rutes d'investigació (Villaviciosa de Odón, ja us contaré) i/o gastronòmiques (Vilafamés, ahir on, per cert, hi havia tot Vila-real i més), he fet una mica el gos, tirat al sofà, i m'he dedicat a fer zàping pels canals televisius analògics que passaran d'aquesta vida a l'altra el proper 14 de desembre, assassinats per la TDT. Entre una exposició de xarcuteria de tota mena, vaig trobar, finalment, la retransmissió en diferit del darrer Ple Municipal de l'Ajuntament de Vila-real.
La meua curta experiència en aquest escenari, més burocràtic que polític (sis mesos escassos), ja em va deixar molt decebut: tenen alguna utilitat els plenaris municipals quan hi ha algun partit amb majoria absoluta i cap predisposició a explicar les decissions adoptades prèviament? Modestament, pense que ni tenen utilitat política (només legal), ni pedagògica (perquè no posen en valor la democràcia, ni el pluralisme, ni la oratòria, ni l'educació), ni artística, ni lúdica (qualsevol cosa és més entretinguda que un engorrós plenari municipal)... Veient el darrer plenari a la televisió local de Benicàssim -si no recorde malament- vaig pensar que les coses no havien canviat massa els darrers dos anys: mal rotllo entre els portaveus dels tres partits polítics amb representació municipal, males cares i, el pitjor de tot, molt poca transparència i encara menys voluntad d'aparentar certes ganes de donar explicacions... Com passava ara fa dos anys, quan vaig ser un debutant en el que pensava hauria de ser l'àgora de les inquietuts locals, el partit en el govern continua escudant-se en el "Ja li contestarem per escrit", el principal partit de l'oposició continua sense trobar quasi res positiu en la tasca de l'equip de govern i, els tercers en discòrdia, és a dir, "els meus", que voleu que us diga... potser abans massa enganxats al PP, potser ara massa a remolc del PSOE, potser buscant una línia identitària entre el blanc i el negre, entre tant de gris?
Conclusió: no vull ser dur amb ningú, sinó objectiu, però si no heu presenciat mai un plenari municipal, no us perdeu res... almenys a Vila-real. El partidisme -per no dir el bi- com a eina de lluita contra l'atur, està acabant, definitivament, amb la política i l'ètica democràtica.
==================================================
Etiquetes de comentaris:
Ajuntament de Vila-real,
Plenaris municipals,
tdt,
televisió analògica
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)
Els més visitats
-
En democràcia els pares i les mares poden triar per a les filles i els fills entre escola pública, concertada o privada. Durant ...
-
La Junta Electoral mitjançant el Boletín Oficial de la Província de Castelló va publicar ahir, oficialment, les candidatures municipals i a...
-
Adell, Bosch, Cardona, Ferrer, Grau, Gual, Mas, Nàcher, Nadal, Pitarch, Pons, Raga, Rubert, Roig, Ros, Sabater, Sala, Serra, Soler, Vidal, ...
-
PROCESOS Y CONTEXTOS EDUCATIVOS: ENTREVISTA A UN/A PROFESOR/A El presente cuestionario tiene como objetivo conocer la realidad ed...
-
Enllaç al programa de festes en pdf: complet i per a mòbil
2 comentaris:
Si això de "eina de lluita contra l'atur" ho dius per Carlos Fabra, és de veres que està fent molta faena contractant amics, votants i coneguts... ara, cada assessor mos costa una pasta. Al facebook ja ni han més de 600 peticions solicitant ser assessor del cacic hereu de l'agüelo Pantorrilles.
Pero, ¿estáis seguros que en Villarreal, Castellón y la Comunidad en general manda el PP? Yo pensaba que mandaban ciertos empresarios, y no de Porcelanosa precisamente.
Publica un comentari a l'entrada